Les mateixes columnes, el mateix terra. Els mateixos finestrals i la llum que arriba fins al sostre, alt. Potser el 1893, quan van construir aquest edifici neoclàssic, els diumenges no hi arribava la meravellosa flaire dels pollastres a l’ast de la cantonada, però a banda d’això, segueix sent el mateix punt de trobada del barri.
Si abans havia acollit entitats com el Grup de Detallistes del Carbó de Gràcia, els Caçadors de Gràcia i l’Associació d’Industrials Barbers i Perruquers de la barriada de Gràcia, ara el centre és gestionat per la Coordinadora de Colles de Cultura de Gràcia i és seu de geganters, trabucaires, bastoners, diables... És obert cada dia: un espai de guàrdia, on refugiar-te i fer un cafè en una de les seves taules de marbre, atès amb familiaritat i amabilitat pel personal, que coneix a tothom. Tenen un espai lúdic, que acostuma a estar ocupat pels infants. Passen el futbol i entre cervesa i cervesa, pots picar una bona russa o unes croquetes. Al matí tenen una oferta de cafè amb llet i entrepà per menys de 3 euros que ja no se’n veuen. El pa és de Cal Moliné. Fa pocs anys la van reformar i estàven amb l’ai al cor, per si en conservarien l’ànima. No ens podem queixar: ben apuntalada la tradició, la Violeta té corda per estona.
