Cine

La cartellera de Barcelona, les crítiques de les pel·lícules, entrevistes als directors i protagonistes, recomanacions i divertides llistes cinèfiles!

Les mascotes més famoses del cine i la televisió
Cine

Les mascotes més famoses del cine i la televisió

Els animals domèstics més rars que han passat pel cinema i la televisió

Llegir-ne més

Les estrenes de la setmana

Kubo y las dos cuerdas mágicas
Cine

Kubo y las dos cuerdas mágicas

Des que van començar la seva marxa amb 'Els mons de Coraline' l’any 2009, els estudis Laika han aconseguit imprimir una sensibilitat especial, amb una cura extrema, que fa que cadascuna de les seves pel·lícules sigui inconfusible. Ara tornen a demostrar la seva exquisidesa expressiva a 'Kubo y las dos cuerdas mágicas', una aventura que ens remet, a través d’un magnífic treball iconogràfic, a tota la mitologia oriental, amb una capacitat de fabulació impecable. Es tracta d’un conte delicadíssim, tan èpic com intimista, fràgil com l’origami, que no posa frens al seu torrent d’idees i plasma un univers ple de textures sumptuoses en què batega la tristesa commovedora d’una història infantil d’orfandat, superació i aprenentatge. Una de les peces més belles, imaginatives i refinades de la temporada, i una joia del cine d’animació.

Time Out diu
  • 5 de 5 estrelles
Llegir-ne més
Café Society
Cine

Café Society

Benvinguts al museu de cera. A l’esquerra hi ha la nostàlgia per un Hollywood que funcionava, als anys 30, d’una manera molt semblant a avui en dia. A la dreta, els gàngsters, els clubs nocturns, els crims amorals hereus de l’època de 'Delictes i faltes'. I hi ha el romanticisme frustrat per l’ambició i els diners, però tota emoció sembla desterrada per una direcció insípida, que arrossega la falta d’empatia que genera un actor com Jesse Eisenberg, lleugerament compensada pel carisma, alhora contingut i glamurós, de Kristen Stewart. Els colors digitals de Vittorio Storaro fan que 'Café society' sembli més maca del que és, i malgrat que la reconstrucció d’època és prou acurada, la pel·lícula està embalsamada per la seva pròpia apatia, com si li fes mandra aixecar-se del llit.

Time Out diu
  • 2 de 5 estrelles
Llegir-ne més
Cuerpo de élite: Mision Palomares
Cine

Cuerpo de élite: Mision Palomares

La comèdia espanyola continua sent un dels gèneres més prefabricats en l'actualitat. Hi ha poca besllum per l'originalitat i la frescor, i només autors amb una visió més desinhibida com Paco León, aconsegueixen imprimir una mica de personalitat a un panorama que sembla abstret a seguir els mateixos clixés de sempre.Seguint el model de 'Ocho apellidos vascos', sorgeix 'Cuerpo de élite', en la qual la majoria dels gags es troben supeditats a les diferències culturals de les diferents comunitats autònomes que representa cadascun dels protagonistes. I no és que no tingui la seva gràcia. Al cap i a la fi és una pel·lícula sense pretensions, un entreteniment banal que compleix la seva funció a la perfecció. Però és dolent i tirs que, millors o pitjors, però sempre dóna la sensació que és el mateix.

Time Out diu
  • 2 de 5 estrelles
Llegir-ne més
10 años y divorciada
Cine

10 años y divorciada

Primer llargmetratge de ficció de la productora Khadija Al-Salami, '10 añosy divorciada' enuncia ben clar des del títol el seu tema: els matrimonis forçats dels quals són víctimes encara moltes nenes al Iemen. Al-Salami es basa en part en la seva pròpia experiència, el que li atorga al film un plus de realisme alhora que li permet afrontar amb coneixement de causa la cultura i la violència que retrata, lluny d'exotismes, mirades colonials o paternalismes. La pel·lícula denuncia sense pèls a la llengua aquesta pràctica. Però també retrata la complexitat sociocultural de l'entorn on es produeix sense deixar de mostrar una justícia laica i moderna que combat amb eficaç diplomàcia aquestes violacions legals. Som davant d'un film amb una clara vocació didàctica el qual per moments resulta en excés simple i poc sofisticat en qüestions cinematogràfiques. Però també és una de les poques ocasions que se'ns ofereixen per conèixer millor el Iemen des de dins.

