Anímic presenten 'Hannibal'

El quintet folk-rock de Collbató marxen a la guerra muntats en elefants al seu nou àlbum. Entrevista amb Ferran Palau, veu masculina del grup.

0

Comments

Add +

© Pablo Maestres


És difícil no donar la raó a Ferran Palau quan afirma que estem en guerra. Fer fora la gent de casa seva i deixar-la al carrer és una forma de violència bastant extrema. "És un tipus de guerra nova, però hi ha víctimes i la gent mor -afirma Palau, veu masculina del quintet folk-rock Anímic-. Les armes han canviat: ara són els diners. I tenir la gent escanyada és una arma brutal".

Ritmes marcials
No són casuals, els ritmes marcials de 'The others', una cançó que enfronta dos bàndols -gent que riu, gent que plora; gent que beu, gent que sagna-, i que expressa el clima que es respira a 'Hannibal', el quart àlbum dels de Collbató. "Hem volgut fer un disc de guerra -admet Palau-. No animem a la violència, però volíem fer un retrat del moment en què vivim".

Per això li va tan bé aquest títol: el nom del militar cartaginès que va travessar els Pirineus i els Alps amb un exèrcit d'elefants per conquerir Roma. El vers "moriran tots els teus elefants", d'una de les cançons del disc, va suggerir a Juanjo Montañés -responsable de les bases i els sorolls que doten de misteri les cançons d'Anímic- la referència a l'heroi púnic. I 'Hannibal' va esdevenir el títol de la cançó i de l'àlbum, en sintonia amb els dels seus predecessors, 'Hannah' (2011), 'Himalaya' (2009) i 'Hau o Hïu' (2007).
 
Reduït a l'esquelet
Però que les críptiques lletres d'Anímic, tot i ser introspectives, serveixin de mirall del que passa a fora no és, de fet, una novetat. Però sí que ho és que el grup hagi perdut un membre entre 'Hannah' i 'Hannibal', i que Louise Sansom, l'altra veu del grup, hagi assumit la percussió.

Va ser idea de Palau que Sansom agafés les baquetes, dreta i amb un 'drum kit' en la seva mínima expressió, com el de Mimi Parker, dels nord-americans Low. I tot i que ella al principi va arrufar el nas, ara, segons Palau, n'està encantada. "Ens interessaven els ritmes mecànics i minimalistes, tant si eren electrònics com naturals. Per això no ens feia falta fitxar un bateria", explica Palau.

Vocació essencial

Perquè la vocació essencial d''Hannibal' va arribar molt més de pressa que els elefants del cartaginès als Alps. Tampoc és casualitat que el paquiderm de la portada de l'àlbum s'hagi reduït a l'esquelet. "Ens vam preocupar que fos tot molt senzill i directe -diu Palau-, i ens ha anat molt bé, perquè ara cada instrument té el seu espai. 'Hannah' tenia moltes capes -i arranjaments de corda-, i tot hi quedava més difuminat. Ara volíem agafar els quatre elements que teníem i explotar-los al màxim".

I, en l'esperit dels temps, "s'imposa l'austeritat": "Volíem eliminar despeses innecessàries, com haver de pagar els músics que fan les cordes. Volíem fer-ho tot barat, 'low cost', fins i tot el disseny del disc. És tan difícil guanyar-se la vida que si a sobre tu t'afegeixes dificultats encara ho és més". Economia de guerra.


Els usuaris diuen

0 comments