Hermosa juventud

No ens ve de nou que Rosales hagi virat la seva carrera cap al realisme social. Se li havien acabat els dispositius –la polivisió de La soledad, els plans escapçats de Sueño y silencio, els teleobjectius d’Un tiro en la cabeza– i ara en té prou registrant la vida quotidiana d’una parella de joves que aspiren a ser representatius de les preocupacions de la joventut espanyola: l’atur, l’avortament, l’obligada convivència amb els pares, l’emigració, la falta d’esperances... Els actors, especialment Íngrid García- Jonsson, estan magnífics, el naturalisme sorgeix del tractament de les imatges, la inclusió de whatsapps i fotos de smartphones és brillant, però a la pel·lícula li costa desempallegar-se d’un cert to didàctic i l’ús narratiu del porno té un punt moralista que entela la mirada objectiva de Rosales.