Cine

La cartellera de Barcelona, les crítiques de les pel·lícules, entrevistes als directors i protagonistes, recomanacions i divertides llistes cinèfiles!

Cinema

Top 10 sèries d'estiu

Un repas per les sèries que van marcar els estius televisius dels anys 90 i 2000. Una mica de nostàlgia?

Llegir-ne més
Cinema

Entrevistem Wim Wenders, el capellà rocker

Mira endavant, com un predicador conquerint Terra Santa, assegut amb rectitud teutona, mentre llepa les restes consumides d’una xocolatina amb praliné. Sempre he sentit dir que en els orígens Wim Wenders volia ser capellà, i que va acabar plantant l’hàbit perquè li agradava massa el rock. A punt de fer la setantena, Wenders parla amb la paciència d’un sacerdot quan dóna el perdó. Les nostres sales estan a punt d’estrenar 'Todo saldrá bien', que és la seva última pel·lícula, el primer melodrama de la història del cine rodat en 3D. La idea em contraria.Sembla que el 3D et té atrapat des que vas fer el documental sobre Pina Bausch. Per què?És l’antítesi del maquillatge. En el 3D no hi ha trampa. Detecta tota la veritat. Quan rodava Pina el que volia era filmar les coreografies i que quedessin tan espectaculars com quan vaig veure 'Café Müller' als anys 80. Volia experimentar, a veure què passava. I el que em vaig trobar, per sorpresa, van ser els ulls dels ballarins. Uns ulls com mai no els havia vist.Aleshores, el 3D té poder?Sí. El 3D pot veure l’interior de l’ànima. Però la gent no se n’adona. A Hollywood ningú no sap usar el 3D i tothom n’abusa. Jo sóc el primer que s’acosta al 3D per ensenyar les interioritats d’un personatge, per veure’n l’aura. És el que intento a 'Todo saldrá bien' amb James Franco.Que és un actor de blockbuster que en el temps lliure escriu poemes. Per què ell?Sabia que entendria el conflicte millor que ningú. És un intèrpret miŀlimètric. La càmera mai

Llegir-ne més
Cinema

9 raons per les quals 'Del revés (Inside Out)' ja és un clàssic Pixar

Pixar ha tornat amb el seu millor film en anys, 'Del revés', una pel·lícula d'animació que passa gairebé sencera dins del cap d'una nena d'onze anys.

Llegir-ne més
Cinema

Puttanesca 2015

Fins al 30 d'agost, cada diumenge trobareu una pel·lícula a la plaça Salvador Seguí

Llegir-ne més
Cinema

Amy Winehouse en 5 fotos

Aquesta no és l'Amy dels cabells com un niu de cigonyes. Aquesta no és l'Amy que es marcava la cua de l'ull amb 'kohl'. Asif Kapadia ha fet un documental biogràfic on replega tot el que es va escapar de les càmeres dels 'paparazzi', totes les fotos i vídeos 'amateurs' que van quedar emmagatzemats en el fons dels ordinadors de tots els que la van conèixer. Escenes de porro al lavabo d'una discoteca, timbes de crac en una suit d'hotel, partides de billar quan era adolescent, vomiteres de sangria barata, vacances a Mallorca i la volta a la costa de Miami en un iot la seva nit de noces. Ens vam passar el segle XX construint mites. Des de la mort de Rodolfo Valentino fins a la de River Phoenix, hem transformat totes les estrelles difuntes –els grans de Hollywood, les llegendes del rock– en déus. Però el que s'amagava darrere el safareig de 'tabloid' era ben diferent. Ningú no es pensava que el món arribaria a veure aquestes imatges, les de la pell d'humana d'Amy Winehouse. Aquí en teniu cinc.

