Top 20 de Sitges 2016

Carn crua i podridura, zombis i monstres, gossos i gats. Aquestes són les pel·lícules que no us podeu perdre del Festival de Cine Fantàstic. Que no us passi res.

Escrit per

Josep Lambies

dilluns 3 d’octubre 2016

Facebook Twitter Pinterest Email WhatsApp

Publicitat

Que corri la sang. Que surtin els assassins amb serra elèctrica, els vampirs i els morts vivents. El Festival de Sitges inaugura una nova edició el divendres 7 d'octubre amb la projecció d''Inside', un 'remake' de la cinta de terror gore 'À l'intérieur', no apta per a embarassades. Ens visitaran convidats d'excepció de la talla de Christopher Walken, Max von Sydow i Bruce Campbell. I com sempre assistirem, amb un tros de carn penjant de la galta, a la Zombie Walk. Però si voleu saber quines pel·lícules heu de veure, aquí teniu una selecció de vint títols per a tots els gustos. Alguns són llefiscosos i d'altres més aviat còmics. Alguns són romàntics i d'altres us faran cagar de por.

Un email que realment t'encantarà

Apunta'ta la nostra newsletter. Descobreix el millor de la cituat abans que ningú

Facilitant el teu correu electrònic acceptes els nostres termes i condicions i la polítiques de privacitat, així com que t'enviem correus electrònics de Time Out amb notícies, esdeveniments, ofertes i promocions de clients.

🙌 Genial, ja t'has subscrit!

Gràcies per subscriure't! Descobreix la primera newsletter a la teva safata d'entrada molt aviat!

1. Train to Busan

A Sitges sempre hi ha el risc que et surti un zombi de darrere un arbust i et clavi queixalada a la natja. Així que preparem el terreny. Els amants del cine d'infectats no es poden perdre aquesta cinta sud-coreana de terror apocalíptic que comença amb una dona que corre per una andana, amb una mossegada a la cama, a punt d'enfilar-se a un tren en marxa, mentre un virus se li aferra a la carn.

2. The handmaiden

El sexe sempre ha estat un dels tentacles del cine de terror. L'any passat, per exemple, vam veure 'Love', la pel·lícula porno en 3D de Gaspar Noé. I enguany la quota picant queda coberta amb aquest títol de Park Chan-Wook, el director d''Oldboy' i 'Stoker', una de les perles que van a competició. Tracta de la relació lúbrica i amb tocs fetitxistes entre una mestressa i la seva criada.

Publicitat

3. Museum

Van dedicar l'edició del 2015 a 'Seven', el 'serial killer' dels set pecats capitals, i aquest any per Sitges desfilaran una pila d'assassins difícils de conformar. El primer de tots és japonès i només ataca els dies de pluja, amb una màscara de granota sota la qual camufla la seva identitat. Keishi Ohtomo dirigeix una pel·lícula sanguinària que us posarà l'estómac per corbatí cada cop que el cel es posi gris.

4. The void

Una de les apostes de terror que més ens doblegaran les ungles és aquesta mena d’homenatge als clàssics de John Carpenter, perfecte per a totes aquelles ànimes vuitanteres que us vau criar llegint Stephen King i adorant els escarabats diabòlics d''El príncep de les tenebres'. Va d'un policia que porta un home ferit a un hospital regentat per esquelets encaputxats com si fossin membres del Ku Klux Klan.

Publicitat

5. The neon demon

Des de la seva estrena a Canes, la nova pel·lícula de Nicolas Winding Refn s’ha guanyat més detractors que fans. I tot i així, quan la veus et vénen ganes d’aixecar-te de la butaca i anar a llepar la pantalla. Aquesta orgia de terror humit està ambientada en una escola de models que bé podria haver sortit d’un d’aquells 'giallos' que Mario Bava dirigia als anys 60. El director de 'Drive' construeix un infern d'alta costura, amb Elle Fanning de protagonista, on la sang es confon amb purpurina brillant.

