Gravity

D’ençà que la tecnologia digital va irrompre en el món del cinema, quantes pel·lícules s’han replantejat el fet cinematogràfic com a experiència tecnològica, visual, narrativa, emocional? Quantes han sobrepassat els límits del possible? A penes un grapat: 'El curiós cas de Benjamin Button', de David Fincher, o 'Avatar', de James Cameron. Poca cosa més. I quantes, finalment, han deixat una porta oberta amb l’objectiu d’utilitzar la gramàtica fílmica per fer-nos viure una experiència única? Potser només 'Gravity'.

Prometia molt. I podem assegurar que compleix les seves promeses. Amb això n’hi hauria prou per deixar satisfet el públic, però Cuarón va més enllà, molt més enllà. Des dels primers segons, el film ens capbussa en un aventura farcida de sorpreses i desesperació, en un melodrama on Bullock i Clooney donen vida a dos astronautes que es troben a la deriva en l’espai, sense comunicació amb la Terra. 'Gravity' és alhora lírica i terrible; a vegades, fins i tot, fusiona totes dues formes poètiques per capturar la barreja de deure i curiositat que la possibilitat d’anar a l’espai desperta en l’ésser humà des de fa algunes dècades.

Amb pocs diàlegs, prou intel·ligents per no aigualir l’acció, i una banda sonora que ressalta amb elegància els grans esdeveniments, Alfonso Cuarón desenvolupa una posada en escena que és un retorn als orígens del cinema: és a dir, a la fe absoluta en el poder de les imatges per explicar una història. Un 'tour de force' creatiu que serveix per parlar del dol, del sacrifici, del significat de la mort davant de la immensitat de la Creació, emprant un fort simbolisme en què cada element es transforma en una aŀlegoria. 'Gravity' és, gràcies a això, una aventura interior que usa l’embriagadora immensitat de l’espai com a marc per a l’exploració existencial.

Sensibilitat i espectacle són les bases de 'Gravity', una de les millors pel·lícules de l’any. Cuarón, igual que directors com Nolan o Blomkamp, recorre als efectes visuals per endinsar-nos en complexes històries sobre l’ésser humà, amb una subtilesa sense fissures ni factura de superproducció 'made in Hollywood'. Una meravella.