Cine

La cartellera de Barcelona, les crítiques de les pel·lícules, entrevistes als directors i protagonistes, recomanacions i divertides llistes cinèfiles!

El Zumzeig torna a obrir portes al novembre
Blog

El Zumzeig torna a obrir portes al novembre

El cinema de Sants es transforma en la primera sala cooperativa sense ànim de lucre de Catalunya

Llegir-ne més

Les estrenes de la setmana

Caballo dinero
Cine

Caballo dinero

Un home gran camina pels passadissos d’un hospital, que també podria ser una institució psiquiàtrica, i intenta recordar episodis de la seva vida. Per la pantalla desfilen fantasmes, espectres del passat que se li fan presents i alhora expliquen també les seves històries respectives. Som a Lisboa, l’home es diu Ventura i és un emigrant que va viure la revolució del 1974 i, a partir de llavors, ha patit el destí dels desheretats. Pedro Costa, el director d’aquesta pel·lícula sublim, ja el va filmar en una pel·lícula anterior, 'Juventud en marcha', i ara el retroba en el deliri de la rememoració, poc abans del final de totes les coses. 'Caballo dinero' és alhora un film de terror polític i una fantasia sobre la grandesa del cinema. En efecte, Costa construeix un estil a partir de la llum i de l’ombra, com si les esculpís en cada imatge. Els plans se succeeixen l’un a l’altre inscrits en un temps sense temps, desgranant diàlegs que s’entrecreuen veloçment en una mena de gran recitatiu poètic. I una escena en concret, la de l’ascensor, esdevé emblema privilegiat de tot això: les veus, els sorolls, les imatges evocades recreen el passat sense necessitat de sortir d’aquest espai claustrofòbic. 'Caballo dinero' és una obra mestra del nostre temps que es remunta als orígens del cinema: de John Ford a Jacques Tourneur, la seva és una herència que pocs cineastes actuals poden reclamar.

Time Out diu
  • 5 de 5 estrelles
Llegir-ne més
El hombre de las mil caras
Cine

El hombre de las mil caras

Al cinema espanyol encara li quedava l'assignatura pendent d'endinsar-se en el seu passat polític més recent i furgar a les seves clavegueres de la manera adequada, sense sensacionalismes ni gratuïtats. 'El hombre de las mil caras' esmena per fi aquesta vuit i ho fa de la mà d'un dels directors més superdotats que operen en l'actualitat, Alberto Rodríguez, que construeix un dispositiu de precisió mil·limètrica narrativa, d'extrema complexitat i ple de capes, al voltant d'un personatge tan esmunyedís com FranciscoPaesa, un home amagat als marges del poder que va fer de la mentida la seva forma de vida i la va portar fins a les seves últimes conseqüències creant al seu voltant una farsa que d'alguna forma es va convertir en una imatge distorsionada de la nostra pròpia idiosincràsia. Un 'thriller' d'espionatge modèlic i apassionant, d'una gran sofisticació formal. Un altre nivell, una altra lliga.

Time Out diu
  • 5 de 5 estrelles
Llegir-ne més
El porvenir
Cine

El porvenir

Tot té un ritme, deia un poema de Robert Creeley. Des de les portes i finestres que s'obren i es tanquen fins al camp que s'asseca o el llum que es fon sota un porxo. Mia Hansen-Løve sap escoltar aquest murmuri de la terra millor que ningú. Penso en l’escena final d’'Un amour de jeunesse', on vèiem aquella noia amb un vestit d’estiu que anava per les ribes del Loira fent cops amb un pal per espantar les serps, amb el vent arrencant-li el barret de palla mentre la música de Johnny Flynn ens bressolaven cap als crèdits finals. Són els mateixos aires subtils que ara belluguen les fulles dels arbres a 'El porvenir', potser la resposta madura, fins i tot cerebral, d’aquella obra de joventut. Aquí la protagonista és una dona de mitjana edat, una professora de filosofia interpretada per Isabelle Huppert, amb dos fills i un marit que està a punt de deixar-la, i una mare boja amb una gata negra que es diu Pandora. Entre el brogit del seu intel·lecte, que no para mai quiet, i els sorolls d’una família que reclama més que ofereix, arriba a trobar una calma de balneari en què se sent més lliure que mai. La pel·lícula comença amb una visita a la tomba de Chateaubriand i acaba amb l’olor de la pularda d’un sopar de Nadal en família. Entre aquests dos instants, de placidesa crepuscular, Hansen-Løve desplega un relat de passions sossegades, en què els anys rellisquen sobre les persones com llàgrimes en un impermeable i les males notícies no fan més mal que el cant d’un g

