[title]
És com 'Alien', remodelada per la fantasia críptica del guardià d’una biblioteca. L’actor i director John Krasinski ens serveix una història sorprenent, amb una premissa enginyosa: en un futur pròxim, postapocalíptic, una família ha de sobreviure en una casa on el més mínim soroll desperta uns monstres mortals. Els diàlegs són mínims, el silenci imperant, i els personatges es comuniquen mitjançant el contacte visual, els xiuxiuejos i un llenguatge de signes que se subtitula. Un lugar tranquilo fa ús d’un cinema pur i audaç en què les imatges i el so s’alien per espantar l’espectador.
Krasinski ens ofereix molt poca informació sobre els orígens d’aquestes criatures abominables que ronden per la casa. Tot és misteriós. La càmera es queda al costat de la família –la mare (Emily Blunt), el pare (el mateix Krasinski), el fill (Noah Jupe) i la filla (Millicent Simmonds), que és sorda, i que per tant no pot sentir els monstres quan s’acosten–, que les passa magres. És gairebé una obra de cambra, ambientada en un espai tancat, que juga amb les petites coses per infondre terror: un clau que surt de dins del seu forat, un soterrani que s’inunda i una fugida camp a través que recorda les corredisses de Jurassic Park.
Les lògiques d’aquest món són una ciència precisa. Els monstres no et poden sentir si t’amagues sota una cascada, però en canvi les parets de la casa no són un impediment per a les seves oïdes. Krasinski i Blunt, marit i muller en la vida real, aporten realisme amb les seves interpretacions a una cinta plena de fantasia. El disseny digital de les bèsties resulta impactant