De La Veronal. Dir. Marcos Morau. Dramatúrgia: Pablo Gisbert - El Conde de Torrefiel. Amb: Joaquín Collado, Jony López, Joachim Maudet, Lorena Nogal, Shay Partush, Manuel Rodríguez, Marina Rodríguez i Giacomo Todeschi.
La Veronal, ras i curt, ha protagonitzat la millor inauguració del Grec aixecada per una companyia local des que en tinc memòria. Aquest 'Vorònia' és brillant ideològicament, d'execució, dramàticament, en petit i en gran, ambiciós... No és perfecte i a la tropa de Marcos Morau sempre li hem de demanar el cel i estic segur que l'any que ve, quan la veiem al Mercat de les Flors, trobarem un muntatge més lligat, més rodó. Però déu n'hi do el que hem vist al Teatre Grec.
D'entrada, dir que Morau ha anat a fons amb la seva idea de la dansa contemporània, amb uns ballarins joveníssims –els nois volten els 23 anys– que apliquen el seu segell a cada moviment que fan, aquesta dansa elèctrica, sintètica, espasmòdica, que t'hipnotitza. Res d'obrir el Grec amb focs artificials. Potser és el seu espectacle menys dramàtic, on la topografia té menys pes i a on ens obliga més a fer servir tots els nostres recursos culturals. Demana fons d'armari i inspiració.
Veiem un naixement i veurem l'infern, en aquest descens a l'Avern que és la vida, aquell “l'infern són els altres” de Sartre. Sentirem 'Tristany i Isolda' i 'La cavalleria rusticana', misses i rèquiems. Veurem el mal de la religió. Però sobretot veurem uns duets i uns trios meravellosos. Els que fan Lorena Nogal, Sau-Ching Wong i Marina Rodríguez –les tres ballarines de 'Vorònia– són d'una delicadesa que, sols, valen l'espectacle.
La Veronal ha aconseguit inaugurar el Grec amb nota. No ens han deixat bocabadats, com amb 'Siena' o 'Rússia' o 'Islàndia'. Però crec que estem davant del primer clàssic de la companyia.
