[title]
S’obren les cortines, vels vaporosos estampats amb mil brocats de fil de seda, com el tel d’un somni. Som a la província de Weibo, en ple segle IX, temps del declivi de la dinastia Tang. Els rebels fan oïdes sordes als mandats de la cort, amb la daga al cinturó. Per a nosaltres aquesta fantasia es presenta com un teatret d’ombres, amb flames i cavallers armats, i com un nen entre el públic ens esforcem per no aclucar els ulls ni un segon. Ens vénen al cap les rocalloses on Orson Welles va aixecar el castell de Macbeth, o els boscos on sir Falstaff es va tornar boig. Aquest cop, amb un toc oriental, i a tot color.
Hou Hsiao-Hsien ens porta a través dels anys a les dècades d’or de la Xina imperial, on hi ha fantasmes i màgia obscura. Una menstruació simulada amb sang de pollastre, un ninot de paper desfent-se en una gibrella de coure, les set fletxes travessant la barba blanca d’un ancià. El personatge més temible apareix quan cau la nit. És l’assassina que trama una venjança per un amor traït, com en totes les llegendes medievals, i es deixa veure igual que un vampir sota un capot negre. Un mussol a la llum de la lluna, frenant el vol amb les ales esteses.
El film comença en blanc i negre, amb l’execució de la primera víctima, degollada entre els arbres, en uns pocs segons que són com per caure de cul i no tornar-te a aixecar. Hou ens recorda la seva afició pels titelles, que ja va explotar en títols anteriors com 'El maestro de marionetas' o 'El viaje del globo rojo'. Amb un domini sacre de les mil perspectives de l’escenari, i una direcció de fotografia excel·lent, ens hipnotitza fins als crèdits finals. Potser la història, de tan simple que és, resulti confusa. Però així són els somnis, oi?