Cine

La cartellera de Barcelona, les crítiques de les pel·lícules, entrevistes als directors i protagonistes, recomanacions i divertides llistes cinèfiles!

Cine

Cine per 4 euros als Renoir!

Si tendiu a pensar que el 'blockbuster' que s'estrena a l'agost és escòria i teniu la butxaca una mica escurada, el Renoir Floridablanca us ofereix cada setmana tres pel·lícules de reestrena a preus assequibles: 4 euros l'entrada, que per als socis són 3. Aquestes són les que podeu anar a veure ara. Us les vau perdre? Amics, ja sabeu com posar-hi remei.

Llegir-ne més

Les estrenes de la setmana

Cine

La correspondencia

La línia que separa els vius i els morts s’aprima cada cop més. Giuseppe Tornatore, a qui tots coneixereu com el director de 'Cinema Paradiso', ens explica la història d’amor entre una dona i l’espectre del seu difunt amant, com si volgués rescatar aquella estranya aventura amb el més enllà que va viure Gene Tierney a 'El fantasma i la senyora Muir'. Fins aquí, la cosa pinta bé. Llàstima que el resultat, tan prosaic i mancat de màgia, vingui a dir-nos que, amb els avenços tecnològics, ja no calen pactes amb el dimoni ni ser una verge entre els ullals del comte Dràcula per optar a l’eternitat d’ultratomba. Ella és una jove astrònoma brillant, a punt de doctorar-se, que en les seves estones mortes fa de doble d’escenes d’acció, tipus Lara Croft en un túnel de flames. Ell, un elegant professor amb els cabells blancs i jerseis de coll alt que, en la fase terminal d’un càncer que l’havia rosegat per dins, li va deixar una bateria de vídeos, correus electrònics programats per ser enviats en el moment precís i pactes amb un servei de missatgeria per poder-la acompanyar un temps, després d’haver marxat a criar malves. Els fantasmes, avui dia, ja no porten cadenes, sinó que s’arrosseguen dins la memòria d’un disc dur, en una imatge digital escapçada en mil píxels. Jeremy Irons i Olga Kurylenko encarnen dos personatges en mons separats, units per una càlida passió de fronterera que han fet seva i exclusiva, com li va passar a Joaquin Phoenix a 'Her'. La pe

Time Out diu
  • 3 de 5 estrelles
Llegir-ne més
Cine

Sunset Song

A Terence Davies l’associem sobretot a les seves evocacions autobiogràfiques de la vida a Liverpool després de la Segona Guerra Mundial amb films com 'Veus distants' i 'El llarg dia s’acaba'. A 'Sunset song', en canvi, adapta la novel·la homònima de l’escriptor Lewis Grassic Gibbon situada a l’Escòcia rural prèvia a la Gran Guerra. Canvia el paisatge geogràfic, però no tant l’emocional. Rodada en 65 mm, cosa que hi atorga aquest aire alhora exquisit i d’una altra època, la pel·lícula s’endinsa en la recreació íntima d’un món que ja no existeix a través de la lluita de la jove protagonista per ser feliç en un entorn aspre i hostil, però al qual se sent profundament arrelada. Hi trobem a faltar més escenes de comunió col·lectiva a través de la música, tan típiques de l’obra de Davies, i l’escapada final a l’escenari bèl·lic trenca amb el to general del film. Però 'Sunset song' demostra que Terence Davies, com ja vam veure a 'The deep blue sea', és també un dels grans mestres contemporanis del melodrama en femení.

Time Out diu
  • 4 de 5 estrelles
Llegir-ne més
Cine

La leyenda de Tarzán

Era tan necessari fer de Tarzan un superheroi amb cara d’haver- se empassat un paraigua com convertir 'El llibre de la selva' en un conte de terror. Sembla que la balança de pagaments del Hollywood actual necessita fer del trauma i la foscor el seu principal valor de canvi, però pel camí s’ha perdut el 'sense of wonder' de les franquícies que pretén ressuscitar. L’enèsim rellançament del mite del bon salvatge imaginat critica el colonialisme europeu, celebra el tarannà democràtic de l’intervencionisme americà, fa una apologia del Photoshop més maldestre per reconstruir el cos d’un inexpressiu Alexander Skarsgård i perpetua la imatge de sàdic psicòpata de Christoph Waltz. Una classe de costura quirúrgica amb formigues africanes ens alegra per un moment la vista, cansada de tant pla aeri i tant goril·la.

