Cine

La cartellera de Barcelona, les crítiques de les pel·lícules, entrevistes als directors i protagonistes, recomanacions i divertides llistes cinèfiles!

Cinema

Les 10 millors pel·lícules del DocsBarcelona

Torna el DocsBarcelona, i amb molt bona teca. Entre el 25 i el 31 de maig celebra la seva divuitena edició, amb una botifarra impressionant de documentals. Des de l'última de Joshua Oppenheimer, el premiat director de 'The act of killing', fins a 'El tram final' d'Òscar Pérez, guanyador de la Bisnaga de Plata a Màlaga. Discursos mediambientals, denúncia social, memòria històrica. Massa pel·lícules per a set dies? No ho creiem. Però si voleu que us ajudem a separar el gra de la palla, aquí va la nostra tria: 10 títols imperdibles que anirem a veure plogui, nevi o bufi tramuntana.

Llegir-ne més
Cinema

'Mad men' a Barcelona: hi ha vida després de Don Draper!

El final de 'Mad men' ens té amb el cor trencat. Després de sis temporades, l'última doble, la mítica sèrie de la AMC diu adéu. S'han acabat aquelles nits de whisky i Lucky Strike. Digueu adéu a les migdiades al sofà del despatx de Don Draper. Acomiadeu-vos de la impertinència de Peter Campbell. Ja no veurem més la Joan movent cintura entre màquines d'escriure –ai, aquell bolígraf daurat que duia penjat al coll!–, ni l'eterna cigarreta de la Betty. Però eixugueu-vos el plor: hi ha vida després de Madison Avenue! Gaudiu de la Barcelona de 'Mad men'.

Llegir-ne més
Cinema

Txékhov a Barcelona: cinema i teatre

La vella dita és certa: 100 anys no són res. A la sala gran del TNC acaben d'estrenar 'L'hort de les oliveres', una obra de Narcís Comadira que podria haver escrit Anton Txékhov. Explica la història d'una família de la Costa Brava que lluita per defensar la seva propietat de les urpes dels promotors que volen transformar el litoral català en un parc temàtic per al turista de la paella barata i la sangria reescalfada. Com a 'L'hort dels cirerers'. Ja se sap que una flor no fa pas primavera. Però si feu un cop d'ull a la cartellera veureu que Txékhov, ara mateix, és un valor a l'alça. Mireu, mireu.

Llegir-ne més
Cinema

Les pitjors pel·lícules de la cartellera

Aquestes són les estrenes que heu d'evitar passi el que passi. Una estrella, i gràcies

Llegir-ne més
Cinema

Cinema subaquàtic

Besucs i sípies, popets i sardines, musclos i tomàquets marins... Les millors pel·lícules que passen sota l'aigua

Llegir-ne més

Les estrenes de la setmana

Cinema

Lazos de sangre

Algunes coses no estaven destinades a passar. I, com deia el savi Sidney Lumet, quan es tracta de fer pel·lícules és millor no forçar la màquina. Guillaume Canet, el director de 'Pequeñas mentiras sin importancia', s’ha aliat amb el mestre James Gray per escriure el 'remake' americà d’un 'thriller' de Jacques Maillot de l’any 2008. No és que calgui una audàcia felina per veure que aquí hi ha, pel cap baix, dos caps pensants malbaratant el seu talent, en un intent de rescatar una trama anèmica de fàbrica com qui intenta reanimar a la desesperada una tortuga reumàtica amb un pai-pai. Hi ha pel·lícules que passen de moda ràpid. Aquesta, si volia tenir alguna raó de ser, arriba uns 35 anys tard. Primera, perquè tornar a retratar l’escena policial de la Nova York del 1974 com si fóssim Don Siegel i esperar l’èxit és igual que creure en la resurrecció de les mòmies. La versió de Maillot, si més no, passava a Lió, i tenia un morbo fàcil, però efectiu: estava basada en fets reals. Era la història de dos germans, com Alain Delon i Renato Salvatori a 'Rocco y sus hermanos', enfrontats per deformació professional: un és poli, l’altre un exconvicte condemnat per proxenetisme que torna a fer marranades al límit de la llei.Segona, perquè els personatges tenen unes ambicions catedràtiques que fan l’efecte de quan infles massa un globus i acaba petant. Canet i associats volien assaonar-los amb una mica de Dostoievski i una cançoneta repetitiva que diu que el clan familiar ha de passar per da

