Una passejada amb gos (o sense) per les platges de Barcelona

Barcelona té 4.873 metres de platja, des de la de Sant Sebastià fins a la de Llevant, i el passeig es pot començar, evidentment, des de qualsevol punt del litoral. Us proposo, però, evitar les zones d’alta densitat de la Barceloneta i començar per la del Bogatell: a partir d’aquí les platges són menys concorregudes, cosa que les fa més atractives per als humans que busquen espais amplis i també per als gossos que necessiten terreny per córrer. També és bona idea matinar una mica. A més del plaer de poder veure com va sortint el sol pel mar, sempre hi trobareu menys gent, sobretot els caps de setmana.

L’objectiu de la ruta és el Parc Fluvial del Besòs, així que caminareu amb el mar a la dreta. La platja del Bogatell és, amb 720 metres, una de les més llargues. Quan hi passeu –recomano fer-ho a la vora del mar perquè us amareu de ions negatius, que us carregaran d’energia i bones sensacions–, segurament veureu grups de persones jugant a voleibol de platja, futvòlei o futbol als equipaments que hi ha. Atanseu-vos fins a l’espigó on, com als altres espigons que hi ha durant el trajecte, hi trobareu gent que passa el matí tirant la canya.

Passat l’espigó ja podeu dir que sou a la Mar Bella, una mica més estreta i amb la recognoscible silueta del restaurant-club Boo just al final de la platja. Al cap de pocs metres està situada la base nàutica i, enganxadet, el restaurant La Base by Farré. La terrassa és petita però convida a quedar-s’hi a viure. Supereu la temptació i feu via: ja hi tornareu a fer un menú per 13,50 euros.

Passeu l’espigó de Bac de Roda i, com qui passa de pantalla, us plantareu a la Nova Mar Bella, i un cop superat el de Selva de Mar, arribareu a la de Llevant, l’última platja barcelonina. Durant aquest tram de la ruta podreu observar a la vostra esquerra, a la zona urbana del Poblenou, l’anomenada Illa de la Llum, un conjunt d’edificis dissenyats per l’estudi Clotet i Paricio molt peculiars que van canviant segons en quina posició els seus habitants decideixin posar les lamel·les amb què es protegeixen del sol. Camineu fins al final de la platja i com que no es pot continuar pel costat del mar, pugeu la rampa per continuar per l’avinguda del Litoral en direcció al Besòs. No patiu, que la zona d’asfalt i cotxes acaba ràpid, concretament al Punt Verd de la zona del Fòrum. Aquí heu d’agafar el carrer del Moll de la Vela, fins que us trobeu l’entrada dels Banys del Fòrum. És tota una experiència visitar aquesta zona fora de temporada, pràcticament buida: potser us hi trobareu algú que com vosaltres passeja o algú practicant esquí-surf i wakeskate a les instal·lacions que l’empresa Barcelona Cable Park ofereix als Banys.

Seguiu xino-xano, deixant enrere un parc infantil ben original, en direcció a la gran placa fotovoltaica, que tindreu just al davant. Voregeu el port del Fòrum per agafar les escales que són just a sota de l’espectacular placa, que té unes dimensions similars a les d’un camp de futbol. Un cop a dalt, heu de seguir cap a la dreta i baixar per un pont que us portarà a la platja de Sant Adrià de Besòs, un enorme sorral que potser us transportarà a pel·lícules com Blade runner davant la visió de la monumental central de Fecsa- Endesa, a peu de platja com qui diu, i de les Tres Xemeneies al fons de la platja, vestigi també d’una altra central tèrmica que la companyia tenia a Sant Adrià. Com si fossin criatures mutants nascudes a l’ombra de les tèrmiques, al llarg de la platja podreu descansar sobre uns curiosos seients en forma de cucs gegants de colors. Feu el cor fort per perdre de vista aquestes aberracions del disseny i continueu caminant, que ja esteu a punt d’arribar a la desembocadura del Besòs.

La ruta pot acabar un cop arribeu al riu, però us proposo que guardeu una mica de forces per visitar el Parc Fluvial del Besòs, una zona recuperada molt agradable on hi ha espai per a tots: ciclistes, famílies que passegen o improvisen un camp de futbol, gossos... El Parc ocupa els nou últims quilòmetres del riu i és un espai natural on no és gaire difícil veure-hi polles d’aigua, bernats pescaires i ànecs collverd. Els que sigueu de cames fortes podeu arribar caminant per la llera fins a Santa Coloma de Gramenet, però també teniu l’opció de sortir per alguns dels accessos i agafar el metro. És molt recomanable que mireu a casa on cau el metro i per quin accés heu de sortir per evitar fer voltes a última hora. A la web del Parc trobareu molta informació pràctica: https://parcs.diba.cat/web/fluvial/inici