[title]
La tornada al col·le. Un altre estiu; mateixa agonia. Tres mesos seguits sense poder cardar amb la teva parella. Tres mesos seguits de vídeos del Rubius a les 7.30 del matí. Tres mesos seguits de: "Mama, quan arribem?". El malson de les parelles de mitjana edat per fi ha acabat. És l'hora que els professors aguantin les bestioles. De totes maneres, l'horror no es crea ni es destrueix: es traspassa. Els pares somriuen, i tant, però ara comença el patiment per a la resta de barcelonins.
La tornada al col·le és també la tornada a l'aparell circulatori de Barcelona dels 4x4, uns vehicles monstruosos que haurien d'estar prohibits en àrees interurbanes. Si d'un dia per l'altre, comenceu a veure jeeps que semblen tanquetes d'artilleria nord-coreana ocupant dos carrils, obstaculitzant el pas i convertint motoristes, ciclistes i vianants en carn picada, no tingueu cap dubte: les classes ja han començat.
Això dels 4x4 és un dels grans misteris de la Barcelona 'pija'. Per alguna raó, abunden les famílies que senten la necessitat imperiosa de portar els fills al col·legi en un panzer amb tracció a les quatre rodes. Segurament és la millor forma de marcar estatus a la porta de l'escola. Si és més aparatós, més car i més cridaner, millor. Suposo que així s'envia també un missatge rabiós: "Ep, som una família 'guai' que els caps de setmana puja a la Cerdanya a fer trekking i agafar bolets... i vosaltres no".
El més irritant és que la majoria dels conductors de 4x4 no sap conduir-los i els acaba convertint en amenaces mortals per a motoristes, ciclistes i vianants. És igual que el jeep del dimoni contamini més que la nau Enterprise, és igual que una bèstia colossal com aquesta no tingui cap sentit en una ciutat com Barcelona. La immunitat del 4x4 és gairebé miraculosa: us permetrà deixar el vehicle en doble fila a la porta del col·legi durant una hora, petar la xerrada amb els altres pares i col·lapsar el trànsit sense que passi res. La Guàrdia Urbana nos us molestarà i vosaltres podreu tocar la pera a la resta de ciutadans amb tota la tranquil·litat del món. Bé, no?
Davant d'aquesta invasió recurrent, als membres del club Cayenne només us puc implorar una cosa: sé que convidar-vos a utilitzar el transport públic és una heretgia, però almenys proveu de portar els nens a l'escola en un utilitari. No podreu atropellar àvies, envair voreres, aparcar on us broti o enviar ciclistes a la Lluna, però la resta de la ciutat us agrairà entre aplaudiments que deixeu el Mazinger al garatge i torneu a posar els peus a terra.
