Cine

La cartellera de Barcelona, les crítiques de les pel·lícules, entrevistes als directors i protagonistes, recomanacions i divertides llistes cinèfiles!

Blog

Veureu porno a la Filmoteca!

Sempre explico amb orgull que, com a usuari habitual de la Filmoteca, va ser allà on vaig veure per primer cop 'Garganta profunda'. Crec que era a principis del 2006, en el marc d'un cicle que es deia 'La carn', en una sessió contínua amb el documental 'Inside deep throat', un altre xou d'allò més educatiu. Deu anys després d'haver-me trobat per primer cop amb el clítoris gutural de Linda Lovelace, aquest divendres a les 19.30  aniré a la inauguració d'un altre cicle d'aspecte picant, 'Les escletxes de la censura', que arrenca amb una selecció de curts d'Erika Lust, creadora de cine adult independent, abanderada del porno feminista, nascuda a Suècia i resident a Barcelona des del 2004. Abans, per anar posant-me a to, decideixo fer-li una visita a la seva productora, Lust Films, situada en un principal majestuós del passeig Picasso, on treballen quinze persones al ritme d'una estufa de carbó. És un temple consagrat al porno de qualitat, fet amb delicadesa i bon gust. La cita és a les 11.30 h del matí, però ella arriba tard i jo l'espero llegint unes línies del seu llibre 'Let's make a porno', en què parla del pèl púbic dels actors. Què és millor, afaitat o amb una bona mata? Aquí el dilema que em ronda pel cap quan la veig entrar per la porta com un huracà, amb el casc de la bici posat. 1) "Si pogués, rodaria una pel·lícula a la lluna" Ho va dir una vegada, en una entrevista, com volent explicar que per ella el lloc on passen les seves pel·lícules és tan important com l'euf

Llegir-ne més

Les estrenes de la setmana

Cine

Todos queremos algo

Una de les jugades més intel·ligents de 'Todos queremos algo' és introduir dins del seu grup de protagonistes –una colla de postadolescents que arriben a la universitat amb una beca esportiva– un element desestabilitzador: un adult que es fa passar per universitari, intentant allargar un període que, segons les convencions socials, ja hauria d’haver deixat enrere. Aquest personatge és la clau que defineix el darrer film de Richard Linklater. Fins ara, les propostes més celebrades del director havien sigut aquelles que feien del pas del temps una experiència cinematogràfica –'Boyhood', la trilogia iniciada a Abans de l’alba–. En canvi, 'Todos queremos algo' vol remuntar el riu per arribar a una etapa anterior en la filmografia del cineasta, quan realitzava comèdies adolescents de culte. La pel·lícula atura el rellotge per centrar-se en els pocs dies que transcorren entre l’arribada a la universitat i l’inici de les classes, llimbs magnificats amb festes i excessos. La vocació esportiva dels protagonistes força el relat a regalimar testosterona, i gairebé no deixa lloc per a personatges femenins. De fet, una seqüència redueix les dones a nus objectes de desig, amb una delectació que no sabem si és còmplice o si ironitza sobre els tòpics sexistes del cine de gresca. És per això que no acabem de creure’ns que Linklater comparteixi l’esperit de les ximpleries que ha rodat. És probable que la bonança retro de les imatges tingui més sentit per a qui punxés en el seu moment les canç

Time Out diu
  • 3 de 5 estrelles
Llegir-ne més
Cine

Esperando al rey

Es poden extreure moltes lliçons d’aquesta excèntrica pel·lícula. Una d’econòmica: és igual el que facin americans i europeus, els xinesos ho faran sempre més barat (i pitjor). I una de moral: en determinats països, seguir les regles no sempre és útil, transgredir les normes segurament és immoral però és molt més eficaç. Una de cinematogràfica: la combinació d’una mirada europea, la de Tom Tykwer, amb una presència americana, la de Tom Hanks, en un paisatge desèrtic i luxós com el de l’Aràbia Saudita, produeix una sensació molt especial. Un empresari americà en hores baixes arriba a Riad amb la missió d’aconseguir del rei un contracte per a un nou sistema de comunicació a través d’un holograma. Aquest és un film lluminós que amaga un centre molt negre.

