Els millors còmics sobre el món de l’esport

Potser el nom no us diu res. Ara, mireu el dibuix de portada! Us sona? Sí, és el nostre estimat Oliver Aton. La majoria ens vam enganxar a les aventures d’Aton, Benji i Mark Lenders gràcies a la sèrie d’animació però el manga ja s’havia començat a publicar al Japó un parell d’anys abans. Com en la sèrie, el camp és immens, no s’acaba mai i l’emoció s’estira fins al màxim. Hi són també les xilenes de l’Oliver, la catapulta infernal dels bessons Derrick, les aturades d’Ed Warner, la història personal de Julian Ross... Són 37 volums amb un final que ens situa a l’últim partit del Japó contra Alemanya al mundial sub-16.

No és un manual a l’ús. The Oatmeal marca distàncies des de l’inici. Sí, corre llargues distàncies però desmitifica ràpidament la seva figura amb un: “Corro per la pitjor raó possible, per menjar [...] hauria de tractar el meu cos com un temple però el tracto com a un cubell de brossa [...]”. No menja espinacs ni tofu i no fa dieta ni ioga. Simplement, va començar amb passejos curts, va seguir amb 5 i 10 quilòmetres fins a acabar per fer maratons, triatlons i ultres. Córrer és per ell un acte de meditació, mentre suma qilòmetres ‘escriu’ mentalment les seves historietes. ‘Las horribles y maravillosas razones de por qué corro largas distancias’ és un recull dels seus pensaments en to d’humor.

Sabeu què és un slam dunk? “És la jugada més excitant i la preferida del públic, en especial quan el jugador fa una esmaixada a l’anella de forma violenta”, així li explica l’Haruko Akagi al Hanamichi Sakuragi. És ell, juntament amb el bàsquet, el principal protagonista d’aquest manga que va ser adaptat també a la televisió. Pelroig, destraler i amb un currículum amorós ple de fracassos, Sakuragi comença a jugar a bàsquet pel seu amor per Akagi però acaba per estimar un esport que treu el millor d’ell. Humor, esport, baralles, malentesos… són els ingredients d’Slam Dunk, un còmic que, a més, val la pena pel realisme dels seus dibuixos.

Amants del ciclisme, això és un 'must read'. Jan Cleijne fa un repàs als moments i als personatges més cèlebres de la història del Tour de França. Els duels entre Gino Bartali i Fausto Coppi; el desencís de Wim Van Est, el primer holandès a vestir-se de groc; les victòries del Canibal Eddy Merckx; el buit que li van fer a l’exfestina Christophe Bassons per la seva lluita contra el dopatge des de dins del pilot… Èpica, emotiva i crítica aquesta novel·la gràfica és com una mini enciclopèdia del Tour farcida de moments claus i ciclistes que han fet història.

No només d’Oliver i Benji viu l’amant del futbol. A banda del japonès, hi ha més còmics que han parlat de futbol i ho han fet, potser, de manera més realista. A finals dels setanta, Eric Castel va entrar a les cases de petits i joves catalans que es meravellaven llegint sobre les aventures d’un crack francès que liderava un Barça de ficció. Un extrem amb una cama esquerra d’or i olfacte golejador per suplir l’absència de Johan Cruyff. La seva amistat amb els Tonis, la seva il·lusió per escriure un llibre sobre la història del futbol, el seu procés d’adaptació... Castel va jugar també al PSG però va tornar al Barça.

Els irreductibles gals creats per Goscinny i Uderzo també ens van fascinar amb una aventura als Jocs Olímpics. En assabentar-se que el legionari romà Claudius Mulus anirà a Grècia per participar-hi, Astèrix, Oblèix i companyia no volen ser menys. Davant la prohibició de pocions màgiques i marmites, és el petit de bigoti ros qui representa els seus en una primera prova on haurà de córrer vint estadis i en una segona de 24 on les llengües blaves acaben per delatar les trampes romanes.

És com els capítols especials del dia d’acció de gràcies o de nadal. Els 'Mortadelo y Filemón' de Francisco Ibáñez mai fallen. La Vuelta a Espanya, el Mundial, l’Eurocopa, l’Eurobasket... i els Jocs Olímpics. Els agents secrets més desastrosos de la T.I.A també van viure en primera persona Barcelona 92’ amb una missió per resoldre: aturar els terroristes de la T.E.T.A. Felipe González, un José María Aznar -que es queda sense bigoti-, Pasqual Maragall, Jordi Pujol –i el seu català- o fins i tot George H. Bush fan acte de presència i ens regalen alguns dels moments més divertits. També, les goteres de l’Estadi o les obres de la ciutat ens mostren els canvis que van suposar per Barcelona l’arribada dels Jocs.  Tot mentre Mortadelo i Filemón... la caguen una i una altra vegada.

D’acord, ara potser molts se’ns llancen al coll. Les arts marcials són molt més que un esport però ens permetreu aquesta llicència per poder encabir en aquesta llista el MANGA en majúscules: 'Bola de Drac'. Des del primer dia, el Goku, la Bulma, l’Oolong, en Iamxa, la Xixi... ens van enamorar. Humor gamberro, batalles, històries d’amor i d’amistat... 'Bola de Drac' és un 'must read'. Nosaltres, vam plorar amb l’últim número i ni 'GT' ni 'Kai' han calmat encara la nostra enyorança. El nostre moment preferit? La lluita entre Son Gohan i Cèl·lula.

Per fi! Una noia com a gran protagonista d’un anime! Nosaltres la vam conèixer com a Ginger, però en l’original, la judoka responia al nom de Yawara Inokuma. Una adolescent amb un avi excampió de judo que l’obliga a entrenar per ser la propera campiona olímpica. La Ginger preferiria ser una noia normal però té un do i un incident amb un lladre al carrer fa que un jove periodista descobreixi les seves qualitats pel judo. I d’aquí... a enamorar-se i arribar als jocs de Barcelona 92’.