11 restaurants que tot foodie ha de tastar

Girona té el millor restaurant del món. Una frase tan fàcil de dir i, a la vegada, una realitat tan difícil d’aconseguir. Ho saben prou bé els tres germans Roca que, des del 1986, han picat pedra i aflorat enginy per arribar a fer possible un restaurant tan excepcional i excel·lent que qualsevol bon adjectiu qualificatiu corre el risc de quedar-se curt a l’hora de categoritzar-lo. Per als qui la cuina i les sensacions que pot transmetre el menjar en una taula són la seva màxima felicitat, llavors en Joan als fogons, en Josep a la sala i a la bodega, i en Jordi a la rebosteria, són els màxims creadors de felicitat. El seu objectiu diari és fer emocionar el client fent-lo viure una experiència màgica des que entra fins que surt. Per fer-ho possible, una setantena de professionals i els millors productes de proximitat i de tot el món estan al servei d’una cinquantena escassa de comensals. Però l’equació no es resoldria sense una tercera variable que engloba tradició culinària, avantguarda, investigació i la seva pròpia manera de ser i pensar. Sense perdre mai els seus orígens en la cuina catalana apresa de la seva mare i el restaurant familiar Can Roca, situat a pocs metres del Celler (i on cada dia hi van a dinar tot el personal), els tres germans han conquistat la gastronomia mundial fins i tot creant noves tècniques de cuina que han marcat tendència i que ara altres restaurants del món apliquen. T’atreveixes a viure-ho? 

La cuina del Coordenades desprèn el surrealisme més característic de Dalí. Evoca els famosos ous i també els rellotges tous, recreats amb mel, taronja, espècies, xocolata, sèsam i col llombarda. El Coordenades és dels pocs restaurants de Figueres que practiquen la gastronomia molecular que abandera Ferran Adrià. El xef Xavier Quera ha passat pels fogons del Bulli, on va aprendre a aplicar escumes, aires, esferificacions i gelatines a les seves creacions. En surten plats tan avantguardistes com la terrina de fetge d’ànec amb caviar de garnatxa de l’Empordà i coca de vidre torrada, o una reinvenció del mar i muntanya com el carpaccio de gamba vermella farcit de crema de botifarra amb sopa de pescador i aire de mar (obtingut a partir d’aigua de mar i fonoll). Entre les carns, destaca el garrí cuit a baixa temperatura amb chutney de fruites i, a les postres, l’esponja de cheese cake amb fruites vermelles i panses.

Modernitzar el pica-pica i convertir-lo en tota una experiència gastronòmica. Aquest és el propòsit del Compartir. Amb els amics o amb la família, l’important és gaudir dels platets de la cuina més moderna i de la més tradicional en bona companyia, en un ambient distès i al privilegiat entorn Cadaqués. Des d’una amanida de tomàquets confitats amb crema de parmesà i gelatina de llimona al caneló de tonyina amb gustos mediterranis, un dels plats més característics del restaurant. De postres, els bombons líquids de xocolata amb sorbet de grosella negra o el pastís de formatge amb sorbet de cireres. Compartim?

Les Cols és la masia d’Olot on va néixer la xef Fina Puigdevall i alhora on, des del 1990, cou la seva particular i reconeguda gastronomia. Tota una declaració d’intencions, perquè plasmar el paisatge i l’essència del territori de la Garrotxa és la punta de llança de la seva cuina exploradora. Els plats es creen, evolucionen i canvien constantment en funció de l’estacionalitat i la imaginació, però sempre conserven els mateixos productes de proximitat que mai no desapareixen de la carta. De fet, de vegades el producte és tan local que surt del propi hort del jardí del restaurant, on es recupera l’horta tradicional de la comarca. Aliments tan vinculats a aquesta terra com el fajol, el nap, el fesol de Santa Pau o la tòfona, són omnipresents. Vinculat i sumat al localisme dels productes, un altre punt clau de la seva cuina és el fet de buscar l’essència en cada idea de plat, despullar-lo per dir molt amb molt poc. I també hi ha lloc per a jocs particulars, incorporats sempre als menús. Per exemple, sempre hi ha un ou que canvia segons l’estació: amb tòfona a l’hivern, amb farro a la tardor o amb tonyina a l’estiu. A la Fina també li agrada jugar amb productes que, a priori, són poc idonis per a un determinat tipus de plat, com seria fer servir una verdura per a un postre. I en honor al nom de la casa, no hi pot faltar mai un plat que porti col.

