La millor guia de Barcelona

Hem entrat per unes grans portes de fusta al que sembla un magatzem de dimensions interminables. No hi ha gaire llum i intuïm objectes, mobles i altres andròmines cobertes per una capa de pols. Quan la Cristina Thió encén el llum, és impossible no quedar-se amb un pam de nas: cadires de tota mena pengen dels sostres on també hi ha motllures de guix com les dels pisos de l’Eixample, mobles antics, reproduccions de làpides, pots de pintura, rajoles hidràuliques…i una carrossa suspesa d’una biga. “És un carruatge del segle XVIII, que prové d’Olot!”, explica Thió. “Si us hi fixeu encara s’hi poden veure les pintures”, afegeix. I nosaltres acluquem els ulls per afilar la vista i descobrir com la fusta deixa veure un festival de colors apagats pel pas del temps. El seu local, ple d'objectes antics, és només la conseqüència de trenta anys de feina als edificis de la nostra ciutat.  Rita RoigChroma Restauració “La gent no s’imagina el que hi pot haver darrere d’una façana anònima”, ens adverteix Cristina Thió. Llicenciada en Belles Arts, fa trenta anys que lidera una empresa que es dedica a restaurar el patrimoni arquitectònic català. Pel camí, ha vist les cases més boniques de la ciutat i n’ha reconegut la bellesa: “Motllures, esgrafiats, pintures, frescos, treballs de forja i de fosa, cornises, mènsules… tot és bonic, encara que sigui d’una casa que ningú reconeix”. Ens ho diu una experta: hi ha art més enllà de la Casa Batlló i tot el patrimoni arquitectònic de la ciutat, absolutament tot, s’hauria de protegir. Per què? “Tot el que s’ha construït aquí ho han fet persones amb un ofici i un coneixement valuosíssim. I tot el que hem construït és susceptible de ser estimat”, sentencia.  Rita RoigChroma Restauració Partint d’aquesta premissa, Thió i el seu equip reben encàrrecs d’arquitectes, de particulars, de presidents d’escala, d’Ajuntaments i altres institucions que volen restaurar algun aspecte d’un edifici per retornar-lo a la seva esplendor original. És una feina molt semblant a la de desenterrar tresors: “A vegades fas els estudis d’un edifici humil i descobreixes que sota l’última capa de pintura hi ha un patrimoni magnífic”, explica la restauradora. La seva empresa es diu Chroma Restauració i va néixer l’any 1991, fruit d’una il·lusió de tres amigues que sortien de la facultat de Belles Arts amb ganes de restaurar-ho absolutament tot. “A elles els interessaven més les pintures i el mobiliari, i a mi més l’arquitectura, així que al final ens vam acabar separant”.  "Ara tot té caducitat, però abans les coses es construïen perquè fossin eternes” Chroma RestauracióChroma Restauració La majoria de treballs es fan in situ, als mateixos edificis. Cada cas requereix una tècnica concreta que s’ha de dominar: “Hem restaurat patrimoni romà, barroc, neoclàssic, isabelí, modernista, noucentista… ho he tocat tot!”, riu la restauradora. La seva feina consisteix a aplicar tècniques antigues, de més de quatre-cents anys d’història, però pensades per a sobreviure tota mena de circumstàncies. “Tu vas a una botiga de pintures i no hi ha cap producte que duri un segle sencer! Ara, tot té caducitat, però abans es construïen les coses perquè fossin eternes”. La seva missió és recuperar la bellesa dels edificis, sí, però també allargar-los la vida com un metge que, a part de curar-te una malaltia, et dona pautes perquè tinguis una vida llarga i sana, de qualitat.  Chroma RestauracióChroma Restauració Restaurar, de fet, té quelcom quirúrgic. “Quan agafem un edifici està tan maltractat… cal anar amb molta cura: Ara, per exemple, hem restaurat un edifici que el balcó tenia 15 capes de vernís”. Són treballs complexos perquè, encara que no ho sembli, treure és molt més complicat que afegir: “Has de saber retirar sense que se’n vagi la capa de pintura original, i no tothom té aquesta tècnica”. Per això, a Chroma Restauració també formen professionals en tècniques que, durant un temps, semblava que desapareixerien per sempre.  Chroma RestauracióChroma Restauració Tornem al taller. Després d’haver tafanejat tots els racons del passadís, arribem a una zona il·luminada on els restauradors treballen en diversos projectes. Algú està fent un panell amb trencadís. Al costat, algú altre treballa amb el cap d’un fanal que es veu que ve del Tibidabo. Piquen al timbre i dues treballadores s’emocionen amb el paquet que arriba: és un mirall enorme, daurat, una cornucòpia, que han de deixar com nova. La Cristina acaba per fer-nos una llista de tots els edificis de la ciutat on ha tret el cap per a restaurar-ne algun aspecte: han anat al Born, als vestíbuls modernistes de l’Eixample, a les façanes esgrafiades de prop de la Via Laietana i, sobretot, han treballat a Ciutat Vella. “Barcelona és plena d’art, però és que Ciutat Vella té 300 anys d’història i té molts metres quadrats. Aquí hi van fer feina tota mena d’oficis que encara podem identificar quan passegem pels carrers. Només cal saber on mirar”, acaba.   Chroma RestauracióChroma Restauració NO T'HO PERDIS: Les millors exposicions que pots veure a Barcelona  Vols estar al dia de tot el que es mou a la ciutat? Inscriu-te a la nostra newsletter i tindràs tota la info i els plans que t'agraden per gaudir de Barcelona

