Crudo

El primer llargmetratge de Julia Ducournau va aterrar a Sitges acompanyat d’un estat d’alarma general, després que durant la seva projecció al Festival de Toronto algú del públic necessités assistència mèdica. Un gran reclam promocional que tanmateix dona una imatge falsa d’una pel·lícula molt menys gore del que aparenta.

'Crudo' actualitza els supòsits dels films d’iniciació universitària a través del gènere. La protagonista, Justine, és una jove vegetariana a qui, al llarg del primer curs a la facultat de veterinària, se li desperta un instint irrefrenable per la carn, entesa en tota la seva polisèmia. Ducournau converteix els ritus de pas estudiantils en els mecanismes d’un sistema que normalitza la violència i la humiliació com a base estructural. El procés d’integració de Justine a l’univers adult passa per una reacció extrema que fa emergir el seu jo més soterrat. 'Crudo' esdevé així una síntesi apassionant entre les pel·lícules universitàries, el culte de David Cronenberg a la supremacia de la nova carn i les accepcions des del cantó fantàstic del despertar sexual.