Llegir-ne més

Cinema a la fresca

Cinema

Sala Montjuïc

Les sessions més multitudinàries al fossar del castell

Llegir-ne més
Cinema

Pel·lis a L'Illa Diagonal

L'Illa tampoc falta a la cita amb el cinema a l'aire lliure

Llegir-ne més
Cinema

Cinema lliure a la platja

Agafeu una tovallola i aneu a la platja de Sant Sebastià

Llegir-ne més

Les estrenes de la setmana

Cinema

Ted 2

Ted és la versió fumeta de l’ós Paddington, un peluix fan de 'Flash Gordon', la maria afgana i l’art de ficar bitllets dins el tanga d’una 'stripper'. Avui, tres anys després del seu film debut, segueix molant com el primer dia. Fuma d’una pipa amb forma de titola, canta la sintonia de 'Ley y orden' i intenta fer-li una palla a Tom Brady, el 'quarterback' dels New England Patriots. El problema és que aquest cop, per justificar la seqüela, Seth MacFarlane ha construït una trama que, a part de ser un xurro, es menja el potencial del personatge amb patates. Els gags corren a compte d’una llarga llista d’estrelles convidades. Descobrireu que Jay Leno és un pervertit que fa marranades en els urinaris d’un pub, que Liam Neeson menja cereals per a nens i que Amanda Seyfried, que sempre ha anat de nena mona, és clavada al Gollum d’'El senyor dels anells'. És menys brillant que la primera entrega, però tot i així riureu com hienes.

Time Out diu
  • 3 de 5 estrelles
Llegir-ne més
Cinema

El secreto de Adaline

Una pel·lícula misteriosa, finalment vençuda per les convencions del Hollywood d’avui dia, 'El secreto de Adaline' sembla evocar determinat cinema nord-americà dels anys 40, allò que en deien 'women’s pictures' (amb un toc fantàstic), per evocar un munt de sensacions que després es veuen decebudes. En efecte, la primera part és intrigant, inquietant: una dona que no envelleix a causa d’un accident, el seu pas com un fantasma pel San Francisco contemporani, la seva condició de personatge perdut entre el món dels vius i un univers sense temps en el qual habita i que la turmenta... Però no us feu il·lusions, perquè després arriba l’amor i ho espatlla tot. A partir de cert moment, la pel·lícula se centra en l’encontre entre Adaline i un príncep blau en forma de milionari i tot es desmorona. I és una llàstima, perquè la cosa prometia.

Time Out diu
  • 3 de 5 estrelles
Llegir-ne més
Cinema

La casa màgica

Abandonat pels seus amos, el gat Trueno passeja pels carrers com una ànima en pena, fins que troba una casa d'allò més peculiar que li proporcionarà un nou i excèntric amo, un mag que estima tots els objectes animats i els animals amb els quals conviu. 'La casa mágica' té totes les característiques del cinema infantil més tòpic: un adorable animal com a protagonista, un món ple de màgia i una aventura on no falten els dolents. La trama és senzilla: els animals i els objectes del mag hauran d'impedir que el nebot d'aquest es quedi amb la casa on tots viuen feliçment. Sens dubte, el guió no és gens original. Tot i això, la pel·lícula aconsegueix una certa dosi de tendresa i un grapat de personatges entranyables: començant pel gat ataronjat protagonista i acabant pels dos coloms empallegosos que formen part del número de màgia de l'amo.

Time Out diu
  • 2 de 5 estrelles
Llegir-ne més
Cinema

La cura de Yalom

Irvin D. Yalom, popular psiquiatra nord-americà autor de llibres com 'El problema de Spinoza' o 'Criatures d'un dia', centra aquest documental de la suïssa Sabien Gisiger, que pretén ser alhora biopic i síntesi dels seus ensenyaments. L'espina dorsal del film són les converses amb el protagonista, que amb una veu plàcida i segura ressegueix la seva vida i aprenentatges. Coherent amb la seva feina, Yalom parla de les seves relacions paterno-filials, se sotmet als comentaris de fills i esposa, i explica de forma ben entenedora els principis de la seva especialitat, la psiquiatria existencial. Però durant tot el metratge pesa la sensació que Gisiger no li sap treure tot el profit a una figura sens dubte interessant, a més de no oferir cap incentiu des del punt de vista visual. La pel·lícula guanya sempre que Yalom pren la paraula i perd quan s'acosta a través de les imatges al terreny del manual 'new age' d'autoajuda.

