[title]
El millor elogi que se li pot fer a 'Siempre juntos' té a veure amb la seva generositat infinita, amb la manera amb què s'acosta als personatges com si els volgués abraçar a cada pla. Les imatges, una rere l'altre, són d'una tendresa lluminosa. Dos nens amb impermeables de colors que salten per la finestra de casa en un dia de pluja. La fuita d'aigua a la cuina que es dispara i ruixa la taula del sopar. Una mare coratge que, tot i que la pena li remou els budells, està disposada a seguir ballant a totes hores com si ningú no la mirés. Té la reputació de contenir un dels millors retrats femenins que ha donat el cinema dels darrers anys, el d'una dona que s'enfronta als primers efectes de la síndrome del niu buit, amb valentia i un somriure radiant. Però tan important com el personatge és l'univers familiar que l'envolta, que fa de l'accident quotidià un vers amorós.