Cine

La cartellera de Barcelona, les crítiques de les pel·lícules, entrevistes als directors i protagonistes, recomanacions i divertides llistes cinèfiles!

Cine

De quan Hitchcock era a Londres

L’any 1940, Alfred Hitchcock se’n va anar a Hollywood per rodar 'Rebeca', a partir d’una novel·leta gòtica de Daphne du Maurier, on hi havia esperits, naufragis i una majordoma terrorífica. I no va tornar a treballar a Londres fins al 1972, al final de la seva carrera, quan va fer 'Frenesí'. Però sempre seria la ciutat dels seus primers èxits, pel·lícules poc conegudes, que aquests dies es poden veure a la Filmoteca.Ella li clava el ganivet del paSom al 1929, any d’estrena de 'La muchacha de Londres', un film pervers i salvatgement lúbric. Anny Ondra, la primera rossa Hitchcock, apareix en pantalla en combinació de seda i amb unes mitges estripades. Un home amb cara de malvat li ha pres el vestit, i l’ataca rere unes cortines. Ella allarga la mà, i fent tempteig amb els dits troba un ganivet de tallar pa. I li clava. Una altra punyaladaAquest gest recorda el de Grace Kelly defensant-se amb unes tisores mentre l’estrangulaven a 'Crim perfecte'. A Hitchcock, la imatge de la dona amb arma blanca li va agradar sempre. L’any 1936, a 'Sabotage', Sylvia Sidney es carregava el seu marit amb un ganivet carnisser.La que espera vora el focI no oblidem aquella entranyable jove de 'Murder', una altra de les cintes de l’etapa britànica de Hitchcock: seia en una butaca al costat de la llar de foc, amb un atiador a les mans i un cadàver desnucat estès sota les sabates de taló.A l’assassí li falta un ditAra som al 1935, l’any de '39 escalones'. A l’escenari d’un teatre de varietats, un indivi

Llegir-ne més

Les estrenes de la setmana

Cine

Carol

Amb l’estrena de 'Lejos del cielo', Todd Haynes es va convertir en l’hereu del melodrama daurat del Hollywood dels 50, d’aquells carrers vestits de tardor de les pel·lícules de Douglas Sirk, en què Jane Wyman s’enamorava del jardiner i un cérvol anticipava les primeres nevades. Va ser un tribut fantàstic, i una carta de presentació excepcional. Però ja és hora de girar pàgina. A 'Carol', Haynes ens ofereix l’oportunitat de dir que ha superat l’ídol, o que se l’ha guardat per als seus altars privats. Perquè tot ens ve de nou i amb aquella intensitat càlida de les coses que passen per primer cop a la vida.Hi ha dues dones. Una és una gran dama, astuta i resignada, al principi de la maduresa, i es passeja amunt i avall amb un abric gros imponent com una muntanya de pells. L’altra és jove i trista, com un àngel caigut, i treballa de dependenta a la secció de joguines d’uns grans magatzems. Entre elles, una passió latent explicada amb la subtilesa del detall mínim. La mà enguantada que s’alça del volant per allisar un floc de cabells al retrovisor. Dues mirades absortes que aconsegueixen trobar-se entre el brogit de la multitud. Un rostre que es desfà en el vidre entelat d’un taxi, esborrat pel reflex relliscós dels llums de nit.Haynes adapta una de les noveŀles més amargues de Patricia Highsmith i la transforma en un miracle d’aquells que només es poden donar al cinema. 'Carol' vibra en la carícia de cada gest, en els dos dits pinçats sobre un front que té les estries de la migra

Time Out diu
  • 5 de 5 estrelles
Llegir-ne més
Cine

El renacido (The revenant)

L’anterior film de l’Iñárritu, 'Birdman', va crear el miratge d’un possible encarrilament del mexicà cap a un cinema més lleuger. 'El renacido' ensorra tota esperança. El director de 'Biutiful' serveix un 'western' a mig camí entre el film de supervivència extrema a la natura i el cinema de venjança testosterònic que acaba resultant un plom de cap a peus. Amb la complicitat un altre cop d’Emmanuel Lubezki a la fotografia, Iñárritu cau, com el pitjor Terrence Malick, en el 'kitsch' de la transcendència en un drama que es mou d’allò íntim a allò universal. DiCaprio intenta semblar intens en cada pla en el seu paper de mort en vida que es passa mig metratge arrossegant-se superant una prova rere una altra, mentre que el gran Tom Hardy malda perquè el seu malvat no resulti una caricatura.