"Estava molt nerviosa, estava tremolant, però si jo mateixa no em crec que estic tranquil·la no s’ho creurà el públic, ni el jurat, ni ningú". Qui parla és la Rosalia, la jove que ha guanyat per aclamació de companys i companyes el primer concurs de freestyle o rap improvisat Catalunya Rookies a l'institut Quatre Cantons de Barcelona. La final és la culminació de la prova pilot d'un projecte de l'escola itinerant Versembrant que ensenya a improvisar paraules a joves d'entre 12 i 18 anys. Molts d'aquests estudiants no fan servir mai el català, i gràcies a aquesta proposta pedagògica trenquen la barrera de la vergonya i l'incorporen amb naturalitat.  Joël Prieto (freestyler Joël) i Jordi Estivill (freestyler Still Ill i Lágrimas de Sangre) són els MC's i mestres que han dut a terme aquesta fase inicial d'un projecte que vol créixer: "De moment hem fet proves al Bernat Metge i el Quatre Cantons, però la idea és rodar-ho a molts centres i que hi hagi una competició amb representants de cada lloc i que serveixi per vehicular un trànsit de l’aula al circuit professional, que està establert amb Catalunya Freestyle; apropar l’experiència educativa a l’experiència artística, partint de la pedrera, del joc i la diversió”, assegura Prieto.  "Per aprendre una llengua o per no deixar que es mori s’ha de tenir morro, s’ha de parlar, encara que sigui amb errors" La Rosalia ha escrit poesia des de petita i això l'ha ajudat, però tothom pot aprendre'n. "Estem intentant això, que es diverteixin i que s’oblidin que estan improvisant. Si trenques les barreres de la vergonya i de la timidesa que tots tenim, tot acaba sent molt més fàcil", diu Estivill. Ella, malgrat compartir nom amb una estrella de la música, no es veu fent carrera: "No, no m’hi veig, em fa molta vergonya, sí que pots tenir un alter ego dalt de l’escenari, però no és el que m'agradaria fer".  Foto: VersembrantCatalunya Rookies Fluir amb el cabal de la vida El projecte neix amb la idea que els alumnes practiquin la llengua alhora que es diverteixen, però va més enllà. "L’espontaneïtat és molt important, es pot aplicar a moltes facetes de la vida i de vegades fluir amb el cabal de la vida, com si fos un riu, saber que passen coses i que pots formar-ne part, que de vegades és senzillament fer el clic i saber que ets vàlida i vàlid per encaixar on sigui, crec que és el principal valor, més enllà de la llengua", explica Prieto.  De fet, Versembrant ja fa anys que porta per Catalunya tallers també per a adults, "amb molt bons resultats també amb gent nouvinguda que està aprenent català", diu Estivill. Deixar-se anar és clau per llançar-se a parlar un nou idioma, i d'aquí que els tallers d'improvisació lliguin tan bé amb la llengua. "És una capacitat que tothom té, però la tenim adormida. Fer-los veure que la podem despertar ha sigut molt enriquidor. Passa el mateix amb el fet lingüístic, per aprendre una llengua o per no deixar que es mori s’ha de tenir morro, s’ha de tirar endavant, s’ha de parlar, encara que sigui amb barbarismes o amb errors, perquè es vagi modulant i formi part del teu dia a dia", diu Prieto.  NO T'HO PERDIS: Grans concerts que es fan a Barcelona del 2025 Vols estar al dia de tot el que es mou a la ciutat? Inscriu-te a la nostra newsletter i tindràs tota la info i els plans que t'agraden per gaudir de Barcelona