Time Out diu
  • 2 de 5 estrelles
Llegir-ne més
Cinema

Con la magia en los zapatos

Podria ser un conte jueu sobre un sabater amb poders màgics. Per tant, no és que resulti gaire original: passant de la comèdia al 'thriller' i del 'thriller' al drama familiar, es mostra més aviat maldestre. El ritme i el to tampoc no hi ajuden, sobretot des del moment en què McCarthy ('El visitant') sembla més preocupat per donar-hi un aire acadèmic que energia. Però hi ha dues coses interessants: una és la interpretació d’Adam Sandler, cada cop més melancòlic i reconcentrat, i l’altra és un aire de faula a la Frank Capra que hauria necessitat menys girs i més densitat. El resultat és agradable, encara que romancer, amb un grup d’actors secundaris de luxe (Dustin Hoffman, Steve Buscemi, Ellen Barkin...).

Time Out diu
  • 3 de 5 estrelles
Llegir-ne més
Cinema

52 martes

Trobar una pel·lícula que et sorprengui és tan difícil com fantàstic. '52 martes' m’ha sorprès, i molt. Primer, pel que explica: la història d’un pare/mare, un progenitor transgènere, i una filla adolescent que només es troben una vegada a la setmana durant un any en què totes dues canvien radicalment. Segon, per la manera d’explicar-ho, rodant durant un any una vegada a la setmana deixant constància de l’evolució d’una i altra. Tercer, perquè el que narra és de tot menys normal, amb una mirada supertendra. Planteja molts interrogants: els rols dels pares, la necessitat d’acceptar el diferent, la urgència per descobrir la pròpia sexualitat. Tot això no seria possible sense tenir un actor/actriu d’una gran presència, Del Herbert-Jane, i Tilda Cobham-Hervey, l’adolescent dels ulls de color mel.

Time Out diu
  • 3 de 5 estrelles
Llegir-ne més
Cinema

Dando la nota. Aún más alto

Tres anys després de 'Dando la nota', les senyoretes que canten 'a cappella' han tornat per fer explotar el pentagrama. 'Dando la nota. Aún más alto' comença amb un acudit que uneix, en la mateixa equació, Barack Obama i una vagina, sens dubte el moment més compromès en la història de la Casa Blanca des del Watergate de Nixon. No hi ha res més, al llarg de la pel·lícula, que sigui ni remotament tan hilarant com aquest principi. Per contra, té els seus minuts de Spinal Tap. L’única manera que la coral recuperi la seva reputació després de l’incident del parrús és guanyant un campionat mundial a Holanda, en un esdeveniment que és com el Glastonbury dels 'nerds'. Ho tindran pelut des del moment en què es trobin el grup teutònic Das Sound Machine, que es menja l’escenari amb la seva barreja de techno i cuir negre. Qui podrà més?

Time Out diu
  • 3 de 5 estrelles
Llegir-ne més
Veure totes les estrenes

El top 5 de la cartellera

Cinema

La canción del mar

El pitjor que podria passar a 'La canción del mar' és que fos percebuda com una raresa apta només per a 'connaisseurs' del cinema d’animació, i no com el que realment és: una història magnífica, que apeŀla a un públic universal. Com ja succeïa a 'Brendan i el secret de Kells', Tomm Moore es resisteix a glossar una mitologia difusa, aprofundint en l’especificitat de les seves arrels irlandeses per explicar la llegenda de les selkies (criatures màgiques entre el mar i la terra, fades que es converteixen en foques) des de la perspectiva d’un nen; una mirada empàtica amb la dels espectadors més joves. I, tot preferint la bellesa a l’espectacularitat, l’autor torna a jugar amb l’aparent limitació d’un univers bidimensional per convertir la pantalla en un tapís de gran riquesa iconogràfica, que recoŀloca amb diàfana mestria la nostra percepció de profunditat i moviment.