Time Out diu
  • 2 de 5 estrelles
Llegir-ne més
Cine

Lolo

Actriu eminent en pel·lícules de Krzysztof Kieślowski i Richard Linklater, entre d’altres, Julie Delpy ha dirigit igualment alguns llargmetratges a mig camí entre la deriva 'indie' i una marcada tendència cap a la comèdia romàntica. Segurament 'Lolo, el hijo de mi novia' no és la millor, ni tampoc la més elegant. A partir de la història d’una parella en la quarantena que vol refer la seva vida, així com del fill d’ella, que fa tot el possible per destruir la relació, Delpy navega entre el vodevil i l’humor negre sense aconseguir mai el to adient. De fet, entre apunts que volen ser crítics de les dinàmiques familiars burgeses i unes quantes referències còmplices a la comèdia clàssica de Hollywood, naufraga en les aigües d’una posada en escena simplota i grollera, on ni tan sols els actors semblen sentir-se còmodes.

Time Out diu
  • 2 de 5 estrelles
Llegir-ne més
Veure totes les estrenes

Els propers passis de cinema a la fresca a Barcelona

Cine

Me & Earl and & Dying girl

Alfonso Gomez-Rejon. EUA, 2015. VOSE. 105'.Història d'en Greg, un alumne d’últim curs de secundària que intenta passar desapercebut evitant les relacions socials profundes per sobreviure a l’adolescència.

Llegir-ne més
Cine

Mommy

Xavier Dolan. Canadà, 2014. VOSE. 139'.   En un Canadà fictici, una mare vídua intenta controlar el seu fill hiperactiu i impredictible. Troba ajuda en la seva nova veïna, una jove peculiar. La relació entre els tres s’anirà enfortint, i com una nova família reconstituïda aconseguiran trobar un nou equilibri. Obscura en la seva superfície i innocent en el seu interior, Mommy va rebre el premi del Jurat al festival de Cannes. La projecció comença a les 22 h. Abans del film hi haurà sessió de blues amb el directe de The Suitcase Brothers (20.45 h).

Llegir-ne més
Cine

Casablanca

Michael Curtiz. EUA, 1942. VOSE. 102'.   Tot i començar el seu rodatge sense tenir ni tan sols acabat el guió, i d'haver de amagar la seva falta de pressupost, aquest drama es va convertir en un dels grans clàssics de la història del cinema. Un film imprescindible i una cançó inoblidable. La projecció comença a les 22.15 h. Abans es passarà el curt 'El abrazo', d'Iñaki Sánchez Arrieta i hi haurà una sessió en directe de swing amb Mystèretrio Quartet (20.45 h).

Llegir-ne més
Cine

CosmoNits: Her

Spike Jonze. EUA, 2013. VOSE. 126'.   En el marc de l'exposició 'El bressol de la Humanitat', el CosmoCaixa presenta CosmoNits de pel·lícula, cicle cinema a l'aire lliure amb la projecció de films que posen l'accent en el futur de la humanitat. En aquesta sessió podrem veure 'Her', on un home solitari s'enamora de la personalitat i la veu femenina d’un sistema operatiu. Amb guió del mateix Spike Jonze, 'Her' és una faula inquietant –alhora que emotiva– que ens diu molt dels signes dels nostres temps, en què allò real i allò virtual semblen confondre’s.

Llegir-ne més
Cine

Truman

Cesc Gay. Espanya, 2015. VE. 108'.   Julián rep la visita inesperada del seu amic Tomás, que viu a Canadà, després d’anys de no tenir-ne notícies. Durant quatre dies intensos, compartirà amb Tomàs i amb el seu gos Truman experiències emotives i sorprenents provocades per la situació difícil que travessa.