“Treballant amb la comunitat sorda m’he trobat que al principi hi ha una manca de comunicació, que es va desfent a poc a poc, a mesura que et comences a entendre. I per mi el teatre va justament d’això”. Ens ho explica Nico Jongen, director de la companyia teatral Ça Marche. Hem pujat al Casal Font d’En Fargues entomant el carrer principal d’aquest barri costerut plegat de cases modernistes que, fa no tant, havien sigut les segones residències dels burgesos de Barcelona. Una d’aquestes finques ara és un casal d’avis i un centre cívic, amb un auditori renovat recentment. El Nico ens convida a passar i prem un botó que fa que les cadires de la platea, fins ara invisibles als nostres ulls, es despleguin de la paret. La sala on ens trobem s’acaba de convertir en un teatre.  Ver esta publicación en Instagram Una publicación compartida de Ça Marche (@ca.marche) “M’agrada treballar amb intèrprets no professionals”, explica el director. “Podrien ser nens, adolescents, gent gran que sovinteja les arts, però que no té una experiència molt directa amb elles”. Ara fa dos anys, Nico Jongen es va embarcar en un projecte de recerca europeu que el va dur a conèixer la comunitat sorda de diferents ciutats d’Europa: “vaig veure que a la comunitat sorda no se sentia representada als espais escènics i als equipaments culturals, i em va interessar fer un espectacle que posés al centre aquesta problemàtica!”.  Ça Marche | InstagramTrabajos forzados Aquesta és la llavor de Trabajos forzados, la peça teatral que estan assajant i que protagonitza Pepita Cedillo, una actriu sorda, i l’intèrpret Javier Díez, que també té un paper performatiu dins l’espectacle. “També hem treballat amb la Berta Frígola, una artista sorda, i al darrere de la peça hi ha un treball a foc lent amb tota la comunitat de persones sordes per generar un espectacle que parli de la llengua i de la convivència”.   Ça Marche | InstagramTrabajos forzados Trabajos forzados és un espectacle en llengua de signes catalana (LSC) i castellà oral. Està pensat perquè, a diferència del que és habitual, qui rebi més informació durant l’actuació no sigui el públic oient, que és el majoritari. “Volem girar la truita i qüestionar-nos què és la nostra llengua i què és la nostra cultura. L’oralitat té un pes tan i tan fort en la nostra societat que no permet que existeixin altres possibilitats de comunicar-nos”, explica Jongen, que valora especialment aquesta possibilitat de qüestionament i ruptura que ofereix el teatre.  La peça, que es representarà el gener del 2026 a Barcelona, no és només una obra de teatre. Al seu voltant s’hi desplega un ventall d’accions que traspassen la peça, com tallers amb la comunitat sorda, altres espectacles futurs i comunicacions amb institucions, “perquè es puguin generar canvis en polítiques d'accessibilitat dins de la dramatúrgia dels espectacles”. Aquesta és la manera de treballar que caracteritza Jongen, que no posa l'atenció en la creació final, sinó en els processos: “A través del procés de fer una obra de teatre, es poden generar vincles amb moltes comunitats: volem ser una companyia que fa teatre, però que també genera relacions i obre nous horitzons de possibilitats”.  NO T'HO PERDIS: Les 17 obres que no et pots perdre del Grec 2025 Vols estar al dia de tot el que es mou a la ciutat? Inscriu-te a la nostra newsletter i tindràs tota la info i els plans que t'agraden per gaudir de Barcelona

