[title]
El microteatre, senyores i senyors, no ha mort. Cert que fa uns mesos que el Miniteatres del Raval va abaixar la persiana. I que tot semblava perdut. Però el NanoTeatre dels Lluïsos de Gràcia i el festival Píndoles han mantingut el pols. Mentre esperem noves propostes, ja és aquí Microteatre Barcelona, una franquícia dels madrilenys Microteatro por Dinero, els grans impulsors del gènere breu. L’actriu Llibertat Ribera és al capdavant del projecte que s’instal·la al barri de Gràcia (Bailèn, 194), i l’encarregada de defensar la viabilitat barcelonina del format mínim. “El microteatre és necessari, sobretot per als actors. Muntar un espectacle convencional és car i aixecar un xou de quinze minuts és més fàcil”, indica. Aquí, a més, les companyies guayen el 70 % de la taquilla. El 10 % va a l’autor i la sala es queda amb el 20 % restant. Vaja, per pagar el llum, el lloguer i poca cosa més.
La prova de la ‘necessitat’ del microteatre passa per dir que han rebut una seixantena de projectes escènics per obrir la sala, el proper 1 de juliol. Les que han triat giren al voltant del tema dels diners. I tenen en cartera propostes de primeres espases de la faràndula, com David Trueba i Leticia Dolera. Poca broma.
Ribera ha estat actriu de microteatre i sap de què va el dur món de la interpretació barceloní. “Necessites treballar, estar en contacte amb altres actors i directors, i al bar mateix del Microteatre pots conèixer molta gent”, diu. I el barri de Gràcia els ofereix la garantia de ser “un barri teatral”, amb sales, escoles, equipaments... i molta gent de pas. Després de la mala sort del Miniteatres quedava clar que el Raval no és ara mateix un bon lloc per a un projecte com aquest.
Microteatre Barcelona compta amb un espai de 400 metres quadrats, amb cinc sales, que faran doble funció. Cinc obres es representaran en format continu de vuit de la tarda a deu de la nit. Després, cinc obres més protagonitzaran la sessió golfa. Cada obra val 4 eurets. I hi ha packs perquè sigui més barat veure’n moltes més. Ribera, de fet, pretén que els espectadors assisteixin, almenys, a dues funcions. Molta merda!
