Jesús Carrasco s'aboca a la 'Intemperie'

La primera novel·la de Jesús Carrasco és una magnifica faula sobre un nen que s'escapa de casa amb un tros de formatge i un costronet de pa

0

Comments

Add +

Si mai et trobes fent un cafè amb un bigotut de l’estil William Faulkner com Jesús Carrasco, tens dues opcions: o li preguntes quines cures dóna al generós matoll que porta sota el nas o li parles de literatura nord-americana. I tot i que la primera opció em tempta, em faig el decorós, evito les converses sobre jardineria i tiro per demanar-li quina opinió li mereix Cormac McCarthy. “Espero que la mort m’enganxi llegint 'La carretera'”, és la resposta, contundent i tallant, acompanyada d’una petita confessió: “Cap altre llibre ha aconseguit fer-me plorar”.


Va néixer a Badajoz, però quan tenia quatre anys la seva família es va traslladar a un poblet de la província de Toledo on els rails del tren estaven col·locats a sobre dels esbarzers, i l’única distracció eren els westerns que TVE emetia durant la sobretaula de dissabte. “Tots els meus estius estaven marcats pels talls d’aigua corrent –m’explica–. Deu semblar que et parli de la Guerra Civil, però en moltes zones de la península això seguia sent habitual als anys 80”. Porta la vida rural a les venes.


Jesús Carrasco encara no té un nom conegut. La seva primera novel·la, 'Intemperie', acaba d’arribar a les llibreries. És la gran aposta de Seix Barral per a aquesta temporada, una magnífica faula sobre un nen que s’escapa de casa amb un tros de formatge i un crostó de pa al sarró i decideix viure en llibertat. “És que a part de 'La carretera' també he llegit moltes vegades 'Meridià de sang'”, diu rient. I afegeix: “D’acord que jo ja no vaig haver de caçar per sobreviure, però quan s’obria la veda anava amb els homes del poble i els ajudava a aguaitar preses o batia arbustos per fer sortir les perdius”.


A McCarthy, la inspiració li va venir d’un viatge que va fer a Texas l’any 2003 amb el seu fill. O això és el que va explicar en una visita al 'talk show' d’Oprah Winfrey. A Carrasco li deu haver passat el mateix amb les àrides esplanades de Castella. Són tots dos igual que Faulkner, aquell Premi Nobel que es va mantenir al marge de tots els cercles literaris –no tant de les barres de bar–, perquè el que volia era restaurar Rowan Oak, la casa pairal on cent anys abans el seu besavi s’havia fet el gran home al llom d’un pura sang. “Vull recuperar certes formes de vida ancestral”, contesta el bigotut, que jo no sé si és un rousseaunià de primera o un nostàlgic de les aspreses primitives que passaven aquells cowboys de sèrie B cada dissabte a la tarda a la televisió. Sigui com sigui, li desitjo sort.




INTEMPERIE, de Jesús Carrasco.
Seix Barral, 211 pàgines.

Els usuaris diuen