De: Félix Lope de Vega. Dir: Lluís Pasqual. Amb: Laura Aubert, Javier Beltrán, Paula Blanco, Jordi Collet, Carlos Cuevas, Pol López, Francisco Ortiz, Mima Riera, Rosa Maria Sardà, David Verdaguer, Samuel Viyuela González.
Si els dic que en aquesta versió del clàssic de Lope de Vega canten un tango sobre la lletra del poeta o que les guitarres deixen anar el seu lament per 'bulerías' (la gala de Medina/la flor de Olmedo) i, fins i tot, que el noble Don Pedro, pare de Doña Inés, es posa un nas vermell en una de les escenes, entendran que la versió de Lluís Pasqual de 'El caballero de Olmedo' no té res d’ortodoxa i és poc fidel a l'imaginari que d’ella se'n desprèn. Ben segur que aquest és justament l’encert del director.
Seguint el camí de la saviesa encetat pel mestre Peter Brook, Pasqual va fent de l’austeritat i l’essencialitat un valor inqüestionable per vestir les històries que ens explica. I el resultat és teatralment magnífic perquè aconsegueix un clímax poètic tan orgànic i real com allunyada resulta la història que ens explica Lope de Vega.
Podria parlar d’un clàssic desnaturalitzat, sinó fos perquè hi queda la lírica del poeta. A la fi, el director fa servir l’obra per a una creació molt personal amb molta força visual i que desvela el seu gust pel món lorquià, un rastre que impregna tota la posada en escena.
Molt acurats els intèrprets en la dicció i el moviment. Excel·lent l’espia escènic de Paco Azorín i la coreografia de la baralla amb espasa. Atmosfèrica il·luminació de Pasqual i Fernando Ayuste. Perfecta Rosa Maria Sardà com la celestina Fabia. Tot i que l’accent andalús de Pol Lopez (eficassíssim Tello) fa que no l’entenguem sempre, en general el text del poeta espanyol arriba amb claredat i naturalitat. En resum, una funció molt recomanable, sobretot pels que pensin que un clàssic com aquest té massa pols a sobre.
