El Barbecho (guaret, en català) serveix com a punt de partida d’un espectacle que reflexiona al voltant del propi procés de creació. Natxo Montero_Dantza creen un desplegament de moviments i coreografies que fan aflorar diversos qüestionaments i enceten línies de reflexió al voltant de l’obra i de la forma com s’hi posicionen els creadors.
L’estat de Barbecho fa possible abandonar les presses i les obligacions, centrar-se únicament en el fet d’estar presents, esperar a que passi alguna cosa o que no passi res. El repòs, la necessitat de canvi, una metàfora de l’espera i, alhora, un recurs escènic... tots aquests elements entren en joc per anar a tocar directament a l'ànima amb aquest espectacle.