13 pobles de Girona que has de veure abans de morir

Espinelves és molt més que la fira de l'avet, és un d'aquells poblets que cal redescobrir. Una vil·la de menys 200 habitants situada enmig de les Guilleries,-el bosc més gran de Catalunya-, i a 750 metres d'altitud, entre el Coll de Ravell i el Coll del Buch. No podreu visitar gaire res, només l'església romànica, però prepareu la càmera perquè el millor d'Espinelves és, precisament, el poble. Perdeu-vos pels (pocs) carrers, passegeu pels boscos dels voltants i, de tant en tant, atureu-vos a fer click. 

 

És típic i tòpic, sí. Però no hi podia faltar Cadaqués. Pels carrerons laberíntics de cases blanques, perquè està envoltant de massissos rocallosos i per les al·lucinants platges.  I, evidentment, perquè tot ell traspua art. Cadaqués, ho sabem tots, té un encant especial. Un encant que, fins i tot, és difícil d’immortalitzar amb la càmera. Un encant que s’ha de veure i viure.

En un rànquing dels millors pobles de les comarques gironines no hi podia faltar Pals. És el típic poble que els gironins i empordanesos ensenyem per presumir davant dels nostres amics barcelonins, el poble que podria ser l'escenari d'una pel·lícula medieval o de 'Joc de Trons'. I, evidentment, un dels més populars a Instagram. Espectacular!

Qui no ha anat de petit, amb la família, de visita a Peratallada? És, com diu Adrià Pujol Cruells a la 'Guia sentimental de l'Empordanet' la nostra Carcassona: "una mica massa restaurada però amb molts menys restaurants i botigues de quincalleria cavalleresca". Tot i així, tampoc hi podia faltar. Peratallada és un dels nuclis d’arquitectura medieval més importants de Catalunya,- de fet va ser declarat conjunt històrico-artístic i Bé Cultural d’Interès Nacional-,. i, com sabem, encara conserva el seu antic aspecte feudal, les muralles, torres i castells. És de fotografia.

Siguem sincers: Sant Martí Vell és un d'aquells pobles que, si no et diuen: "ei, passa-hi" et mors sense haver-lo (re)descobert. Aquest poble, que forma part de la comarca de Girona, ofereix una diversitat paisatgística digne de fotografia: pins, alzines, una pila d'arbustos i conreus de secà. Un altre motiu per visitar-lo és, evidentment, el santuari d'Els Àngels.  Una curiositat: el poble està documentat el 1035 com 'Sancti Martini qui dicunt Vetulo: Sant Martí que anomenem Vell. 

És l’altre gran tòpic, ho sabem. Però si va enamorar a Ava Gardner per alguna cosa serà. Tossa mereix estar en aquesta llista perquè és un poble d’allò més pintoresc, perquè conserva pràcticament tot el perímetre emmurallat construït durant els segles XII i XIV per defensar-se dels pirates, perquè les cales són al·lucinants i, a més, la vila vella està catalogia com a monument historico-artístic nacional. 

És l'altre gran poble medieval i súper singular de la Garrotxa. Castellfollit de la Roca s’alça sobre una espectacular cinglera basàltica de 50 metres d’alçada i de gairebé un quilòmetre de llargada retallada pel riu Fluvià. I cada cop que hi anem o passem per allà no podem evitar dir i pensar el mateix: "Al·lucinant!". Sembla tret d'una pel·lícula, oi? I, per rematar-ho, el mirador té unes vistes privilegiades.

Sí, continuem amb la Garrotxa. Però és que Santa Pau va ser declarat Conjunt Historicoartístic l'any 1971, pel seu caràcter medieval del municipi, entre muralles i carrers estrets. És una bona excusa oi? A més, hi ha la Fageda d'en Jordà i el castell de la baronia de Santa Pau. I sí, és al·lucinant!

Tampoc podia faltar aquest poble amb aspecte de pessebre, cases de pedra i balcons de fusta. Ens encanta per tres motius: perquè és tan petit (però en el pot petit hi ha bona confitura) que, tot i ser al·lucinant, passa relativament inadvertit entre els turistes ansiosos de fer fotos a tort i a dret. Perquè la bellesa no és artificial i encanta manté l'aspecte rural d'abans. I sí, perquè sembla tret de 'Joc de Trons'.