Time Out diu
  • 1 de 5 estrelles
Llegir-ne més
Cine

Informe general II. El nou rapte d'Europa

Pere Portabella ha detectat, com va passar després de la mort de Franco, un canvi de paradigma en els usos ciutadans de la política, en la forma no institucional de pensar la cultura i en la necessitat de la comunitat científica de posar-se al servei de les mutacions de la realitat. Si el primer 'Informe general' (1977) ens arribava a la Transició, és significatiu que aquest ens arribi ara, quan Podem i la CUP han portat la nau a bon port per fer trontollar el sistema. És interessant que Portabella organitzi aquest informe en clau de debats i diàlegs, com si el cinema fos la vella àgora, tot i que fa la impressió que alguns dels discursos encetats comencen a quedar-se obsolets en una realitat que canvia massa de pressa i que la simpatia ideològica del cineasta per les noves esquerres, sobiranistes o no, està a punt de convertir el documental en un pamflet.

Time Out diu
  • 3 de 5 estrelles
Llegir-ne més
Cine

Reverso

El principal problema de 'Reverso' no té a veure amb el fet que sigui previsible, un detall que toca de mort una pel·lícula que pretén jugar constantment amb la intriga. La història de dos germans atrapats en una mena de joc macabre és l’únic element sobre el qual es construeix la trama, que s’estira innecessàriament, potser perquè no té molt més a oferir. El film intenta apropar-se constantment al gènere: és fosc i té lloc en una única nit amb l’excepció d’una sèrie de flashbacks que pretenen explicar les accions dels personatges. Tot i això, l’atmosfera no acaba de resultar suggeridora, i no se’n surt a l’hora de traslladar la sensació d’inquietud. Ni la motivació dels personatges ni l’evident joc de pistes arriben a aixecar el vol en una cinta que sembla un exercici sense risc.

Time Out diu
  • 1 de 5 estrelles
Llegir-ne més
Veure totes les estrenes

El top 5 de la cartellera

Cine

Los odiosos ocho

Quentin Tarantino va propulsar la seva eclosió com a referent de la postmodernitat emetent transmissions memorables des d’un cervell que funcionava com a Planeta Cinema, i destiŀlava les influències d’un gran brou d’imatges delimitat per les figures totèmiques de Jean-Luc Godard i Sir Run Run Shaw. A partir de 'Maleïts malparits', però, alguna cosa va canviar: l’escena en què Hitler era crivellat a trets a l’interior d’un cinema en flames esdevenia una idea apòcrifa i radical, que ‘corregia’ la versió oficial del segle XX a cops de sèrie B descarnada. Aquesta seqüència es convertia també en un punt d’inflexió pel cineasta, indicant que la història del cine ja no era suficient per explicar la seva obra.Descobrir que la iconografia dels gèneres fílmics podia servir-li per violentar la Història (amb majúscules) el va portar a submergir-se en la memòria del seu propi país: si 'Django desencadenat' transformava un personatge clau de l’'spaghetti western' en ariet contra l’esclavisme sudista, 'Los odiosos ocho' concentra les fractures deixades per la Guerra de Secessió en una colla de bergants tancats en una cabana durant una tempesta de neu. Aquest escenari ens retorna a la reclusió seminal (i, finalment, sagnant) de 'Reservoir dogs', convertint el film en una peça de cambra que fa de la paraula espectacle. Una majestuositat oral transmesa per uns actors conscients de viure una representació (un d’ells proposa dividir l’espai en “nord” i “sud”, per evitar tensions) i que, tot just

Time Out diu
  • 5 de 5 estrelles
Llegir-ne més
Cine

Creed. La leyenda de Rocky

Poques sagues han aconseguit perfilar l’evolució d’un personatge com Sylvester Stallone amb 'Rocky'. L’hem vist començar, guanyar, perdre i envellir, mentre el món al seu al voltant canviava. Ni tan sols un director tan aficionat a retratar el pas del temps com Richard Linklater ho hauria superat. Heus aquí el retrat d’una figura icònica en diferents moments de la història, abastant un ventall de gairebé 40 anys. Els fans de la saga podrien considerar 'Creed. La leyenda de Rocky' com un últim episodi apòcrif, atès que és la primera vegada que Stallone no està involucrat en l’escriptura del guió. No obstant això, el jove director independent Ryan Coogler ha aconseguit recuperar l’herència de la mitologia de l’heroi filtrant els seus elements constitutius a través d’una personalitat inconfusible, adaptant el relat als nous temps però sense desvirtuar ni un àtom la seva veritable essència.Aquí hi ha de nou l’esperit de superació, l’esforç i el sacrifici per aconseguir els somnis, els personatges desarrelats, els carrers de Filadèlfia. I un 'Rocky' més gran i cansat, que s’ha quedat sol i que troba en la figura del seu pupil no només l’oportunitat de transferir els seus coneixements, sinó d’establir amb ell una emotiva relació pare-fill.'Creed' abraça un to crepuscular i nostàlgic, però també sap treure partit de l’èpica, d’una fotografia plantejada des del virtuosisme i la precisió tècnica (quins combats en pla seqüencia!). Però el més emocionant és assistir al transvasament d’u

