[title]
Per què els gironins, en general, detesten la Devesa? Vet aquí un dels grans misteris del caràcter nostrat. Feu-ne la prova. A penes s’hi organitzen actes que no siguin multitudinaris i molt sorollosos on pràcticament s’anima l’assistència a obviar l’entorn i actuar com en una discoteca; ningú no hi passeja pel gust de passejar i el bar obert a l’antiga Rosaleda, que ens permet fer un cafè als preciosos jardins, no sembla tenir massa èxit.
Només en fan un ús intensiu -i per ells aquesta aversió generalitzada és una gran sort- els gironins amb gos. Els prats del Camp de Mart, on amos i cans es reuneixen a jugar amb pals i pilotes, és l’únic lloc del parc on hom pot seure a terra amb relativa tranquil·litat doncs, en reunir-hi gent cada dia, els usuaris són els principals interessants en mantenir l’espai net. La resta del parc, malgrat l’esforç de les brigades municipals, és un camp de mines d’excrements humans, restes de menjar deixades pels captaires, ampolles buides de botellons i podridures del mercat dels dimarts i dissabtes.
Les petites actuacions no són suficientment revulsives i la gran transformació, ambiciosa però cara, encara trigarà en arribar. De moment, excepte els amos de gossos, alguns runners, els jugadors de petanca i els turistes, que hi fan pícnics encantats –deixant de banda que és un xic obaga, no està tan malament-, Girona continua mirant la Devesa de reüll. Potser és que encara molts es pensen que els plàtans els van plantar els invasors francesos de 1810. No és cert, però és que la veritat encara és pitjor: qui donà definitivament els terrenys a la ciutat va ser Ferran el Catòlic.
