[title]
Benedict Cumberbatch, Michael Sheen, Jude Law... Tots els grans actors contemporanis han volgut ser Hamlet, almenys han intentat ser-ho. I a casa nostra no vivim de l'excepcionalitat. Cada cert temps, l'obra mestra de Shakespeare torna a la cartellera. Fa uns mesos, per exemple, Raimon Molins va posar-se en la pell del príncep de Dinamarca, en una producció petita de la Sala Atrium. En els últims 20 anys hem pogut veure tres grans Hamlets:
1.Lluís Homar (Teatre Grec, 1999)
©Ros Ribas
“No te’l pots treure mai de sobre: quedes tocat per sempre i demà mateix començaria a assajar Hamlet”. Lluís Homar va posar-se en la pell del príncep de Dinamarca el juliol del 1999, al Teatre Grec, i va fer 124 funcions amb ell damunt les espatlles. Era el protagonista, el director i coproductor de l’espectacle i “mai, mai, em va fer mandra sortir a escena”, confessa. Homar, que ara és el professor Bernhardi al TNC, assegura que se sentia “un privilegiat” per estar donant vida al personatge. Potser és perquè va veure en Michael Pennington interpretar-lo en un teatre de 2.500 persones de Stratford, a Anglaterra, als anys 80. Quan Homar el preparava, li va caure a les mans el llibre de l’actor anglès sobre Hamlet i va assajar-lo a partir del que hi deia.
2. Eduard Fernández (Teatre Lliure, 2006)
©Teatro Arriaga
Eduard Fernández també ha estat Hamlet. Ho va ser el 2006, en una producció del Teatro Arriaga de Bilbao i direcció de Lluís Pasqual. Les crítiques parlaven d’un home reflexiu, bufonesc, histèric i sospitosament ximple. L’obra es va veure l’estiu d’aquell any a Barcelona i l’actor, que ara és al Romea amb Panorama des del pont, deia que l’havia assumit sense cap intenció prèvia. “Ni Pasqual ni jo hem volgut fer invents. El nostre propòsit ha estat servir el text així com és. Sense afegir-hi res”. La particularitat d’aquest muntatge és que els actors –Anna Lizaran, Marisa Paredes, Francesc Orella i 24 més!– alternaven 'Hamlet' amb 'La tempesta'. Una bogeria, vaja. Fernández posava en valor la maduresa del personatge.
3. Julio Manrique (Biblioteca de Catalunya, 2009)
©Ros Ribas
Fa set anys que Julio Manrique es va ficar en la pell de Hamlet, a la Biblioteca de Catalunya i amb direcció d’Oriol Broggi. Van estar moltes setmanes treballant-hi i, per ell, ha estat un abans i un després. Ell sí que va revisar interpretacions clàssiques, com la pel·lícula de Kenneth Branagh. “Els grans papers sempre són un salt endavant i vaig tenir la sort de poder fer Hamlet, ja que és una oportunitat que molts grans actors no tenen”, assegura. “Et permet passar per molts llocs: és una obra brutal”, confirma l’actor, que justament ara està assajant un altre gran paper, el de don Joan. Manrique diu que va gaudir-lo molt, al Hamlet, potser perquè va buscar-lo de manera lúdica. No es va marejar, però sí que es va quedar afònic algun dia: “És un nano que xerra molt”.