Time Out diu
  • 4 de 5 estrelles
Llegir-ne més
Cine

Independence Day: Contraataque

Roland Emmerich, el gran guru del cinema de catàstrofes tenyit de patriotisme americà, ha tornat amb tota l’artilleria pesant per ressuscitar la seva obra magna, tot adaptant-la als nous temps. I ho fa des de la ironia, la d’un director que sembla divertir-se amb la seva elefantiàsica joguina sense que li importin les conseqüències. 'Independence Day: Contraataque' conjuga l’esperit lúdic del cinema d’invasions alienígenes amb l’espectacularitat del blockbuster estiuenc. Però amb un toc demodé que fins i tot es troba implícit en el fet que siguin els personatges de la pel·lícula original, ja vells (i una mica bojos), els que adquireixin una major rellevància sentimental i nostàlgica en la trama. Algunes crítiques han apuntat que no ens podem prendre aquesta aposta seriosament. I, la veritat, tampoc cal. En la seva essència absurda es troba, en el fons, la seva autèntica virtut: la de la paròdia descontrolada, vorejant el deliri.

Time Out diu
  • 3 de 5 estrelles
Llegir-ne més
Cine

Antes de ti

Hi ha una sèrie de pautes imprescindibles per configurar un bon drama romàntic. I 'Antes de ti sembla' un manual perfecte de com seguir-les rigorosament per aconseguir l'objectiu més preuat dins del gènere: que es plori. La manipulació emocional d'aquest tipus de pel·lícules és inqüestionable, però algunes l'aconsegueixen amb una mica més d'habilitat i gràcia per deixar-se portar.Antes de ti conjuga tots els elements del bon melodrama lacrimogen i ho fa d'una manera conscient i precisa, sense amagar les seves intencions. Emilia Clarke es lleva el vestit de Daenerys i explota el seu vis més tendre en una pel·lícula que comença sent una mica cursi i acaba abordant temes seriosos, com l'eutanàsia, d'una manera gens acomodatícia. Un melodrama intimista sense estridències perfectament empaquetat per convertir-se en la versió adulta de 'Bajo la misma estrella'.

Time Out diu
  • 3 de 5 estrelles
Llegir-ne més
Veure totes les estrenes

Els propers passis de cinema a la fresca a Barcelona

Cine

Barcelona, nit d'hivern

Dani de la Orden. Espanya, 2015.    Qualsevol nit poden succeir una mitjana de 566 històries d’amor a Barcelona. A 'Barcelona, nit d'hivern' n'expliquen 6. Dani de la Orden dirigeix la seqüela del seu film 'Barcelona, nit d'estiu' (2013).

Llegir-ne més
Cine

Nightcrawler

Dan Gilroy. EUA, 2014. VOSE. 117'.   Un noi que busca guanyar-se la vida com sigui descobreix en el periodisme freelance de crònica negra una manera ràpida de fer diners a Los Angeles. La seva manca absoluta d'ètica, en sintonia amb els valors d'uns mitjans de comunicació que busquen sadollar una audiència frisosa de notícies morboses, li obrirà camins en l'ofici, malgrat ser un nouvingut.    Abans de la projecció  podrem veure l'actuació de Jazznesis (20.45 h), banda liderada pel piano de Jaume Vilaseca amb versions de Genesis en clau de jazz.

Llegir-ne més
Cine

Grease

Randal Kleiser. EUA, 1978. VOSE. 110'.   Grans títols del cinema musical s'exhibeixen amb les cançons subtitulades en format karaoke i diversos actors animen i ajuden al públic a convertir la sala de cinema en una autèntica festa. Això són les sessions Sing-Along, que durant tota la temporada s'instal·len a l'Aribau cinemes i que aquest estiu debuten a les nits d'estiu del Poble Espanyol. Avui ho comprovareu amb el mític musical 'Grease', una mirada nostàlgica a la dècada dels 50 i un homenatge, ple de ritme i energia, a l'època daurada del rock & roll protagonitzat per John Travolta i Olivia Newton-John.

Llegir-ne més
Cine

Thelma & Louise

Ridley Scott. Estats Units, 1991. VOSE. 128'.   Thelma Dickinson és una mestressa de casa d’Arkansas cansada del seu matrimoni amb un marit que la tracta com si fos un objecte. Louise Sawyer treballa com a cambrera i surt amb un guitarrista amb por al compromís. Un cap de setmana, les dues amigues agafen el Thunderbird verd de Louise per deixar enrere la monotonia i les frustracions. Tanmateix, l’escapada, que havia de ser divertida i catàrtica, pren un caire que no s’esperaven. Abans de la projecció podrem veure el directe de Swing Vandals (20.45 h), banda de jazz i swing amb influències manouche.