Time Out diu
  • 4 de 5 estrelles
Llegir-ne més
Neruda
Cine

Neruda

La història del Pablo Neruda més polític, aquell que va ser perseguit per formar part del Partit Comunista, aquell que va haver de fugir de Xile creuant els Andes, serveix al director Pablo Larraín per crear la seva pel·lícula més complexa i ambiciosa fins al moment. A 'Neruda', el fet històric es barreja amb la trama policíaca, de la mà d’un detectiu que treballa per al govern, interpretat per Gael García Bernal, i que submergeix la narració en l’univers del film noir. Com sempre en el cine de Larraín, el millor és la concepció estètica de la pel·lícula, que aquí arriba al cim en la seva paisatgística seqüència final. També és habitual trobar-hi un retrat de les zones més grises de la història xilena. Però aquesta història en majúscules dóna pas a un relat ple de metallenguatge: Neruda és sobretot una pel·lícula sobre la creació literària, embolcallada, això sí, en un complex dispositiu narratiu.

Time Out diu
  • 3 de 5 estrelles
Llegir-ne més
Veure totes les estrenes

El top 5 de la cartellera

Caballo dinero
Cine

Caballo dinero

Un home gran camina pels passadissos d’un hospital, que també podria ser una institució psiquiàtrica, i intenta recordar episodis de la seva vida. Per la pantalla desfilen fantasmes, espectres del passat que se li fan presents i alhora expliquen també les seves històries respectives. Som a Lisboa, l’home es diu Ventura i és un emigrant que va viure la revolució del 1974 i, a partir de llavors, ha patit el destí dels desheretats. Pedro Costa, el director d’aquesta pel·lícula sublim, ja el va filmar en una pel·lícula anterior, 'Juventud en marcha', i ara el retroba en el deliri de la rememoració, poc abans del final de totes les coses. 'Caballo dinero' és alhora un film de terror polític i una fantasia sobre la grandesa del cinema. En efecte, Costa construeix un estil a partir de la llum i de l’ombra, com si les esculpís en cada imatge. Els plans se succeeixen l’un a l’altre inscrits en un temps sense temps, desgranant diàlegs que s’entrecreuen veloçment en una mena de gran recitatiu poètic. I una escena en concret, la de l’ascensor, esdevé emblema privilegiat de tot això: les veus, els sorolls, les imatges evocades recreen el passat sense necessitat de sortir d’aquest espai claustrofòbic. 'Caballo dinero' és una obra mestra del nostre temps que es remunta als orígens del cinema: de John Ford a Jacques Tourneur, la seva és una herència que pocs cineastes actuals poden reclamar.

Time Out diu
  • 5 de 5 estrelles
Llegir-ne més
El hombre de las mil caras
Cine

El hombre de las mil caras

Al cinema espanyol encara li quedava l'assignatura pendent d'endinsar-se en el seu passat polític més recent i furgar a les seves clavegueres de la manera adequada, sense sensacionalismes ni gratuïtats. 'El hombre de las mil caras' esmena per fi aquesta vuit i ho fa de la mà d'un dels directors més superdotats que operen en l'actualitat, Alberto Rodríguez, que construeix un dispositiu de precisió mil·limètrica narrativa, d'extrema complexitat i ple de capes, al voltant d'un personatge tan esmunyedís com FranciscoPaesa, un home amagat als marges del poder que va fer de la mentida la seva forma de vida i la va portar fins a les seves últimes conseqüències creant al seu voltant una farsa que d'alguna forma es va convertir en una imatge distorsionada de la nostra pròpia idiosincràsia. Un 'thriller' d'espionatge modèlic i apassionant, d'una gran sofisticació formal. Un altre nivell, una altra lliga.

