Animals de companyia

Teatre, Comèdia
0 M'encanta
Guarda-ho
Animals de companyia
Animals de companyia

L'èxit indie de la temporada

La societat capitalista ens ha ensenyat, a nosaltres, els individus, a allunyar-nos dels problemes. I sovint, a diferència del que succeïa a les societats ancestrals, quan algú passa un mal tràngol en fugim com de la pesta. Això és el que ens intenta dir Estel Solé en la seva brillant primera obra com a dramaturga, eficaçment dirigida per Marilia Samper en un espai tan poc convencional i agradable com un pis de Gràcia –que és on vam veure-la per primera vegada_. I molt ben interpretada per una companyia que representa un grup d’amics entre els 30 i els 40 anys que manté el contacte perquè no tenen res millor a fer, per inèrcia.

El motor de la peça és l’intent de suïcidi de la Bet (Solé) i l’escenari és el saló de casa seva, on els seus amics s’han reunit per oferir-li una festa de benvinguda després de passar dos mesos en un psiquiàtric. Els seus amics són, vistos de prop, uns éssers egoistes i menyspreables, però són el que hi ha. En un moment concret, la Bet diu que es va fotre el pot de pastilles perquè volia perdre’ls de vista. Poca broma... Tots els actors es troben en el punt just, però em quedo amb el deliri ben portat de Marc (Edu Buch), el tremp de Solé i la supèrbia de Laura (Miriam Tortosa).

Asseure’t en un espai no convencional per veure una obra de teatre feta per aquell lloc és ja una experiència excitant, però si a sobre el que vas a veure té nivell, te’n vas a casa pensant que 'Animals de companyia' té llarga vida i que hauràs assistit al naixement d’una obra que, com 'Sé de un lugar', està cridada a ser l’èxit indie de la temporada.  

Per Andreu Gomila

Publicat

LiveReviews|0
NaN people listening