Time Out diu
  • 2 de 5 estrelles
Llegir-ne més
Veure totes les estrenes

El top 5 de la cartellera

Cinema

Del revés

Si Alain Resnais fos viu, se li acabarien els aplaudiments. Perquè 'Del revés' no té res a envejar a 'Toute la mémoire du monde'. Si una pel·lícula d’animació es planteja com representar la Cova del Pensament Abstracte, incloses les seves fases d’evolució cognitiva, sense renunciar a connectar amb el públic infantil, emborratxat de formes i colors, ni a fer-se entendre entre els pares més melancòlics, que tindran més d’una raó –en línia amb el que s’ha convertit en una marca registrada del cinema de la factoria Pixar: el principi d’'Up' i el final de 'Toy story 3'– per deixar anar la llagrimeta, se li ha de donar la benvinguda. L’objectiu de 'Del revés' no és gens menyspreable: dibuixar el procés de construcció de la identitat escoltant les emocions que li donen forma. La pel·lícula sembla 'El viaje de Chihiro' pensada per un psicòleg cartesià. La seva densitat conceptual –explicar el dolorós pas a l’adolescència d’una nena que ha d’aprendre que la Tristesa és tan útil com l’Alegria– està a punt de lligar-la de peus i mans, però, vista en una sala plena de nens, la seva capacitat per captivar la canalla és una contagiosa meravella. Després d’una etapa en què la Pixar semblava haver baixat el nivell a què ens tenia acostumats amb títols com 'Ratatouille' o 'Wall-E', Del revés revela que l’animació digital, sempre tan preocupada pel fotorealisme, pot explotar tota la seva creativitat posant en escena idees abstractes i emocions intangibles, sent alhora didàctica i commovedora.

Time Out diu
  • 5 de 5 estrelles
Llegir-ne més
Cinema

Viaje a Sils Maria

A Sils Maria, hi van passar temporades personatges com Nietzsche i Hermann Hesse. I és aquí on Olivier Assayas situa la major part de la seva darrera pel·lícula, en el fons una reflexió sobre les màscares, la solitud, l’envelliment, tot això mitjançant la relació entre una actriu ja madura i la seva secretària. En aquest sentit, la primera part sembla un drama de Bergman, utilitza llargs enfrontaments verbals per tal de parlar no únicament de la decadència d’una dona, sinó de tota una cultura. Però la segona canvia radicalment de joc i es construeix al voltant d’una absència i d’un futur no gaire prometedor. Assayas rebutja les identificacions dramàtiques fàcils i efectua girs agosaradíssims amb una espontaneïtat absoluta. I el film esdevé així una peça única, una obra mestra, un dels films de l’any.

Time Out diu
  • 5 de 5 estrelles
Els usuaris diuen
  • 4 de 5 estrelles
Llegir-ne més
Cinema

Amy

Ens vam passar el segle XX creant llegendes, i ara ho acusem com si despertéssim d’un vespre de massa garrafa. L’any 2007, el reporter Sam Bernett publicava 'The end', un llibre sobre la veritat mai sabuda de l’última nit de Jim Morrison, la letal sobredosi als lavabos del Rock and Roll Circus de París i tota la resta. Ara, el poble ho reclama a crits: volem saber de què estan fets els mites pop. Asif Kapadia ha trobat l’estètica més fiable per retratar-ho, explicant la vida d’Amy Winehouse en format domèstic. 'Amy' no és el clàssic relat de testimonis lacrimògens que es llancen sobre el cadàver del famós disputant-se la frase cèlebre. 'Amy' és la cara privada de la diva de 'Rehab', un film fet de vídeos amateurs, rescatats d’algun disc dur, d’històries de vàters de discoteca, timbes de crac en pisos anònims i les noces amb Blake Fielder en un iot que feia la volta a Miami. Li va a la contra l'ordre cronològic del material, però és d'agrair que la imatge que no estava pensada per ser vista s’hagi imposat al trist teatre de la fama.

