Después de nosotros

El director belga Joachim Lafosse, que recentment va estrenar l’anterior 'Los caballeros blancos', ens proposa en aquesta nova cinta contemplar els dies immediatament posteriors al fet que un matrimoni hagi verbalitzat la seva intenció de separar-se, estudiant la ruptura a partir d’aquells detalls tangibles que conformen les cendres d’una relació: factures, deutes, repartició de béns i la redistribució d’una llar familiar que ell va construir i ella pagar, i que, de sobte, s’omple de restriccions i línies vermelles. 'Después de nosotros' no és un mal títol, però resulta un xic més difús que l’original francès, 'L’économie du couple' ('L’economia de la parella'), que expressa acuradament el tarannà pragmàtic de la pel·lícula.

De crisis i trencadisses sentimentals n’hem vistes moltes al cinema (i les que encara ens queden!), des de Murnau fins a Bergman, passant per Antonioni, Pialat i Zulawski. La particularitat de 'Después de nosotros' rau en el fet que, en aquesta ‘cloenda de l’amor’, Lafosse no hi troba gaires estirabots catàrtics, sinó les traces d’un ressentiment civilitzat i d’un desig fatigat, que emergeixen puntualment, com vibrants moviments sísmics. Aquestes emocions són comunicades amb gran justesa i transparència per Bérénice Bejo i Cédric Kahn, una excel·lent parella d’actors que pot evolucionar i discutir amb naturalitat, perquè la càmera del cineasta els segueix sense asfixiar-los, dilatant el temps de les seqüències de manera que les accions respirin, i tenint molt clar què cal explicar i què és millor deixar implícit.