[title]
Abans de res, una declaració jurada: a la Costa Brava no tenim res en contra de la gent de Barcelona. Vivim en gran mesura del turisme i per tant intentem acollir-lo de forma amable i mostrar-li la nostra millor versió. Però ep! Tot canvia quan el respectable turista barceloní es converteix en un temible fanga. Un ésser alterat i turismofòbic (ara que la paraula està de moda) que decideix escapar dels “monstruosos turistes de Barcelona” venint a refugiar-se a la Costa Brava i fent EXACTAMENT EL MATEIX que tant li molesta a casa.
Aquests són uns consells pràctics per identificar ràpidament un fanga estiuejant a la Costa Brava:
No es desperta abans del migdia
Si els vampirs no apareixen fins que es fa de nit, un fanga com cal no surt mai de casa abans del migdia. Com si es tractés de les 12 campanades, quan el rellotge marca les 12 en punt els pixapins surten en estampida i s’apoderen dels carrers i les platges de la Costa Brava. Malgrat que es queixen de la calor i fins i tot de que han de fer cua per estendre la tovallola a la sorra, no conceben llevar-se abans. Tendència al masoquisme?
Ha vingut a descansar
Diu la llegenda que els xaves dormen amb el telèfon de la policia local a la tauleta de nit. Si algun autòcton insolent gosa alçar la veu després de sopar (o déu nos guard que hi hagi una festa!), el fanga l’amenaça sense pietat perquè escoltin bé senyors: HA VINGUT A DESCANSAR! És igual si està en una ciutat de 20.000 habitants, és festa major o la lògica recomana que si vols descansar te’n vagis en un poble perdut per la muntanya, perquè el fanga té vacances i els seus desitjos són ordres.
És un terrorista al volant
La botzina és la millor amiga dels fangues. El seu so és pràcticament un dolç cant de benvinguda que avisa la població de la Costa Brava que ja són aquí, perquè la fan servir més el mòbil o el desodorant. La freqüència amb què la fan sonar sol ser proporcional a la mida dels seus cotxes, ja que condueixen grans vehicles per marcar paquet que després no saben aparcar. I s’enfaden. I piten. I quan han acabat de pitar, et sorprenen deixant el cotxe als llocs més insospitats com sobre les voreres, tapant els guals o tallant directament els carrers. El límit és la imaginació.
Ha vingut a rescatar el poble de la misèria
Un fanga ve a la Costa Brava perquè la població local pugui subsistir la resta de l’any. És un acte de caritat perquè tothom sap que durant l’hivern les ciutats es buiden i els comerços han de tancar perquè no tenen cap client. Com a salvadors del món que són, ells exigeixen el mateix compromís a canvi: no se t’acudeixi tancar cap dia de la setmana per descans del personal ni molt menys fer vacances, encara que sigui Festa Major. Ben pensat, per descansar ja hi són ells.
L'estrés li corre per les venes
És igual si està de vacances i no té res a fotre en tot el dia, el pixapí és un ésser essencialment estressat. Li molesten els cotxes als carrers, l’espera a les botigues o restaurants i les aglomeracions de gent en general. Malgrat aquesta realitat, només es mou en entorns massificats: vol entrar als restaurants on hi ha cua al carrer, sent fixació per les platges més petites (però hi arriba a partir de les 12 quan ja estan plenes, recordeu?) i seguint el ramat torna cap a Barcelona exactament a la mateixa hora que els altres milers de fangues que surten de la Costa Brava menjant-se retencions abominables. Quan arriba a casa jura estressat que no tornarà, però us el creieu?