Llegir-ne més
Tota l'agenda del cinema a la fresca

El top 5 de la cartellera

Cine

Sunset Song

A Terence Davies l’associem sobretot a les seves evocacions autobiogràfiques de la vida a Liverpool després de la Segona Guerra Mundial amb films com 'Veus distants' i 'El llarg dia s’acaba'. A 'Sunset song', en canvi, adapta la novel·la homònima de l’escriptor Lewis Grassic Gibbon situada a l’Escòcia rural prèvia a la Gran Guerra. Canvia el paisatge geogràfic, però no tant l’emocional. Rodada en 65 mm, cosa que hi atorga aquest aire alhora exquisit i d’una altra època, la pel·lícula s’endinsa en la recreació íntima d’un món que ja no existeix a través de la lluita de la jove protagonista per ser feliç en un entorn aspre i hostil, però al qual se sent profundament arrelada. Hi trobem a faltar més escenes de comunió col·lectiva a través de la música, tan típiques de l’obra de Davies, i l’escapada final a l’escenari bèl·lic trenca amb el to general del film. Però 'Sunset song' demostra que Terence Davies, com ja vam veure a 'The deep blue sea', és també un dels grans mestres contemporanis del melodrama en femení.

Time Out diu
  • 4 de 5 estrelles
Llegir-ne més
Cine

El meu amic el gegant

Lectors de Roald Dahl, amants dels 'Contes en versos per a nens perversos', personetes que heu crescut amb la por que un dia la Trunchbull us tanqués en el seu armari de tortures ple de claus rovellats, escolteu atentament, perquè aquesta exhortació va adreçada a tots vosaltres. Arriba als cinemes l’adaptació que Steven Spielberg ha dirigit de 'The BFG', esprement la criatura que porta a dins com si fos una taronja, invocant l’home que va reinventar el mite de Peter Pan a 'Hook' i el de Pinotxo a 'Inteŀligència artificial'. I li ha sortit una petita meravella, de les que et fan oblidar el món en què vius.Per a qui no se sàpiga el conte, és la història d’una nena que viu en un orfenat on si et portes malament et castiguen en un soterrani ple de rates, i on no té més amic que les novel·les de Dickens. Aquesta nena aspira a viatjar lluny, com James dalt del préssec transgènic. I qui la ve a rescatar és ni més ni menys que un gegant amb les orelles galdoses dels Culdolla, que s’inventa les paraules i tartamudeja, addicte a una gasosa que li provoca uns pets simfònics que ni les gaites de tot Escòcia poden aplacar. N’acabarà bevent fins i tot la Reina d’Anglaterra.Es diria que l’autor ja va fer la major part de la feina quan el llibre va sortir a la venda a principis dels 80, i que Quentin Blake hi va posar la resta amb les seves iŀlustracions. Potser per això no conec precedents que l’univers de Roald Dahl hagi donat mals resultats en el cine. Fins i tot la versió que Nicolas Roe

Time Out diu
  • 4 de 5 estrelles
Llegir-ne més
Cine

Neu i els arbres màgics

Un programa format per quatre curts francesos de l’estudi Folimage ('Phantom boy', 'Una vida de gat'), units pel respecte a la natura i a les seves criatures: un marrec espavilat que se les empesca per amansar els tigres; una nena que fa bells estampats gràcies a un drap màgic; un arbre que, un bon dia, decideix sortir a donar una volta; la tendra amistat entre un nen i un petit esquimal... Cada treball té una personalitat diferent, marcada pel seu argument, però tots comparteixen esperit, negant-se a anar amb presses per tal que la mirada dels espectadors absorbeixi la bellesa de les imatges, i meravellant-nos amb idees estètiques que no tenen res a veure amb proeses tecnològiques, sinó que són fruit d’un traç artesà.

Time Out diu
  • 4 de 5 estrelles
Llegir-ne més
Cine

Buscant la Dory

Estem d’acord que 'Buscant en Nemo' és el tipus de delícia visual que tots podem esperar de Pixar, encara que la seva línia argumental no sempre assoleix els nivells d’inventiva en què els estudis han construït la seva reputació. No hi ha ni el repte psicològic de 'Del revés', ni la lletania existencial de 'Wall-E', ni l’estoica tristesa d’'Up'. Tot i això, tretze anys després aquí tenim una sòlida seqüela que segueix les aventures de Dory, l’adorable peix blau amnèsic, mentre busca per Califòrnia la família que de sobte recorda haver perdut. Les dues pel·lícules tenen la mateixa estructura: en una, un pare que busca el seu fill, i en l’altra, una filla que busca els seus pares. Evidentment, la sensació d’urgència que requereix la situació no és ben bé igual. La primera era més lacrimògena, tenia més tensió dramàtica, mentre que aquí, en canvi, guanya la comèdia. La trama es dispara en el moment en què Dory redescobreix la seva infància en un racó de l’Institut Marítim de Califòrnia, en el departament d’ictiologia, presidit per la veu omniscient i omnipotent de Sigourney Weaver (recorda aquelles audioguies de museus narrades per celebritats). Hi ha algunes diferències entre les dues cintes, com ara el fet que Dory va créixer en un entorn on la vida aquàtica més perjudicada és “rescatada, reparada i realliberada”. Però en el món oceànic de Pixar, els obstacles són benvinguts. Perquè per moltes dificultats que es trobin en el camí,