Serpentejant pels carrers del Gòtic, entre els aparadors de les botigues de souvenirs i la cantarella dels guies turístics, és probable que no us fixeu en aquest edifici. Al carrer de la Palla hi ha un antic hospital del segle XVI: si en traspasseu el llindar, és fàcil oblidar el bullici del centre de Barcelona i quedar suspès en el temps gràcies a bellesa de l’espai i la singularitat de les obres d’art que s’hi amaguen. Ara bé, no ho podeu fer un dia qualsevol. Entrar a l’Hospital de Sant Saver només és possible fent una reserva prèvia. Us ho expliquem. Tot i que l’edifici es va fundar per atendre els clergues malalts sense recursos de la ciutat de Barcelona, l’hospital ha passat per diverses mans i ara té una funció força diferent: és la seu de la Col·lecció Casacuberta Marsans, una col·lecció d’art hispànic, sobretot d’època gòtica i del segle XX. En total, a dins s’hi guarden 300 obres d’art entre pintures, escultures, ceràmiques i objectes litúrgics, repartits entre els 600 metres quadrats d’aquest antic hospital, que té diferents dependències, una capella, una sagristia i una cripta.  Sant SaverHospital de Sant Saver “Nosaltres t’obrim la porta a veure la col·lecció privada d’una família, però apostant per una visita de qualitat, sent conscients que no som un museu, sinó un espai privat amb unes especificitats pròpies”, explica Daniel Tulloch, assistent de Coordinació de la Col·lecció. La visita guiada té els seus punts forts: que l’espai no estigui obert al públic fa que no sigui necessari tapar l’obra amb vidre (“és mig centímetre, però t’allunya quilòmetres de la pintura!”, assegura Tulloch) i permet una experiència de proximitat amb l’obra d’art, mediada per la figura d’un professional que retalla la distància entre l’obra i l’espectador.  Qui decideixi inscriure’s en aquestes visites (que s’ofereixen al web de l’Hospital de Sant Saver i tenen un preu de quinze euros) podrà conèixer la història de l’art hispànic a través d’una selecció de peces del matrimoni Fernando Casacuberta i Coty Marsans, que van des de l’art Romànic fins al canvi de segle, passant per obres del XVI i XVII.  En destaquen el Tríptic de la Lamentació del Mestre de la Llegenda de Santa Llúcia, una peça en excel·lent estat de conservació que permet observar el nivell de detallisme i preciosisme al qual va arribar la pintura hispanoflamenca, però també obres de Ramon Casas, com el retrat psicològic que va fer a  la seva germana quan aquesta va quedar vídua. La col·lecció és plena d’altres noms reconeguts com Regoyos, Zuloaga, Rusiñol, Nonell, Gimeno o Maria Blanchard.  Sant SaverHospital de Sant Saver Transformar un hospital antic en un espai expositiu La visita val la pena, però no només per la qualitat de les peces. Tal com indica Daniel Tulloch, “és una visita dual, del continent i el contingut, i per tant no només pots veure les pintures sinó conèixer com era per dins un hospital medieval del segle XVI”. Aquest singular edifici va ser recuperat del desús pels col·leccionistes, que van posar-lo a les mans de l’estudi d’arquitectura Garcés-de Seta-Bonet, autors del Museu Picasso. L’estudi es va encarregar de convertir-lo en un espai expositiu tot mantenint-ne la memòria de l’antic hospital, cosa que no es pot dir d’altres propietaris: el 2009 es van paralitzar unes obres que volien convertir Sant Saver en un hotel de luxe i transformar la cripta en un spa.  L’edifici, fundat el 1412 per mossèn Jaume Aldomà, va tenir un ús assistencial exclusivament per als sacerdots sense recursos del bisbat de Barcelona durant més de 500 anys. Després de la Guerra Civil, va tenir altres usos, però es va anar degradant fins al punt que els seus que algun dels elements més característics de l’edifici començaven a perillar. Gràcies a la reforma, l’hospital encara conserva elements arquitectònics de valor, com la fornícula en forma de serliana que hi ha a la façana d’estil renaixentista, que es pot veure des del carrer. I també el magnífic claustre de l’hospital, que segons Tulloch és “la joia de la corona arquitectònica” i on també s'allotja “l’hospital de l’hospital”, el taller de restauració on es cuiden les obres d’art de l’Hospital de Sant Saver. NO T'HO PERDIS: Les millors exposicions de Barcelona Vols estar al dia de tot el que es mou a la ciutat? Inscriu-te a la nostra newsletter i tindràs tota la info i els plans que t'agraden per gaudir de Barcelona  