Time Out diu
  • 3 de 5 estrelles
Llegir-ne més
Cinema

La mirada del silencio

'La mirada del silencio' és el cop a la taula que clava Joshua Oppenheimer perquè tots aquells que a 'The act of killing' trobaven a faltar les víctimes del genocidi de comunistes a la Indonèsia del 1965 callin. Oppenheimer les va rodar totes dues alhora com si fossin un pla/contraplà de l’horror a la Terra. No hi ha oportunisme en el gest, com no hi ha demagògia en la figura d’Adi, un òptic que, de la mà d’Oppenheimer i posant en perill la seva pròpia vida, interroga els botxins per entendre l’execució del seu germà. Més intimista que la seva cara A, ens ofereix una àncora emocional més contundent, una metàfora viva de la necessitat de recuperar o reenfocar la memòria d’un país que segueix negant les atrocitats d’aquell holocaust reivindicant la sang que va beure per no sucumbir a la bogeria.

Time Out diu
  • 5 de 5 estrelles
Llegir-ne més
Cinema

Love & Mercy

Corria l’any 66, Brian Wilson havia escrit 'Good vibrations' i els Beach Boys vestien de bomber. Eren bons temps per al surf. Un quart de segle més tard, Wilson s’havia convertit en una estrella maleïda, hoste d’un psiquiatre pirat que el tenia afartat de pastilles, sota vigilància contínua, tancat en una casa de la Costa Oest on es passejava embolicat en un llençol com un Calígula destruït. Bill Pohlad no ens ofereix un biopic en voga, sinó un viatge en ziga-zaga entre aquests dos moments: els dies de glòria i la caiguda en espiral. Llàstima que s’entesti a omplir els diàlegs de consideracions biogràfiques que no entren ni amb calçador, com si li fes por que li quedés alguna cosa al pap. Tenia una idea arriscada, però no se l’ha cregut prou.

Time Out diu
  • 3 de 5 estrelles
Llegir-ne més
Més pel·lícules recomanades

El millor de la cartellera alternativa

Cinema

Cinema a la fresca 2015 Gandules: Obsesión

Douglas Sirk. EUA, 1954. VOSE. 108'.   El playboy Bob Merrick, un jove ric i malcarat, pateix un accident aparatós que fa que el seu destí s’uneixi irremeiablement al de la vídua Helen Phillips. Gràcies a un amic del difunt Mr. Phillips, en Bob descobreix la clau per conquerir el cor de la Helen: ajudar els més necessitats, entre els quals es troba la mateixa Helen, que pateix una estranya malaltia. 

Llegir-ne més
Cinema

La ley del más fuerte

Rainer Werner Fassbinder. Alemanya, 1974. VOSE. 123'. La sort en forma de loteria fa que un treballador homosexual esdevingui un home ric. A partir d’aleshores, viurà una vida de luxe amb un client ocasional.

Llegir-ne més
Cinema

Cinema a la fresca 2015: El congreso

Ari Folman. Polònia-Luxemburg-Israel-França-Bèlgica-Alemanya, 2013. VOSE. 96'.   Robin Wright Penn, que s’interpreta a ella mateixa, rep una oferta milionària d’un dels grans estudis per comprar-li la seva identitat cinematogràfica. L’escanejaran digitalment i Hollywood podrà usar la seva imatge lliurement. En finalitzar aquest contracte de vint anys de durada, l’actriu entra directament en el món del cinema fantàstic del futur. Una història inspirada en la novel·la 'Congrés de futurologia', de Stanislaw Lem, que esdevé un exercici radical de ciència-ficció ontològica que explora la noció de realitat i la idea de la consciència com a simulacre. El film és també un crit de socors i nostàlgia pel cinema de sempre.

Llegir-ne més
Cinema

Cinema a la fresca 2015: El manantial

King Vidor. EUA, 1949. VOSE. 114'.   Com que no accepta els compromisos que li volen imposar, Howard Roark, un arquitecte avançat al seu temps (inspirat en l’autèntic Frank Lloyd Wright), es limita a treballar en una empresa minera. Allà coneix la Dominique, la filla del propietari, una periodista especialitzada en art, i sorgeix entre ells una gran passió.

Llegir-ne més
Més pel·lícules de la cartellera alternativa

Les millors pel·lícules de...

Cinema

Escenes de sexe

Llegir-ne més
Cinema

Les 50 millors pel·lis catalanes

Llegir-ne més
Cinema

13 tatuatges mítics del cinema

Llegir-ne més
Cinema

Impostors de pel·lícula

Llegir-ne més
Cinema

De zombis

Llegir-ne més
Cinema

Jean-Luc Godard

Llegir-ne més