Time Out diu
  • 4 de 5 estrelles
Llegir-ne més
Cine

Expediente Warren: El caso Enfield (The Conjuring)

No se li pot negar a James Wan l'estatus de gran director de cinema de terror contemporani. La segona part d''Expediente Warren' així ho demostra. Basada en els casos de Lorraine i Ed Warren, dos investigadors de fenòmens paranormals que van adquirir certa fama durant els 70, la pel·lícula es trasllada a Anglaterra, on trobem una mare i els seus fills, que pateixen una pobresa implacable i l'assetjament d'un fantasma que s'ha apoltronat a la llar. Els temes que toca no deixen de tenir un caràcter conservador: la família, l'home com a figura activa i la fe, tot això, amb el thatcherisme a tocar. La forma és clàssica i impecable. Per a Wan, la por neix del pla: és la presència borrosa d'un fantasma, o una ombra que agafa un quadre. A 'Expediente Warren: El caso Enfield', l'espant és suggeridor, tangible i transgressor en el pla artístic.

Time Out diu
  • 4 de 5 estrelles
Llegir-ne més
Més pel·lícules recomanades

El millor de la cartellera alternativa

Cine

De sobte, el darrer estiu

Joseph L. Mankiewicz. EUA, 1959. VOSC. 114'.   Una obra de Tennessee Williams en el guió de la qual va intervenir Gore Vidal. La complexitat del seu argument, en què el sexe, l’homosexualitat i el crim hi tenen un paper protagonista, va ser un nou repte per a Mankiewicz

Llegir-ne més
Cine

El cartero siempre llama dos veces

Tay Garnett. EUA, 1946. VOSE. 113'.Adaptació de la novel·la de James M. CAin amb una esplèndida Lana Turner. La química que es genera entre els dos protagonistes i el patetisme d'una relació abocada al fracàs enmig d'un món hostil, dominat per la depressió econòmica, converteixen aquest film en una peça inoblidable.

Llegir-ne més
Cine

Los odiosos ocho

Quentin Tarantino. EUA, 2015. VOSE. 182 '.   L'últim western de Quentin Tarantino s'ha convertit en tot un fenomen al Phenomena des de la seva estrena, esgotant entrades per a moltes de les seves sessions. I és que el Phenomena és l'única sala del país on es pot veure la pel·lícula en versió Roadshow, tal com va ser concebuda pel seu director, és a dir, en 70mm UltraPanavision i amb una obertura i un intermedi que compten amb la música d'Ennio Morricone.

Llegir-ne més
Cine

Desayuno con diamantes

Blake Edward. EUA. 1961. VOSE. 115'.George Axelrod va adaptar lliurement la novel·la de Truman Capote amb què Blake Edwards aconseguí un dels seus films més brillants. Peppard és un escriptor  mantingut per una dona rica que s’enamora de la seva veïna. Ella és una noia despreocupada i sofisticada que viu amb un gat i vol 'pescar' un milionari, però que mentrestant cobra 50 dòlars als senyors per 'anar al tocador'. Holly és elegant, té molta classe i adora la joieria Tiffany’s, en plena Cinquena Avinguda de Nova York. I, és clar, Holly és Audrey Hepburn: us en podríeu imaginar cap altra?

Llegir-ne més
Més pel·lícules de la cartellera alternativa

Les millors pel·lícules de...

Cine

Escenes de sexe

Llegir-ne més
Cine

Les 50 millors pel·lis catalanes

Llegir-ne més
Cine

13 tatuatges mítics del cinema

Llegir-ne més
Cine

Impostors de pel·lícula

Llegir-ne més
Cine

De zombis

Llegir-ne més
Cine

Jean-Luc Godard

Llegir-ne més