Llegir-ne més
Cine

Interstellar

Christopher Nolan. EUA, 2014. VOSE. 169'.   L'odissea espacial de Christopher Nolan està destinada a ser un film de culte. El seu poderós disseny visual i l'original manera d'acostar als dubtes i reptes que plantegen els viatges a l'espai l'han convertit en un dels films de l'any. La vida a la Terra està arribant a la seva fi i un grup de científics decideix emprendre un viatge a l'espai a la recerca d'un nou planeta on poder viure. La seva missió serà vital per a la supervivència de la humanitat, però també els farà renunciar a tot el que deixen a casa seva. La projecció comença a les 22 h. Abans del film hi haurà sessió de jazz amb el directe de Amadeu Casas Quartet (20.45 h).

Llegir-ne més
Tota l'agenda del cinema a la fresca

El top 5 de la cartellera

Cine

Tres recuerdos de mi juventud

Sigui dit d’entrada que '3 recuerdos de mi juventud' és la més gran alegria que ens ha donat la cartellera en molt de temps, com un got de llimonada en un agost toscà. Als que desconeixeu el cinema de Desplechin, us recomano primer que recupereu una pel·lícula que es titula 'Reis i reina', d’on ve aquella imatge fantasiosa de Mathieu Amalric fumant maria disfressat de mosqueter. Tenia un epíleg antològic, que era alhora un homenatge al 'Baró rampant' de Calvino, la història d’un noble que s’enfilava dalt d’un arbre i deia que mai més no posaria els peus terra. Tota una declaració de principis.'3 recuerdos de mi juventud' és primer, la confessió d’un home en una gendarmeria, que explica que quan era adolescent, en un viatge a Minsk amb l’institut, va regalar el passaport a un agent soviètic, i ara sap que en algun lloc del món hi ha un individu que ostenta la seva identitat. També és el trauma pel suïcidi d’una mare. I, per últim, és la rèmora d’un primer amor, el d’una noia amb els llavis com un tall de síndria. És ella qui al final de la funció, igual que Jean-Pierre Léaud al final d''Els 400 cops', clava els ulls a càmera, i es queda crionitzada, com el retrat de la jove promesa en el camafeu que el soldat s’emporta al solc de la trinxera. Els tres records de la dècada dels 80, amb la seva música i el seu vestuari, es precipiten en la memòria a pes lleuger, com aquell aristòcrata que saltava de branca en branca, amb mitges calades i barret de plomes, des del solitari món de

Time Out diu
  • 5 de 5 estrelles
Llegir-ne més
Cine

Les amigues de l'Àgata

Dirigida per quatre directores i concebuda com a projecte final de carrera del grau de comunicació de la Universitat Pompeu Fabra, 'Les amigues de l’Àgata' s’instaŀla a Barcelona i a la Costa Brava per narrar un trajecte d’aprenentatge vital. El camí que retrata és molt universal: és el moment en què les amistats de l’institut donen pas a les noves relacions amb els companys d’universitat, és el pas tímid de l’adolescència a l’edat adulta. La protagonista d’aquest creixement és l’Àgata, que es presenta, al llarg de la pel·lícula, rodejada de les seves amigues de tota la vida. Mitjançant preses llargues, eŀlipsis i amb una càmera que s’enganxa a les actrius per trobar-hi espontaneïtat i naturalitat, 'Les amigues de l’Àgata' aconsegueix tocar la tecla de l’emotivitat sense necessitat d’aixecar la veu.

