[title]
Ras i curt: el tipus que va dirigir 'Thor: Ragnarok', el neozelandès Taika Waititi, ha fet una pel·lícula sobre un adorable jove hitlerià que té com a amic imaginari el mateix Adolf (Waititi). És una bona notícia: ja ha arribat el moment de repensar aquest cineasta de dalt a baix.
'Jojo Rabbit' té la perspectiva d’un nen ingenu i solitari de 10 anys, en Jojo (Roman Griffin Davis), el “millor i més lleial petit nazi que he vist mai”, com diu el Hitler de Waititi amb veu de dibuixos animats. Per riure amb la pel·lícula, haureu d’abraçar aquest muntatge intencionalment immadur, que ens mostra un Jojo frenètic que corre pel carrer a ritme de la versió alemanya d’'I want to hold your hand' dels Beatles. En cas contrari, els anacronismes seran durs d’empassar.
Hauríem de riure de tot això? Molt rarament Jojo Rabbit et diu que no ho fem (a diferència, per exemple, de la hipòcrita 'La vida és bella'). En una seqüència com de casa encantada, en Jojo descobreix una adolescent jueva, l’Elsa (l’extraordinària Thomasin McKenzie), que viu a l’interior de les parets de casa seva, una nena abandonada secretament protegida per la seva alegre mare soltera (Scarlett Johansson). Tot el que en Jojo té al cap sobre els jueus són idees ridícules i l’Elsa només l’esperona: “És evident que som dimonis que estimem els diners”, confirma.
No cal saber que Waititi és mig jueu, la seva confiança eleva la pel·lícula per sobre de l’antisemitisme. D’alguna manera, imperceptiblement, converteix la relació en tendra (en Jojo creix una mica) i això és el que fa de la pel·lícula un tresor. Waititi està creant un nou terreny i tant de bo Jojo trobi un públic que ho capti.