El rastre de la factoria Adrià s’escampa cada vegada més per tota la geografia a través dels locals que obren els seus deixebles criats a les cuines de l’Albert i en Ferran Adrià. És el cas del Sa Lola de Blanes i el seu concepte 'bar gastronòmic' com a paraigües d’una carta centrada en el món de la tapa creativa. És aquesta la influència que tant en Rafa Salinas (xef) com l’Albert Mir (cap de sala) han mamat del seu pas pel Tickets de Barcelona i que ara apliquen cada dia amb un ull posat a la sofisticació i l’altre a la diversió. De la tapa sobretot n’agafen el concepte de compartir perquè la resta és una bogeria: filipinos de foie, calamars penjats, musclos a la brasa, escamarlans al fum, llagostins corn-flakes o les olives esferificades d’anxova. Aquesta última, una clara picada d’ullet a l’univers Adrià.

Un clàssic que ha sabut mantenir-se amb el pas del temps a l’Escala. El Myriam ha estat un dels tòtems de les mariscades en l’època en què estaven més de moda. Ha sabut adaptar-se a la vida moderna gràcies a una carta de cuina catalana amb presència predominant del peix de qualitat i les receptes que hi tenen a veure. Continuen fent mariscada, una de les seves especialitats, freda i calenta d’espècies marines que tindreu feina a acabar-vos. El suquet és un plat molt escalenc que també ofereixen. Sepietes, xipirons, gambes i escamarlans de primer nivell, turbot, rap, lluç… i les famoses anxoves de l’Escala amb pa amb tomata. El menú del dia incorpora moltes d’aquestes receptes que broden a la perfecció a un preu contingut. La cirereta les posen les postres fetes a casa, que vénen en carro.

Us agrada el sushi? Que no us donin maki per llebre! El millor sushiman (bé, un dels millors) del món el tenim a casa nostra. Concretament a Cadaqués. Es diu Federico Filipetti,-tot i que tothom el coneix com a Fede-, i és un xef argentí format, entre altres llocs, al Bulli i al Celler de Can Roca. Filipetti és, també, un dels valors puixants del panorama gastronòmic gironí. No us ho creieu? Aneu al Haiku, aquest petit i pintoresc restaurant de Cadaqués cada dia més popular. Tot i que opta per una cuina tradicional japonesa, en Fede, aporta als plats el seu toc personal, gairebé mediterrani, convertint el sashimi, nigiri, maqui o tempures en experiències memorables. Per cert: Els vegetals, plantes, flors, herbes que utilitza les conrea ell mateix al seu hort. Si hi aneu, no us perdeu el carpaccio de vedella Kobe: per llepar-se’n els dits.

Ca l’Arpa és molt més que un restaurant. És un espai d'una estrella Michelin pensat per a gaudir dels productes més destacats de l’entorn. Darrere de cada plat, de cada elaboració de Pere Arpa, hi ha l'amor i la sensibilitat per la terra i, sobretot, una interpretació del llegat culinari tradicional. Ells ho tenen clar: els hi agrada cuinar i transformar el producte. A més, també elaboren gran part dels productes que serveixen a taula com el pa, les melmelades, els pastissos… Que ens podem endur a casa!

Queixaleu la cuina creativa del Bo.TiC i veureu com us evoca l’Empordà dels guisats i els platillos més tradicionals. Aquest és l’esperit d’aquest restaurant d’una estrella Michelin, situat a quatre passes de la capital baixempordanesa, La Bisbal. Al Bo.TiC fan la seva particular proposta d’autor de la cuina més típica d’aquelles contrades. Ingredients tan autòctons com el bacallà, l’ànec, l’arròs i el pollastre prenen formes originals i sorprenents al paladar. Com en el bacallà confitat, patata, essència de tòfona i San Simón, el magret d’ànec i peres al vi o el risotto, rostit d'ànec, carbassa i tòfona. Tenen diversos menús que van dels plats més tradicionals als més creatius i juganers i una carta de vins molt àmplia, amb més de 400 referències.

Una idea, un plat. Així neix la cuina creativa al Massana, de la mà dels ingredients de temporada de més qualitat, vinguin d’on vinguin, però que permetin plasmar el concepte que es vol transmetre. Tota una declaració d’intencions mereixedora d’una estrella Michelin des del 2007. A la carta, un bon tractament de les matèries primeres, domini de les coccions i picades d’ullet a la cuina japonesa o de l’orient, de tant en tant. Salmó semicurat fumat al moment i salsa 'ponzu', 'gyoza' de perdiu a la col, anguila lacada sobre cansalada i amanida d’encurtits i, a les postres, 'yuzu' i cogombre en textures i aromes de menta fresca. Deixeu-vos seduir per les idees Massana!