Matar un rossinyol

Harper Lee
Trad. Xavier Pàmies
Edicions 62
368 pàg. 19 €

Gairebé tothom ha vist 'Matar un rossinyol', la famosa pel·lícula de Robert Mulligan, però són pocs els lectors catalans que han llegit l’obra original. I caldria resoldre aquesta carència, perquè la que fins fa poc estava considerada l’única novel·la de Harper Lee és una d’aquelles lectures que no s’obliden: una història, ‘com les d’abans’, que es llegeix amb delit des de la primera fins a l’última pàgina i que ara es reedita en català acompanyant la publicació de la seva seqüela, 'Vés i aposta un sentinella'.

Hi ha moltes raons per llegir aquest clàssic del 1960: el retrat costumista de Maycomb, una petita població del sud dels EUA en els anys 30; l’al·legat antiracista o el retrat de personatges entre els quals sobresurt l’inoblidable advocat Atticus Finch. Equànime, just, modest, sensat i tolerant, aquest heroi nord-americà i universal defensa les seves conviccions a ultrança.

Però segurament el secret de l’èxit de 'Matar un rossinyol 'i principal mèrit que cal atribuir a la seva autora sigui el d’haver triat una nena com a narradora d’aquesta història a vegades còmica i d’altres dramàtica, en la qual conflueixen el millor i el pitjor de l’ésser humà. La mirada alhora lúcida i innocent de la Jean Louise Finch, filla de l’Atticus, mitifica i dóna als fets aquell punt de màgia i misteri que només tenen els bons relats.