“La nova Llama té més metres quadrats, una rampa i un espai per fer shows de comèdia. Ah, i aquests arcs de color groc vistós, que ens agraden moltíssim!”. L’Abi i el Kike són els protagonistes de la nostra secció mensual RADAR BCN, on us volem descobrir novetats, persones i projectes singulars de la ciutat. Ells ens obren les portes del nou local de la Llama Store, que abans era al carrer Villarroel i ara s’ha traslladat a Tamarit en un espai més gran just al costat del mercat de Sant Antoni. Estan engrescats amb la nova botiga, però admeten que encara no se la senten seva del tot: “tot està massa nou… li falta ronya!”.  Ver esta publicación en Instagram Una publicación compartida de La Llama (@lallamastore) Segurament ja la coneixeu. La Llama Store és una llibreria dedicada a exclusivament a l’humor. De fet, és l’única llibreria d’aquestes característiques al món (almenys, que els seus propietaris sàpiguen): “No som una llibreria qualsevol, som una concept store dedicada a l’humor i això vol dir que tenim tres branques: els llibres, que fan la llibreria, objectes de regal i disseny, i una zona d’art i shows”.   Ver esta publicación en Instagram Una publicación compartida de La Llama (@lallamastore) Quan traspasses el llindar ja t’adones que has entrat en un lloc com n’hi ha pocs, perquè hi ha objectes insòlits que no has vist abans. Sí, hi pots comprar un clàssic coixí de pets. Però també et fixes en unes figuretes en forma de tifa ben realistes, que es veu que són produïdes a Catalunya: “Hi ha molta demanda de caques, a La Llama. Aquestes fabriquen a l’Hospitalet i són d’un realisme excepcional… és una cosa molt catalana”, riuen. L’estiu passat, l’èxit de vendes van ser els ventalls amb lemes populars com “puto calor” o “putas bodas”.  Però el que els diferencia d’altres llibreries són els llibres especialitzats en comèdia. “Entre aquestes lleixes hi ha llibres escrits per còmics, manuals de comèdia, teoria, llibres sobre creativitat”, descriu l’Abi. També hi tenen un altar al comediant Miguel Noguera: tota una secció dedicada als seus llibres plens d’humor singular. “És molt de La Llama, tenir una secció Noguera”, conclouen.  A part d’una zona de literatura infantil i una llibreria més tradicional, de volums reduïts, el que fa que La Llama sigui La Llama és un espai per als espectacles d’humor. Ara, la botiga nova els permet acollir més públic i això els ha portat a organitzar un open mic quinzenal, els dissabtes al migdia. A part, tenen una programació de presentacions, shows de comèdia i pòdcasts en directe que comuniquen als clients a través de Telegram, Instagram, i la seva exitosa newsletter, que compta amb més de 20.000 subscriptors.  El pis de dalt és una zona restringida: a part del magatzem, també hi ha un estudi de pòdcasts on acullen diferents propostes d’aquest format d’àudio: “som la casa de molts pòdcasts petits, sense públic en directe, i ara poden venir a aquest estudi a gravar”, expliquen orgullosos.  Ver esta publicación en Instagram Una publicación compartida de La Llama (@lallamastore) De fet, La Llama ha jugat un paper en el boom de l’escena d’humor i stand-up que hi ha hagut els darrers anys a la ciutat. Ells tenen clar que són un negoci (“el nostre objectiu és fer-nos el màxim de rics possibles amb la llibreria”), però admeten que des d’aquest local de Sant Antoni gaudeixen “donant eines a la gent per jugar, provar formats, engegar projectes”. Per això, La Llama és un nom conegut, que ja no només s’associa a la botiga sinó al festival La Llama Fest i a l’escola de comèdia que porta el mateix nom. D’aquí han sortit grans noms de l’humor actual com Irene Minovas, Adri Romeo o Ana López, o els pòdcasts de La Ruina o El Nou Paradigma. Però a la botiga defensen l’humor per l’humor, com “una eina creativa que es pot aplicar a molts àmbits. Un open mic no és per gent que vol ser professional. És molt lícit fer comèdia sense pretendre passar d’aficionat”, diuen.  NO T'HO PERDIS: Coses per fer a Barcelona aquesta setmana Vols estar al dia de tot el que es mou a la ciutat? Inscriu-te a la nostra newsletter i tindràs tota la info i els plans que t'agraden per gaudir de Barcelona