Time Out diu
  • 3 de 5 estrelles
Llegir-ne més
Veure totes les estrenes

Els propers passis de cinema a la fresca a Barcelona

Amenaza en la sombra (Don't Look Now)
Cine

Amenaza en la sombra (Don't Look Now)

Nicolas Roeg. Regne Unit, 1973. VOSE. 110'.   La angoixant banda sonora de Pino Donaggio és l'acompanyament perfecte per a uns embogits Julie Christie i Donald Sutherland corrent pels fantasmagòrics carrers de Venècia buscant consol al dolor que senten per la pèrdua de la seva filla en aquesta torbadora barreja de melodrama i pel·lícula de fantasmes.

Llegir-ne més
Tota l'agenda del cinema a la fresca

El top 5 de la cartellera

Kubo y las dos cuerdas mágicas
Cine

Kubo y las dos cuerdas mágicas

Des que van començar la seva marxa amb 'Els mons de Coraline' l’any 2009, els estudis Laika han aconseguit imprimir una sensibilitat especial, amb una cura extrema, que fa que cadascuna de les seves pel·lícules sigui inconfusible. Ara tornen a demostrar la seva exquisidesa expressiva a 'Kubo y las dos cuerdas mágicas', una aventura que ens remet, a través d’un magnífic treball iconogràfic, a tota la mitologia oriental, amb una capacitat de fabulació impecable. Es tracta d’un conte delicadíssim, tan èpic com intimista, fràgil com l’origami, que no posa frens al seu torrent d’idees i plasma un univers ple de textures sumptuoses en què batega la tristesa commovedora d’una història infantil d’orfandat, superació i aprenentatge. Una de les peces més belles, imaginatives i refinades de la temporada, i una joia del cine d’animació.

Time Out diu
  • 5 de 5 estrelles
Llegir-ne més
Caçafantasmes
Cine

Caçafantasmes

Tornen els 'Caçafantasmes' en un 'reboot' femení d’humor volcànic i subversiu. Però abans de parlar-ne resem una justa oració a l’original, recordem aquell clàssic etern beneït amb la santa interpretació de Bill Murray i uns efectes especials plens de moc verd, que l’estiu del 84 va competir a les cartelleres amb altres títols com 'Gremlins', 'Pluja roja' i 'Karate Kid'. Feina difícil. A aquesta nova entrega no li falta enginy. Paul Feig, frec a frec amb la seva guionista Katie Dippold, transformen la inexpressivitat de clown blanc que gastaven Murray i companyia en una comèdia protagonitzada per dones en què el sentiment de germandat va unit a uns diàlegs que t’arrosseguen cap a la neurosi més esgavellada. Els nous 'Caçafantasmes' plantegen una batalla de sexes: els homes apareixen retratats pel seu paternalisme de pa sucat amb oli; les dones, en canvi, tenen una gran inventiva i amb pocs recursos aconsegueixen superar tot un exèrcit. Parlem d’elles. Melissa McCarthy i Kristen Wiig són l’Abby i l’Erin, les coautores d’un llibre sobre fenòmens paranormals que es titula 'Fantasmes del nostre passat'. Però la seva carrera se’n va a can Pistraus en el moment en què l’Erin publica un vídeo per YouTube en què apareix dient: “Els fantasmes són reals”. Però és que ho són. Nova York està sent envaïda per uns éssers vaporosos, carregats pel diable, que apareixen de sota terra. A l’Abby i l’Erin, de seguida se’ls suma una treballadora del metro i juntes

