El Bormuth forma part d’aquesta transformació que està tenint el Born, un barri de moda entre barcelonins i forans. Hi ha dies en què el barri queda sepultat pels creueristes que emanen de l’Allure of the Seas de torn. El perill d’un lloc com el Bormuth és que caigui en la rutina i que les tapes que serveix acabin perdent frescor. És més fàcil morir d’èxit que mantenir-se en l’excel·lència. El Bormuth no pretén ser una Bodega 1900, però pretén ser un bon lloc per tapejar, i això, de moment, ho segueix mantenint malgrat un pa amb tomàquet que no passaria el tall ni en un concurs celebrat a Rivas- Vaciamadrid.
A banda del vermut, una moda que arrela de nou a Barcelona, felicito el Bormuth per la manera com tiren la cervesa. La base per tirar una bona canya és no estalviar la cervesa que es perd i això no sempre és ben vist pels amos dels locals. Amb els meus companys de viatge solem anar-hi a sopar. Les patates braves són bones, un homenatge a les del Bar Tomás. I el cazón en adobo és esplèndid, encara que no arriba al que jo acostumo a prendre al Restaurante Triana del carrer Narváez de Madrid. Els ous estrellats, de xistorra, de pernil o de botifarra negra, també ajuden a fer la nit més amena. L’ensaladilla russa i les croquetes, meloses i amb un arrebossat cruixent, tampoc no hi poden faltar. Tot aquest conjunt de racions mariden perfectament amb les converses i les ganes de divertir-se en una sala destinada a sopars en grup.
El dia que hi vam anar hi havia molts estrangers. I no parlo de turistes, perquè nosaltres també podem ser turistes a la nostra ciutat. Aquests estrangers que han llegit a les guies les excel·lències d’un barri excels es mereixen que el Bormuth no perdi el nervi i es converteixi en una altra postal sense remitent.