Al Pau Martí li agradaven molt els jocs de taula, i un dia va fer servir l'aplicació meetup, on s'anuncien activitats variades, per trobar un grup de gent que es reunia per jugar a Barcelona. "Al cap de cinc mesos, jo ja era l'encarregat de dur els jocs i la persona que havia creat l'esdeveniment se'n va desvincular. Vaig acabar aprofitant la situació per a muntar la quedada de jocs a la qual a mi m'hagués agradat assistir", explica. El projecte ha anat creixent fins a convertir-se en la comunitat dedicada als jocs de taula més gran d'Europa.

Deia Gabriel García Márquez que, per raons misterioses, Barcelona no era només la millor ciutat del món, sinó també la millor ciutat on escriure. Potser ho va pensar algun dia assegut a la seva tauleta predilecta del bar Mundial. En un racó del local prop de la porta, aquella taula gaudia d’una situació ideal: des dels vidres podia veia el bullici de la plaça de Sant Agustí Vell, plena d’arbres, amb la seva font i el convent gòtic. Ara sabem que el bar va acollir la ploma del Gabo tornarà a obrir ben aviat. I també sabem que la taula i la cadira que van acomodar-lo seran al mateix lloc de sempre.  

Actualment, en una nau de la Verneda s’està fent història del cinema. S’hi grava el primer llargmetratge català d'animació en stop-motion, dirigit per la guionista, directora i animadora Irene Iborra. Sota el títol ‘L’Olívia i el terratrèmol invisible’ el film explica com la vida d’una nena de dotze anys i la seva família canvia per culpa d’un desnonament. La directora ens obre les portes del rodatge i ens acompanya per 1.600 metres quadrats de platós i tallers on els ninots cobren vida fotograma a fotograma.

Moishan Gaspar és el fundador de Parking, un nou espai d’art contemporani de l’Eixample situat, com el seu nom indica, a l’entrada d’un garatge. Aquesta peculiar sala expositiva ja ha obert –va inaugurar a principis del mes de novembre– i està pensada perquè es pugui visitar 24 hores al dia, set dies a la setmana, 365 dies l’any.    

És un jove bufador de vidre que té el taller a Sant Martí, però que rep encàrrecs de dissenyadors d’arreu. Les seves peces s’exposen a galeries i s’han fet un lloc en el món de l’art contemporani. Pròsper Riba fa d’artista i artesà a parts iguals sota la marca ‘The Glass Apprentice’, un nom que fa referència a la tècnica ancestral del vidre bufat  

HIVERN DEL 2025: Teniu fred i molta gana? La brasa està de moda: i ho certifiquen les propostes de Leña de Dani García i Kresala de Sagardi, carn i peix d'altíssima volada que demostren que amb el primitivisme es poden fer filigranes gastronòmiques i tècniques (també cal ser un mestre i tenir el millor producte possible, és clar). I prossegueix l'etern i gustós retorn al bar i a la cuina catalana: en Carles Abellan torna per la porta gran amb el Bar Vint-i-Quatre, els amics de Lluritu obren el Lluritu 3 –una marisqueria de mar i muntanya com una casa, camuflada amb una barra– i Slow and Low, un restaurant Michelin, obre una barra de tapa i al capipota amb el Bar Canyí (sí, amb 'ny'). Deia Michelin? Doncs pel 2025 l'han merescuda dos restaurants estimats i reivindicats per aquesta casa des que van obrir com són Mae i Teatro. Una abraçada a tothom i bon profit!   Benvinguts a la llista dels 50 millors restaurants de Barcelona, on trobareu les adreces més delicioses de la ciutat, els millors llocs on menjar escollits amb cura, empirisme i precisió (que hi hem anat, vaja!). Aquesta és una de les millors ciutats del món per menjar i beure. L'oferta és variada, de qualitat, monumental: des del petit bar de tapes de tota la vida, passant pels restaurants amb estrelles Michelin, la millor cuina italiana  i també llocs on menjar bo i molt barat.  NO T'HO PERDIS: Teniu més set que gana? Aquests són els millors bars de Barcelona