Time Out diu
  • 5 de 5 estrelles
Llegir-ne més
Cine

El hijo de Saúl

László Nemes resol d’una manera prou intel·ligent l’ètica de la representació de l’esdeveniment més abjecte de la història del segle XX. A tots aquells, amb el Claude Lanzmann de Shoah com a líder d’opinió, que reivindicaven la paraula com l’única manera de fer visible els horrors de l’Holocaust, 'El hijo de Saúl' els ofereix un altre camí: un rostre, un clatell, els límits desenfocats de l’enquadrament i el fora de camp sonor. N’hi ha prou? I tant, perquè hi ha el respecte pel qui mira i pateix enmig de les càmeres de gas, els cadàvers, la revolta, la possible fugida i un acte que és el darrer que comet algú que es considera un mort vivent per ser humà, encara que sigui una mica, i a costa de tot i de tothom. Escrivint sobre 'El hijo de Saúl' se’m posa la pell de gallina.

Time Out diu
  • 5 de 5 estrelles
Llegir-ne més
Cine

En el sótano

Aquest film seria una mena de resum per a principiants del cinema d’Ulrich Seidl, tot i que això no impedeix que 'En el sótano' sigui també una de les seves pel·lícules més inquietants i suggeridores. En principi es tracta d’un documental sobre uns quants friquis austríacs, des del neonazi que assaja marxes militars amb la seva banda fins a la pobra dona que coŀlecciona nines com si fossin nadons a qui destina les seves cures maternals. Però el fet que tots ells desenvolupin aquestes dubtoses activitats als soterranis dels seus habitatges aporta una extraordinària riquesa de matisos, compon el retrat d’un país que, sota una aparença civilitzada, amaga algunes neurosis que poden retornar-lo al feixisme. I el rigor de Seidl en la posada en escena, en fi, aniquila qualsevol visió unívoca de les situacions i rubrica un film únic, alhora divertit i terrorífic, d’una extraordinària lucidesa política i moral.

Time Out diu
  • 4 de 5 estrelles
Llegir-ne més
Cine

Spotlight

En la venerable tradició del gran cinema polític hollywoodià, des d’Otto Preminger fins a Alan J. Pakula, Spotlight constitueix una agradable sorpresa. El relat se centra en els periodistes del Boston Globe que, l’any 2002, van denunciar la implicació d’un bon nombre de sacerdots en alguns casos d’abusos infantils a la ciutat. I Tom McCarthy, director de les dignes però inofensives 'El visitant' o 'Win win', emprèn aquí la seva tasca amb austeritat encomiable, amb una sobrietat en la posada en escena que de vegades recorda fites del gènere a l’estil de 'Tots els homes del president'. McCarthy va repassant les fases de la investigació mitjançant una ambigüitat sense paŀliatius, que no pretén donar solucions, sinó plantejar encara més preguntes. El film es beneficia igualment d’un elenc d’actors miŀlimètricament equilibrat, responsable d’un absorbent treball d’equip, molt magnètic.

Time Out diu
  • 4 de 5 estrelles
Llegir-ne més
Més pel·lícules recomanades

El millor de la cartellera alternativa

Cine

Del revés (Inside Out)

Pete Docter, Ronnie Del Carmen. EUA, 2014. VOSE. 92'.   Aquesta aclamada producció de la Pixar s'endinsa en la ment d'una nena de dotze anys que veu com la seva vida pateix un trasbals quan es trasllada a viure a una altra ciutat amb els seus pares. Una història mínima i molt comuna que esdevé tota una muntanya russa emocional plena d'acció quan els protagonistes de la història passen a ser els sentiments de la nena (l'Alegria, la Tristesa, la Por, el Disgust i la Ràbia), els quals en manipulen el comportament des del cervell. Els somnis, la imaginació, el pensament abstracte o l'inconscient també tenen la seva presència en aquest viatge complex i ple de creativitat al fons de la ment humana, que acaba sent tot un homenatge al sentiment de tristor.

Llegir-ne més
Més pel·lícules de la cartellera alternativa

Les millors pel·lícules de...

Cine

Escenes de sexe

Llegir-ne més
Cine

Les 50 millors pel·lis catalanes

Llegir-ne més
Cine

13 tatuatges mítics del cinema

Llegir-ne més
Cine

Impostors de pel·lícula

Llegir-ne més
Cine

De zombis

Llegir-ne més
Cine

Jean-Luc Godard

Llegir-ne més