[title]
Ara que el precedent de 'Vicky Cristina Barcelona' ja queda un xic llunyà, Javier Bardem i Penélope Cruz tornen a fer una pel·lícula a Espanya sota les ordres d’un director estranger. Aquest cop no és Woody Allen, sinó l’iranià Asghar Farhadi, guanyador de l’Oscar en dues ocasions, per 'Nader i Simin' i 'El viajante', que aquí firma un melodrama familiar reflexiu, on la paraula té un paper important.
Tot comença quan el personatge de Penélope Cruz, Laura, torna de Buenos Aires al poble on va créixer per celebrar el casament de la seva germana, amb els seus dos fills. Ha deixat el seu marit, un home de negocis més gran que ella (Ricardo Darín), i està a punt de retrobar-se amb el seu amor d’infància (Bardem), el vincle que necessita per tornar a arrelar a la terra.
Però el que es planteja com una gran festa, aviat s’enterboleix. La nit del casament, la seva filla Irene desapareix, i a sobre del seu llit troben un missatge amb lletres retallades de diari. Fa pinta de segrest. Però el que aparentment podria ser un relat d’intriga tipus Agatha Christie es converteix, en mans de Farhadi, en l’oportunitat de parlar d’una família fracturada, i també d’una societat rural de tensions silencioses, de terratinents i treballadors immigrants, de deutes heretats i secrets històrics que de sobte surten a la llum.