Time Out diu
  • 4 de 5 estrelles
Llegir-ne més
Star Trek: Más allá
Cine

Star Trek: Más allá

L’ambició pot ser un factor perillós. A En la oscuridad, l’anterior pel·lícula de la saga 'Star Trek', en vam patir les conseqüències, amb un espectacle d’èpica espaterrant, plena de nous universos, escenes violentes i moments embotits d’emoció. Només quan vam superar-ne la ressaca ens vam adonar que era la pitjor entrega de tota la franquícia. Per això és un gust poder anunciar ara que aquest últim volum no té les mateixes aspiracions grandiloqüents. Ara bé, us farà votar sobre la butaca des del principi fins al final. Més que qualsevol altra, conté l’essència dels episodis clàssics de la sèrie de televisió que es va començar a emetre l’any 66: la tripulació de l’Enterprise fa cap a un misteriós planeta, la nau passa per una regió perillosa i el capità Kirk es troba cara a cara amb un àlien. Fi de la història. O no. Evidentment, hi ha una mica més de teca, en el moment en què un naufragi produït per causes misterioses porta els intrèpids navegants a un enfrontament amb un eixam d’aeronaus, fins que els personatges es perden en un món rocós. Kirk (Chris Pine) i Scott (Simon Pegg) s’ocupen de la feina més dura i heroica. Mentrestant l’Spock (interpretat per Zachary Quinto però amb un sentit homenatge a Leonard Nimoy) manté la seva actitud cerebral, embolicada de preocupacions pel futur de la seva espècie i aflicció per la idea de la pròpia mort. L’actitud general, però, és enèrgica i positiva. Mai, des que Gene Roddenberry va encunyar aquest univers, havíem tingut una sensac

Time Out diu
  • 4 de 5 estrelles
Llegir-ne més
Escuadrón Suicida
Cine

Escuadrón Suicida

La idea de fer una pel·lícula a partir del còmic punk 'Suicide squad', no apte per a menors, tenia un elevat de risc de convertir-se en un producte esforçat, carregat d'intencions efectistes i fallit. Però David Ayer ha transformat aquesta història de la DC Comics en una retorçada ficció de sèrie B que aglutina els més grans exemples d'obres gràfiques que han conquerit la gran pantalla. I aquí va la trama. Després que 'Batman v. Superman' fes tremolar els pilars de l'ordre públic, l'oficial d'intel·ligència dels EUA Amanda Waller intenta formar un exèrcit de superherois psicòtics per lluitar contra les forces del mal. Ara, com diu un dels seus consellers, la seguretat del país està en mans d'una banda de bruixes, practicants del gang-bang i cocodrils, amb Will Smith al capdavant. Després de veure-la, el Batman de Ben Affleck us semblarà un nano insípid dins la festa més 'cool' del món.

Time Out diu
  • 4 de 5 estrelles
Llegir-ne més
El meu amic el gegant
Cine

El meu amic el gegant

Lectors de Roald Dahl, amants dels 'Contes en versos per a nens perversos', personetes que heu crescut amb la por que un dia la Trunchbull us tanqués en el seu armari de tortures ple de claus rovellats, escolteu atentament, perquè aquesta exhortació va adreçada a tots vosaltres. Arriba als cinemes l’adaptació que Steven Spielberg ha dirigit de 'The BFG', esprement la criatura que porta a dins com si fos una taronja, invocant l’home que va reinventar el mite de Peter Pan a 'Hook' i el de Pinotxo a 'Inteŀligència artificial'. I li ha sortit una petita meravella, de les que et fan oblidar el món en què vius.Per a qui no se sàpiga el conte, és la història d’una nena que viu en un orfenat on si et portes malament et castiguen en un soterrani ple de rates, i on no té més amic que les novel·les de Dickens. Aquesta nena aspira a viatjar lluny, com James dalt del préssec transgènic. I qui la ve a rescatar és ni més ni menys que un gegant amb les orelles galdoses dels Culdolla, que s’inventa les paraules i tartamudeja, addicte a una gasosa que li provoca uns pets simfònics que ni les gaites de tot Escòcia poden aplacar. N’acabarà bevent fins i tot la Reina d’Anglaterra.Es diria que l’autor ja va fer la major part de la feina quan el llibre va sortir a la venda a principis dels 80, i que Quentin Blake hi va posar la resta amb les seves iŀlustracions. Potser per això no conec precedents que l’univers de Roald Dahl hagi donat mals resultats en el cine. Fins i tot la versió que Nicolas Roe

Time Out diu
  • 4 de 5 estrelles
Llegir-ne més
Més pel·lícules recomanades

Les millors pel·lícules de...

Escenes de sexe
Cine

Escenes de sexe

Llegir-ne més
Les 50 millors pel·lis catalanes
Cine

Les 50 millors pel·lis catalanes

Llegir-ne més
13 tatuatges mítics del cinema
Cine

13 tatuatges mítics del cinema

Llegir-ne més
Impostors de pel·lícula
Cine

Impostors de pel·lícula

Llegir-ne més
De zombis
Cine

De zombis

Llegir-ne més
Jean-Luc Godard
Cine

Jean-Luc Godard

Llegir-ne més