A Barcelona el sushi, més que una moda, és una tradició. Si us cenyiu a aquesta llista de restaurants japonesos us assegurem que teniu garantit menjar el peix més fresc, el tall més fi i l'arròs més ben fet. Però si el peix cru no és la vostra tassa de te, teniu rotllet de menjar japonès per a la resta de la vostra vida: tasteu el millor ramen de Barcelona. I si voleu seguir amb els sabors asiàtics de qualitat, no deixeu de tastar altres gastronomies irrenunciables, amb els millors restarants xinesos i també els restaurans coreans més espectaculars de Barcelona. NO T'HO PERDIS: Els millors restaurants de Barcelona

La cuina italiana és, possiblement, la més popular del món. A qualsevol racó d'Occident és ben fàcil trobar un restaurant del país de la bota o degustar un bon plat de pasta, una pizza ben feta o delícies dolces com el tiramisú. Barcelona, on viu una important colònia d'italiana, és tota una referència d'aquesta gastronomia fora d'Itàlia: descobriu els millors restaurants de cuina italiana que podeu trobar a la ciutat, i mengeu italià més enllà del binomi pasta-pizza (que també l'hi trobareu!). Però si us decanteu específicament per les pizzes, feu un cop d'ull a aquesta altra llista. I si han de ser sense gluten, consulteu-ho aquí. NO T'HO PERDIS: Els 50 millors restaurants de Barcelona

Els bars de tapes són una religió laica i una excusa perfecta per reunir-se amb amics i passar una bona estona. Poden ser un aperitiu perfecte abans d'un àpat potent, o un festival variat que es justifica per si mateix. Les tapes són les reines dels bars i del bon menjar i beure (amb especial volença per patates braves i croquetes). On menjar les millors tapes de Barcelona? Us recomanem que us deixeu guiar per aquesta llista de bars amb tapes infal·libles. Visca la tapa! NO T'HO PERDIS: Els millors restaurants de Barcelona 

Si en les distàncies curtes era quan un perfum se la jugava, amb els restaurants això passa amb els menús de migdia. Qui més qui menys, ja no pot prescindir d'aquesta fórmula. I encara que en alguns casos això ha provocat una retallada de qualitat per augmentar el marge de benefici, en molts d'altres ha provocat una competència ferotge a l'hora d'oferir el millor producte i elaboració. El plaer és nostre. A gaudir. I si allò que voleu és beure fi, els 100 millors bars de la ciutat esperen les vostres natges als seus tamborets.  NO T'HO PERDIS: Els 50 millors restaurants de Barcelona triats per Time Out Barcelona

Barcelona continua estant al capdavant de l'avantguarda gastronòmica internacional, com ho demostren les 39 estrelles Michelin que atresora la ciutat, repartides entre 29 restaurants. A la guia vigent per al 2025 entren al tauler de joc amb una estrella els restaurants Teatro, Mae, Prodigi i Fishology, en una aposta de la guia francesa en reconeixement del talent jove i de restaurants amb un servei de sala heterodox. Si voleu fer-vos un homenatge, aquests restaurants no poden fallar. I recordeu que el territori català és ple de talent gastronòmic estrellat. Bon profit!NO T'HO PERDIS: Els 50 millors restaurants de Barcelona

Si esteu preparant una primera cita, un aniversari, una vetllada especial, si celebreu Sant Valentí o Sant Jordi, o si només us agrada sopar en parella en un ambient romàntic, els locals d'aquesta llista us faran quedar com Déu. Remateu la cita amb un bon còctel o a una terrassa amb vistes i en Cupido s'encarregarà de la resta. NO T'HO PERDIS: Els 50 millors restaurants de Barcelona