Time Out diu
  • 5 de 5 estrelles
Llegir-ne més
El porvenir
Cine

El porvenir

Tot té un ritme, deia un poema de Robert Creeley. Des de les portes i finestres que s'obren i es tanquen fins al camp que s'asseca o el llum que es fon sota un porxo. Mia Hansen-Løve sap escoltar aquest murmuri de la terra millor que ningú. Penso en l’escena final d’'Un amour de jeunesse', on vèiem aquella noia amb un vestit d’estiu que anava per les ribes del Loira fent cops amb un pal per espantar les serps, amb el vent arrencant-li el barret de palla mentre la música de Johnny Flynn ens bressolaven cap als crèdits finals. Són els mateixos aires subtils que ara belluguen les fulles dels arbres a 'El porvenir', potser la resposta madura, fins i tot cerebral, d’aquella obra de joventut. Aquí la protagonista és una dona de mitjana edat, una professora de filosofia interpretada per Isabelle Huppert, amb dos fills i un marit que està a punt de deixar-la, i una mare boja amb una gata negra que es diu Pandora. Entre el brogit del seu intel·lecte, que no para mai quiet, i els sorolls d’una família que reclama més que ofereix, arriba a trobar una calma de balneari en què se sent més lliure que mai. La pel·lícula comença amb una visita a la tomba de Chateaubriand i acaba amb l’olor de la pularda d’un sopar de Nadal en família. Entre aquests dos instants, de placidesa crepuscular, Hansen-Løve desplega un relat de passions sossegades, en què els anys rellisquen sobre les persones com llàgrimes en un impermeable i les males notícies no fan més mal que el cant d’un g

Time Out diu
  • 4 de 5 estrelles
Llegir-ne més
Kubo y las dos cuerdas mágicas
Cine

Kubo y las dos cuerdas mágicas

Des que van començar la seva marxa amb 'Els mons de Coraline' l’any 2009, els estudis Laika han aconseguit imprimir una sensibilitat especial, amb una cura extrema, que fa que cadascuna de les seves pel·lícules sigui inconfusible. Ara tornen a demostrar la seva exquisidesa expressiva a 'Kubo y las dos cuerdas mágicas', una aventura que ens remet, a través d’un magnífic treball iconogràfic, a tota la mitologia oriental, amb una capacitat de fabulació impecable. Es tracta d’un conte delicadíssim, tan èpic com intimista, fràgil com l’origami, que no posa frens al seu torrent d’idees i plasma un univers ple de textures sumptuoses en què batega la tristesa commovedora d’una història infantil d’orfandat, superació i aprenentatge. Una de les peces més belles, imaginatives i refinades de la temporada, i una joia del cine d’animació.

Time Out diu
  • 5 de 5 estrelles
Llegir-ne més
El meu amic el gegant
Cine

El meu amic el gegant

Lectors de Roald Dahl, amants dels 'Contes en versos per a nens perversos', personetes que heu crescut amb la por que un dia la Trunchbull us tanqués en el seu armari de tortures ple de claus rovellats, escolteu atentament, perquè aquesta exhortació va adreçada a tots vosaltres. Arriba als cinemes l’adaptació que Steven Spielberg ha dirigit de 'The BFG', esprement la criatura que porta a dins com si fos una taronja, invocant l’home que va reinventar el mite de Peter Pan a 'Hook' i el de Pinotxo a 'Inteŀligència artificial'. I li ha sortit una petita meravella, de les que et fan oblidar el món en què vius.Per a qui no se sàpiga el conte, és la història d’una nena que viu en un orfenat on si et portes malament et castiguen en un soterrani ple de rates, i on no té més amic que les novel·les de Dickens. Aquesta nena aspira a viatjar lluny, com James dalt del préssec transgènic. I qui la ve a rescatar és ni més ni menys que un gegant amb les orelles galdoses dels Culdolla, que s’inventa les paraules i tartamudeja, addicte a una gasosa que li provoca uns pets simfònics que ni les gaites de tot Escòcia poden aplacar. N’acabarà bevent fins i tot la Reina d’Anglaterra.Es diria que l’autor ja va fer la major part de la feina quan el llibre va sortir a la venda a principis dels 80, i que Quentin Blake hi va posar la resta amb les seves iŀlustracions. Potser per això no conec precedents que l’univers de Roald Dahl hagi donat mals resultats en el cine. Fins i tot la versió que Nicolas Roe

Time Out diu
  • 4 de 5 estrelles
Llegir-ne més
Més pel·lícules recomanades

Les millors pel·lícules de...

Escenes de sexe
Cine

Escenes de sexe

Llegir-ne més
Les 50 millors pel·lis catalanes
Cine

Les 50 millors pel·lis catalanes

Llegir-ne més
13 tatuatges mítics del cinema
Cine

13 tatuatges mítics del cinema

Llegir-ne més
Impostors de pel·lícula
Cine

Impostors de pel·lícula

Llegir-ne més
De zombis
Cine

De zombis

Llegir-ne més
Jean-Luc Godard
Cine

Jean-Luc Godard

Llegir-ne més