6. Colossal

Aquesta va d'un monstre gran com un catxalot i més perillós que aquella bèstia d'escates blanques que sortia a 'Jurassic world'. Nacho Vigalondo, a qui recordareu per pel·lícules com 'Los cronocrímenes', ens presenta un film de gènere que ell descriu com una barreja entre 'Lost in translation' i 'Godzilla'. El protagonitza Anne Hathaway, i va d’un animal de dimensions brontosàuriques que destrueix la ciutat de Seül.

Publicitat

7. Mientras las mujeres duermen

No sé ben bé en quin moment s'ha produït l'alineació d'astres que ha donat lloc a aquesta pel·lícula. Us podem dir que es tracta d'un 'thriller' sexual obsessiu i pervers dirigit per Wayne Wang, l'home que va fer 'Smoke' a partir d'un guió de Paul Auster. Us podem dir que és l'adaptació d'un relat del madrileny Javier Marías, que passa entre les habitacions d'un hotel amb llençols blancs, i tracta el tema del 'voyeurisme'. I us podem dir que el protagonista és Takeshi Kitano, cineasta, còmic i manzai. Jo no me la perdria.

8. Que Dios nos perdone

És un altre dels assassins en sèrie que ens proposa el festival. Rodrigo Sorogoyen, conegut per títols com 'Stockholm' i '8 citas', ens ofereix una pel·lícula de ritme trepidant i amb molta grapa, ambientada en el Madrid del 15-M, que té per protagonistes Antonio de la Torre i Roberto Álamo. Amb armilles antibales i pistoles reglamentàries, seran els responsables d'una investigació policial per acabar amb una cadena d'homicidis.

Publicitat

9. 31

Dedicada amb tot el nostre cor als amants de la sèrie B. Rob Zombie, aquell cantant de metal amb els cabells cremats amb aigua oxigenada i samarretes dels Ramones, torna a trepitjar la catifa vermella de Sitges amb un film atroç que té la forma d'un tribut als 'slashers' clàssics. El director de 'La casa de los 1000 cadáveres' i 'The devil's rejects' crea una monstruosa lliga de pallassos malformats i carnívors que esquitxaran la vostra vida de melsa i ronyó.

10. Dog eat dog

Un dels convidats amb més solera del festival d'aquest any és Paul Schrader, aquell senyor que va dirigir Richard Gere a 'American gigolo' quan encara no tenia cabells blancs. La seva nova pel·lícula és un film noir amb totes les de la llei, amb Nicolas Cage i Willem Dafoe. Es va poder veure a Canes ara fa uns mesos i tenyirà Sitges amb el seu ambient noctàmbul d'asfalt humit i rètols lluminosos.

Publicitat

11. Mon ange

Potser penseu que no tenim escrúpols, que Sitges és un festival per a degenerats amb l'estómac ple de mals sentiments. Però esteu equivocats. Aquest any tenim algunes històries d'amor una mica especialetes que satisfaran els cors romàntics. Com aquesta, que va d'un jove invisible que s'enamora d'una noia cega. Hi ha qui l'ha comparat amb el clàssic de Charles Chaplin 'Llums de la ciutat'. Tot i que allà no hi havia cap fenomen paranormal.

12. For the love of Spock

Aquest any en fa 50 que Gene Roddenberry va inaugurar la franquícia 'Star Trek', un dels fenòmens més prolífics de la cultura popular, amb retze pel·lícules, diversos programes de televisió i una factoria de fanàtics que creix cada lustre. El festival de Sitges li dedica el seu cartell, i un munt d'activitats vinculades a aquesta fantasia galàctica immortal. Entre elles, hi ha la projecció d'un documental dirigit pel fill de l'enyorat Leonard Nimoy, el mític Spock. Llarga vida i prosperitat.

Publicitat

13. Are we not cats

Us he promès unes quantes històries d'amor. La de Spock podria entrar en la tria. Però, ho confesso, encara estic més impacient per veure aquesta anada d'olla colorida, amb una estètica entre la 'Família Addams' i un producte de basar xinès, que va d'un home i una dona que comparteixen una afició fisiològica: s'alimenten només de cabells. Pèls de gos, cua de poltre, bigoti, aixella i moqueta. És ben bé un àpat lleuger.