Time Out diu
  • 5 de 5 estrelles
Llegir-ne més
Cinema

Mad Max: Furia en la carretera

L’última part de la tetralogia de Miller, sèrie de punk apocalíptic per antonomàsia, és com un tornado en un berenar amb te i pastetes de mantega. En els temps de cine de consum i espectacle fútil, sembla impossible que Hollywood s’hagi animat a produir una raresa com aquesta. Que potser van pispar 150 milions de dòlars d’un estudi i l’han feta sense cap consentiment? Me’ls imagino fugint amb el botí cap al desert de Namíbia, i tornant a Califòrnia amb aquest artefacte monstruós. No esperàvem que 'Mad Max' ens donés tantes sorpreses. En 30 anys el guerrer Max Rockatansky –de Mel Gibson a Tom Hardy– no ha envellit mitja arruga, això és cert. Però el món sí que ha canviat. De l’univers detrític i ruïnós on s’ambientaven els anteriors episodis, passem a un paisatge de colors hipersaturats. Miller ja no ens situa en la fi d’una civilització, sinó en l’origen de la següent, en la construcció d’una nova societat. Del crepuscle de la humanitat a un renaixement psicotròpic que ens deixa a tots bramant entre la pols com sargantanes, desitjant que arribi la nova era.Però primer, el drama. Tot plegat comença dins la fortificació muntanyosa que controla l’immortal Joe, un temible monstre envoltat d’esclaus homínids. Les dones són munyides com si fossin vaques lleteres. Les més joves també són valuoses pels seus úters, ideals per a la criança. I els homes com Max Rockatansky s’han convertit en ornaments carnis i tothom els coneix com a ‘bosses de sang’. Hi ha escapatòria possible: la carr

Time Out diu
  • 4 de 5 estrelles
Llegir-ne més
Cinema

No todo es vigilia

Imagineu-vos 'Amor', de Haneke, sense cap excusa dramàtica, sense argument definit. La mort, com el carter, sempre truca dues vegades: els avis del director barceloní Hermes Paralluelo estan esperant el so sec, tallant, de la segona, gairebé invàlids, d’una banda, conscients de la seva solitud i dependència, d’una altra, ancorats en un passat que no paren de recordar. El seu nét els filma en pla fix, en dos espais nus –un hospital, casa seva–, buscant pertorbadores simetries, fent-nos patir quan els aïlla en dormitoris separats, amb una austeritat neutra, eloqüent, que deixa parlar la por sense subratllar-la. No sabem fins a quin punt és documental i fins a quin punt és ficció, ni ens fa cap falta. Àrida i angoixant, aquesta petita joia conté una de les escenes més commovedores d’evocació de la joventut que aquest crític és capaç de recordar. No se la perdin.

Time Out diu
  • 4 de 5 estrelles
Llegir-ne més
Cinema

A cambio de nada

De vegades les pel·lícules més petites i humils estan tocades per un halo de grandesa. 'A cambio de nada', com a bona 'opera prima' que és, té les seves mancances, és imperfecta, però al mateix temps desprèn generositat i autenticitat per totes bandes. Daniel Guzmán retrata la vida de barri, l’adolescència conflictiva, el desarrelament emocional, i construeix un relat hereu del neorealisme impregnat de senzillesa, però també dotat d’una forta personalitat. Té, 'A cambio de nada', un caràcter episòdic i ens submergeix en les aventures quotidianes d’un parell de xavals que, entre tripijocs i peripècies, emprendran un camí iniciàtic que el director aconsegueix portar de manera exemplar entre la comèdia i el drama. El millor? La seva senzillesa, el duo picaresc que la protagonitza i una emoció sense additius, que flueix de primera.