Time Out diu
  • 4 de 5 estrelles
Llegir-ne més
Cine

Buscant la Dory

Estem d’acord que 'Buscant en Nemo' és el tipus de delícia visual que tots podem esperar de Pixar, encara que la seva línia argumental no sempre assoleix els nivells d’inventiva en què els estudis han construït la seva reputació. No hi ha ni el repte psicològic de 'Del revés', ni la lletania existencial de 'Wall-E', ni l’estoica tristesa d’'Up'. Tot i això, tretze anys després aquí tenim una sòlida seqüela que segueix les aventures de Dory, l’adorable peix blau amnèsic, mentre busca per Califòrnia la família que de sobte recorda haver perdut. Les dues pel·lícules tenen la mateixa estructura: en una, un pare que busca el seu fill, i en l’altra, una filla que busca els seus pares. Evidentment, la sensació d’urgència que requereix la situació no és ben bé igual. La primera era més lacrimògena, tenia més tensió dramàtica, mentre que aquí, en canvi, guanya la comèdia. La trama es dispara en el moment en què Dory redescobreix la seva infància en un racó de l’Institut Marítim de Califòrnia, en el departament d’ictiologia, presidit per la veu omniscient i omnipotent de Sigourney Weaver (recorda aquelles audioguies de museus narrades per celebritats). Hi ha algunes diferències entre les dues cintes, com ara el fet que Dory va créixer en un entorn on la vida aquàtica més perjudicada és “rescatada, reparada i realliberada”. Però en el món oceànic de Pixar, els obstacles són benvinguts. Perquè per moltes dificultats que es trobin en el camí,

Time Out diu
  • 4 de 5 estrelles
Llegir-ne més
Cine

Expediente Warren: El caso Enfield (The Conjuring)

No se li pot negar a James Wan l'estatus de gran director de cinema de terror contemporani. La segona part d''Expediente Warren' així ho demostra. Basada en els casos de Lorraine i Ed Warren, dos investigadors de fenòmens paranormals que van adquirir certa fama durant els 70, la pel·lícula es trasllada a Anglaterra, on trobem una mare i els seus fills, que pateixen una pobresa implacable i l'assetjament d'un fantasma que s'ha apoltronat a la llar. Els temes que toca no deixen de tenir un caràcter conservador: la família, l'home com a figura activa i la fe, tot això, amb el thatcherisme a tocar. La forma és clàssica i impecable. Per a Wan, la por neix del pla: és la presència borrosa d'un fantasma, o una ombra que agafa un quadre. A 'Expediente Warren: El caso Enfield', l'espant és suggeridor, tangible i transgressor en el pla artístic.

Time Out diu
  • 4 de 5 estrelles
Llegir-ne més
Cine

Green room

Una de les experiències més desagradables que pot viure un grup de música és la d’actuar davant d’un públic que representa la seva antítesi estètica i ideològica. Aquesta és la situació en què es troben els protagonistes de 'Green room': un grup de hardcore que, tot fent una ruïnosa gira pels Estats Units, acaba petant en un local regentat per neonazis. La tensió a l’escenari és evident, i la banda l’alimenta ‘delectant’ l’audiència amb una versió del clàssic dels Dead Kennedys 'Nazi punks fuck off'. Però el més greu arriba després del concert, quan els músics presencien un assassinat al camerino i són retinguts com a ostatges. És llavors quan comença l’enfrontament definitiu: hardcoretes contra nazis!En la seva tercera pel·lícula, Jeremy Saulnier aprofita l’experiència d’adolescent punk per donar versemblança a un context que li permet seguir explorant un motiu que ja tenia lloc central a l’anterior 'Blue ruin': la visualització d’una violència hiperrealista, més propera a la practicada per Cronenberg a 'Una història de violència' i 'Promeses de l’est' que a les explosions sanguinolentes del gore més exagerat. Aquesta cruesa física marca el patró d’un 'thriller' plenament efectiu que, enmig del caos, sap diluir l’estereotip dels dos bàndols per dotar d’una gamma de grisos personatges que semblaven destinats a ser només carn de canó. Saulnier posa la cirereta a la proposta oferint a dos dels seus actors un agraït canvi de registre: d’una banda, esborra l’encant britànic d’Imo

Time Out diu
  • 4 de 5 estrelles
Llegir-ne més
Més pel·lícules recomanades

El millor de la cartellera alternativa

Cine

Tron

Steven Lisberger. EUA, 1982. VOSC. 96'. Un programador informàtic es troba transportat dins del videojoc que ha inventat i haurà de superar nombroses proves per sobreviure a la seva pròpia creació informàtica. Un film experimental i de culte produït per la factoria Disney, que torna a explorar la fusió de dos universos diferents.

Llegir-ne més
Més pel·lícules de la cartellera alternativa

Les millors pel·lícules de...

Cine

Escenes de sexe

Llegir-ne més
Cine

Les 50 millors pel·lis catalanes

Llegir-ne més
Cine

13 tatuatges mítics del cinema

Llegir-ne més
Cine

Impostors de pel·lícula

Llegir-ne més
Cine

De zombis

Llegir-ne més
Cine

Jean-Luc Godard

Llegir-ne més