[title]
La pel·lícula més assolellada de Paul Thomas Anderson fins ara és aquest palimpsest de la vall de San Fernando tan flotant i amb tantes bombolles que pràcticament surt de la pantalla. L'última joia del californià t'atrapa amb sensació vertiginosa de possibilitat i innocència.
El cop més gran de 'Licorice Pizza', però, és el seu càsting. Un parell d'actors novells, tot i que amb algun pedigrí d'actuació seriós. Alana Haim, del grup de Los Angeles Haim, és Alana Kane, de 25 anys, una assistent de fotògrafa desconcertada de trobar-se amb Gary Valentine, un estudiant de secundària deu anys més jove que ella. És un actor infantil amb una comèdia d'èxit al seu nom i uns nivells d'autoconfiança proporcionals.
La seva relació, molt menys carnal del que voldria Gary, fa de columna vertebral a aquesta pel·lícula ràpida, desimbolta i encantadora. Cooper Hoffman, fill del difunt i gran Philip Seymour Hoffman, continua amb la tradició familiar d'estar fantàstic en una pel·lícula de Paul Thomas Anderson. Gary mai deixa que la diferència d'edat apagui el seu ardor, tot i que la seva manca de carnet de conduir i la seva inclinació per demanar Coca-Cola semblen factors de no negociació amb l'Alana, que s'apropa ràpidament a la seva era del Martini.
Haim està genial en un paper complicat que sembla fer sense esforç: sàvia al voltant de Gary però una jove amb relació al món. També hi ha una sensació d'horror naixent quan l'Alana s'enfronta a homes tòxics, complicats i depredadors. Junts, tots dos es disfressen d'adults en un món que pot arribar a intimidar.
L'altra estrella és l'escenari: aquí la vall està banyada per la llum del sol blanquejada i la nostàlgia agredolça. Però 'Licorice Pizza' no és una carta d'amor al lloc: la família jueva ortodoxa d'Alana (interpretada per altres membres de la nissaga Haim) no és precisament liberal.
Amb l'ajuda de la delicada partitura de Jonny Greenwood, Anderson pinta un quadre de vegades malenconiós i cada escena ofereix una nova actuació per gaudir i riure de valent. Quan, més tard, 'Licorice Pizza' s'endinsa en les maquinacions del Hollywood dels anys 70, les rialles les proporcionen Bradley Cooper i Sean Penn.
Els veterans amenacen de robar l'espectacle als protagonistes més joves, però 'Licorice pizza' és una pel·lícula que no es pot robar. Simplement, galopa amb una energia il·limitada. Com 'Dazed and confused' de Richard Linklater, Paul Thomas Anderson ha fet una història nord-americana dels anys 70 sobre la majoria d'edat que fa que l'Amèrica post-Vietnam sembli un lloc força fantàstic per créixer.