Time Out diu
  • 4 de 5 estrelles
Llegir-ne més
Cinema

Vengadores: La era de Ultrón

És un bon moment per recordar que l’estrena de Joss Whedon a la saga dels 'Vengadores' va suposar, també, un final èpic per a l’anomenada 'phase one' de l’univers cinemàtic de Marvel. Havia començat l’any 2008 amb 'Iron Man' i s’acomiadava de sobte per la porta grossa amb una estampida tan ambiciosa com emocionant de tots els elements de la franquícia. Se’m posa la pell de gallina només de dir-ho, perquè aquella pel·lícula va marcar la fi d’una època. I perquè és obvi que 'La era de Ultron' apareix en un context molt diferent. A la Marvel, aquesta producció li agafa a mitja etapa, quan encara no s’ha decidit cap a on encarar el masteler de proa. Whedon ens hi explica una història amb entusiasme i fruïció. Però no desafia les normes del joc, cosa coherent amb el programari de l’empresa: no hi ha prevista cap revisió de fonaments fins a 'Infinity war', que s’estrenarà l’any 2018. Ens trobem amb una pel·lícula trufada de MacGuffins, cristalls màgics, déus de pell roja i alguna guarnició teòrica extreta dels enravenats dominis de la física quàntica, però en el fons és una proposta d’allò més simple. Tot i així, segueix portant la marca Joss Whedon estampada amb ferro roent. Encara hi ha dolor, seqüències d’acció delirants i una retòrica pomposa però ben encertada. Hi trobareu un gag sobre el martell de Thor que es va repetint al llarg de tot el metratge tan ben portat que, ja només per això, paga la pena el preu que costa una entrada. Perqu

Time Out diu
  • 4 de 5 estrelles
Llegir-ne més

El millor de la cartellera alternativa

Cinema

El extraño

Orson Welles. EUA, 1946. VOSE. 95'.La plàcida existència d’un mestre d’escola en una petita població nord-americana entra en crisi quan es comença a sospitar que és un criminal de guerra nazi. Amb aquesta brillant contribució al cinema negre, Welles intentava respondre a les exigències de la indústria cinematogràfica de Hollywood.

Llegir-ne més
Cinema

La princesa promedita + Los goonies

Íñigo Montoya torna a buscar venjança per la mort del seu pare en aquest preciós conte dirigit per Rob Reiner, amb un inoblidable cameo de Billy Cristal. A més, els Goonies tornaran a ficar-se en embolics quan es llancin a les aventures per trobar el tresor de Willy el Borni.

Llegir-ne més
Cinema

Her

Spike Jonze. EUA, 2013. VOSE. 126'.   Un home solitari s'enamora de la personalitat i la veu femenina d’un sistema operatiu. Amb guió del mateix Spike Jonze, 'Her' és una faula inquietant –alhora que emotiva– que ens diu molt dels signes dels nostres temps, en què allò real i allò virtual semblen confondre’s.

Llegir-ne més
Cinema

Los tres mosqueteros

George Sidney. EUA, 1948. VOSE. 128'. Possiblement l'adaptació cinematogràfica més coneguda de la novel·la d'Alexandre Dumas. Un deliciós viatge al París de Lluís XIII ple d'intrigues i aventures. Una producció exemplar de la Metro, estructurada en dues parts clarament diferenciades, en què Gene Kelly interpreta un D'Artagnan hàbil i vital, agafant com a principal referència el seu paper anterior a 'El Pirata'.

Llegir-ne més
Més pel·lícules de la cartellera alternativa

Les millors pel·lícules de...

Cinema

Escenes de sexe

Llegir-ne més
Cinema

Les 50 millors pel·lis catalanes

Llegir-ne més
Cinema

13 tatuatges mítics del cinema

Llegir-ne més
Cinema

Impostors de pel·lícula

Llegir-ne més
Cinema

De zombis

Llegir-ne més
Cinema

Jean-Luc Godard

Llegir-ne més