Truman

Cesc Gay sempre ha tingut facilitat per introduir-nos en les contradiccions dels seus personatges, a través de les pors i les inseguretats, d’una manera molt humana. A 'Truman', abandona els retrats generacionals i les crisis íntimes per endinsar-se en un dels temes sobre els quals pivota la condició humana: com ens hem d’enfrontar a la fi de l’existència. Aquest és un últim viatge de comiat d’emoció continguda, tan serè com transparent. No subratlla el dolor, no cau en el sentimentalisme, i fa que allò que no s’arriba a dir acabi adquirint una transcendència superior. És una pel·lícula sobre la llibertat, sobre com viure i com morir. I també és una de les històries d’amistat masculines més delicades que ens ha donat el cine recent.