14. Prevenge

Fem memòria. Ara fa quatre anys que a Sitges vam veure 'Turistas', una genial comèdia anglesa de Ben Wheatley amb el planter de 'Little Britain', en què hi havia un gos que moria empalat amb una agulla de fer mitja. La seva protagonista, Alice Lowe, torna a trepitjar el Garraf amb la seva primera pel·lícula com a directora, una altra cinta d'humor absurd sobre una dona prenyadíssima que reclama que es vessi sang. Us farà saltar sobre la butaca, i udolar de felicitat.

Publicitat

15. Swiss army man

Us hem promès carn podrida, i carn podrida tindreu. Una de les rareses més anunciades d'aquest any és l'última pel·lícula de Daniel Radcliffe, el nen prodigi que va fer de Harry Potter. Tracta de l'amistat entre un nàufrag a la deriva i un cadàver estovat per l'aigua i en procés de descomposició. Sona a una versió necròfila d''El vell i el mar' de Hemingway, oi?

16. Phantasma 5

Hem sentit cruixir la terra. Les criatures del subsòl estan sortint dels seus sepulcres i ja treuen el cap entre les arrels. La mítica saga de Don Coscarelli ha donat llum a una nova pel·lícula, un retorn al cementiri de Morningside on sembla que Llucifer ha posat els seus ous de serp. Hi ha uns bitxos diabòlics, que vénen d'una dimensió desconeguda, i una esfera d'acer a qui ni la roca d'Indiana Jones podria plantar cara. Serà la tralla.

Publicitat

17. Seoul station

L'animació, sobretot l''anime' japonès, té un feu tradicional a Sitges. Aquest any, hi ha dues produccions que despunten com els dos ullals d'un vampir afamat. Una és 'Gantz: 0', espectacular adaptació per a la gran pantalla de l'hiperviolent anga homònim. Però a nosaltres, que cada cop que veiem un infectat tenim ganes d'endur-nos-el a casa i donar-li sopetes, encara ens fa més ganes 'Seoul station', una mena de seqüela animada de 'Train to Busan', que teniu en el número 1 d'aquesta llista.

18. The wailing

Aquí teniu un malson víric dels que et posen la pell del revés. Que ens l'haguem guardat per a les darreres posicions no li treu mèrit. Aquesta joieta sud-coreana de gènere va sembrar el pànic a Canes i ara descarrega a Sitges com la plaga de llagostes al dormitori de Ramsès. I arrenca, al més pur estil del 'western' clàssic, quan un estrany 'cowboy' asiàtic arriba a una petita comunitat, en el mateix moment en què una malaltia infecciosa comença a cobrar-se les primeres víctimes mortals.

Publicitat

19. La región salvaje

Si alguna cosa ens van ensenyar els contes infantils és que si entres en una cabana solitària enmig del bosc el mínim que et pot passar és que se't mengi un llop amb camisa de dormir. En aquesta divisió, us recomanem una producció mexicana d'allò més pertorbadora, obra d'Amat Escalante, que va rebre el premi al millor director al festival de Venècia. Un còctel de terror amb matisos gore, que es pot llegir com una al·legoria social on es barregen conceptes com l'homofòbia i la missogínia.

20. The limehouse Golem

És la cinta que es passarà a la sessió de cloenda, i justament per això me l'he guardat per al final. És una producció britànica dirigida per l'espanyol Juan Carlos Medina, que té lloc entre les boires industrials de Londres durant l'època victoriana, i ens explica una història que està a mig camí entre 'Els crims del carrer Morgan' de Poe i l'expedient de Jack l'Esbudellador. Ras i curt, hi ha una sèrie d'assassinats que semblen comesos per una criatura amb forces sobrehumanes.

Un email que realment t'encantarà

Apunta'ta la nostra newsletter. Descobreix el millor de la cituat abans que ningú

🙌 Genial, ja t'has subscrit!

Gràcies per subscriure't! Descobreix la primera newsletter a la teva safata d'entrada molt aviat!

També t'agradarà

Publicitat