15 racons màgics de Catalunya

Es tracta d'un poble encantador d'interior, situat en un monticle que li atorga destacades panoràmiques. Però el més bonic està a l'interior, als seus carrers i cases de pedra, ben conservades, de gust medieval. Entre les construccions més destacades es troba l'església de Santa Maria i l'ermita de Sant Sebastià. L'ideal és arribar al portal d'entrada de la part antiga i simplement transitar pels seus carrers en constant pujada fins a arribar a dalt.

En el camí de ronda més luxós i còmode de tota la Costa Brava, trobem un original templet mirador que recorda al del Jardí Botànic de Marimurtra, a Blanes. Està format de sis columnes i es troba al costat d'una petita plaça, la Plaça del Mirador, al costat del mar, concretament de la Punta de Pau. És un racó molt romàntic per la generació 'selfie' i una parada obligatòria per als visitants que fan el camí de ronda complet entre la Platja de Sant Pol i la de Sa Conca. 

Les Coves del Salnitre de Collbató són un d’aquells llocs que s’haurien de definir com a màgics. Potser és fruit de la imaginació humana, però que en aquest recorregut de mig quilòmetre per les entranyes de la muntanya sagrada et sembli veure l'arquitectura de Gaudí, tubs d'orgues, o fins i tot la talla de la Moreneta, et deixa embadalit i mig trastocat. Realment és possible que Antoni Gaudí passés per aquí i s'inspirés a l'hora de dissenyar els edificis? El cas del genial arquitecte no és clar, però sí que està confirmat que aquestes espectaculars coves les varen visitar altres personatges de renom com Santiago Rusiñol, Ramon Casas o mossèn Cinto Verdaguer.

Però d'això ja en fa temps. Avui hi som nosaltres, i és la nostra hora d'admirar aquests paisatges interiors evocadors que la pedra i l'aigua han estat esculpint pacientment al llarg de milers d'anys.

Hem volgut incloure aquest edifici a la llista per la seva singularitat i ubicació, al petit poble altempordanès de Vilarig. Tot i que de la construcció ja se'n tenen referències des de l'any 978, la reforma a fons que s'hi feu el segle XVII fa que puguem parlar d'un castell-masia d'estil barroc, conservant poquets elements d'anteriors etapes, com ara els tres finestrals renaixentistes a la façana principal, amb un escut de la població. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional.

La geografia d’aquest tram de Costa Brava dóna com a resultat una de les platges d’aparença més atlàntica del litoral gironí. Durant un parell de quilòmetres, la rocalla i els penya-segats deixen pas a una platja de sorra blanca i fina i dunes d’alçada notable trencada per la desembocadura del Ter i que s’estén fins als peus del massís del Montgrí i les Illes Medes. De nord a sud –l’única manera de recórrer així la platja és fer-ho caminant- hi trobem, primer, la platja del Racó, a les darreries dels penya-segats de Begur; la platja de Pals, fonda, d’horitzó obert i perfecta per a fer-hi esports de vela; la platja de Mas Pinell, còmoda i urbanitzada, la Gola del Ter, un racó canviant segons les estacions on hi ha una platja per gossos i, ja tocant a l’Estartit, la platja de Riells, que limita amb els Aiguamolls de l’Empordà. Aquesta plana fluvial és perfecta per a les excursions en bicicleta des de Torroella de Montgrí, doncs a l’estiu la circulació i l’aparcament poden ser-hi missió impossible.

Rivert té entre 40 i 50 habitants tot i que a l'estiu amb les visites dels familiars de ciutat el cens creix. Situat al Pallars Jussà les seves cases enclavades a les roques, un preciós entramat de carrers empedrats i una petita cascada li confereixen un encant inigualable.

Les quatre basses esgraonades que ens ofereix el riu Borró són els punts on aquest torrent, majoritàriament subterrani, aflora a la superfície. Els habitants de Sales i els municipis propers sempre hi han anat durant les calorades d’estiu de l’Alta Garrotxa i el nudisme hi està força institucionalitzat. Per arribar-hi, com a mínim a les més baixes, n’hi ha prou amb accedir a Sales i seguir les indicacions per la carretera. Per accedir a la superior i més fonda, anomenada el Gorg Blau, val la pena fer-se amb un mapa de senderisme especialitzat o preguntar als caçadors. També podeu consultar a algun vilatà, però no a tots els agrada que els forasters gaudeixin d’aquest paratge màgic i silenciós, advertits esteu. Aquestes i altres gorgues de la Garrotxa les trobarem meravellosament explicades a “Els imperdibles de la Garrotxa. 23 gorgues i recorreguts d'aigua” (Llibres de Batet), de Ramon Roura, a qui l’afició al senderisme va menar cap a la fotografia i a l’escriptura de blocs per, finalment, regalar-nos un llibre imprescindible per a gaudir del territori.  

La Cova de s’Infern és, amb diferència, un dels accidents geogràfics més al·lucinants del Cap de Creus. Una experiència al·lucinant. Una roca que, a causa de l’erosió de l’aigua, s’ha anat deformant fins a crear una cova amb una mena de piscina natural dins. Per tant: banyeu-vos-hi i arribareu gairebé al nirvana. El nom, per cert, prové del color rogenc que s’observa a l’aigua quan surt el sol. Per arribar-hi haureu de caminar uns deu minuts des del far. 

On hi ha aigua, hi ha vida. I la del riu Llobregat, tot i que al llarg del seu recorregut està molt aprofitada, encara arriba al mar amb prou empenta com per formar un delta i, amb ell, uns entorns naturals de gran valor biològic. Els espais naturals del delta estan protegits i repartits entre els municipis del Prat de Llobregat, Viladecans, Gavà i Sant Boi de Llobregat. Hi podeu fer diversos itineraris senyalitzats, amb els quals gaudireu de diferents ambients naturals: des de llacunes i aiguamolls fins a pinedes litorals sobre dunes i platges verges amb vegetació de rereduna. L’observació de la fauna, especialment de les aus aquàtiques, és un dels altres grans atractius de l’indret. Com a apunts, afegir que al delta hi ha una de les escasses poblacions de trencadalla del país –una planta herbàcia de la família de les malvàcies que fa unes grans flors rosades–, i també que s’hi han catalogat 22 espècies diferents d’orquídies. En definitiva, un dels escassos exemples d’aiguamolls que hi ha en mig d’una àrea metropolitana en tot l’arc mediterrani, i un espai magnífic on començar la nostra escapada.

No es tracta d'un poble sinó d'un indret deshabitat ple de bellesa i pau. El poble fantasma d'Aramunt va ser un dels llocs on s'establiren els colons durant la romanització. De fet, la vella vila d'Aramunt nasqué segurament com a poble castral als peus del Castell d'Aramunt, del qual queden algunes restes al capdamunt del turó que ocupa la vila vella. Una meravella per contemplar extasiats el pas del temps.