Toni Erdmann

És probable que aquests dies sentiu dir que 'Toni Erdmann' és la comèdia de l'any. Això estaria molt bé si no fos per un petit detall: la pel·lícula de Maren Ade no és exactament una comèdia. El que passa és que un dels seus protagonistes està entestat a prendre's la vida a broma, actitud que no fa gens de gràcia a la seva filla. L'intent d'ell per reconstruir el vincle paternofilial obrirà un ventall de possibilitats que duen el film cap a situacions imprevisibles, absurdes i, sí, sovint humorístiques. Les quasi tres hores de funció s'adiuen a la paciència i llibertat amb què Ade permet que es desenvolupin els personatges, pujant constantment l'aposta fins al punt de proposar un doble clímax (primer musical, després emprant la nuesa com a detonant d'un gag) que ens regala alguns dels instants més hilarants i alhora emocionants dels darrers temps.