Bars de fans: una barra per a cada afició

Sigueu com sigueu, hi ha un bar per a vosaltres. Com a segona casa de qui el posa, el bar reflecteix fílies i fòbies. Teoria meva: fora del bar i de la feina, aquí la gent té pocs hobbies. Per això a Barcelona hi ha pocs bars temàtics. Però els que hi ha són molt, molt divertits. I serveixen...

Si hi ha un cotxe que ha creat afició i fanatisme a Espanya és el Seat 600. Des de la barra del bar Taita (Mestre Nicolau, 11), seu social del Club 600 Barcelona, José Luis Santoll glossa les virtuts d'un cotxe que, avui en dia, sembla que va fer tant per la democràcia com la Transició: "Va ser el primer cotxe que es va poder comprar tothom, el que va motoritzar Espanya", explica.

El Taita és un baret simpàtic amb aires de bodega, amb el caliu popular que tant escasseja a la zona alta. Hi ha un menjador interior on els fans del 600 fan les seves reunions. Però, sobretot, frapa un morro de 600 tallat, que presideix l'escena. Sembla una miniatura però és real, un veritable trofeu desarrollista que ens recorda d'on venim. Era el primer 600 que va tenir Santoll l'any 1965.

El bar, el va agafar son pare el 1958, quan era un "bar d'artistes". No recorda ni quan es va obrir. I la visió del 600 de joguina envoltant i una figureta del Sr. Spock accentuen la sensació d'irrealitat. I què caram, prendre un cigaló on Greta Garbo va fer un còctel té el seu què.

Per agafar un bon pedal
I si el 600 va democratitzar, la bici ja ni en parlem. El ciclista urbà que circula amb una Brompton se sentirà com a casa a El Ciclista (Mozart, 18), una elegant cocteleria dissenyada per a la glòria del pedalador asfàltic. Els socis, Santiago i Fernando, són un dissenyador i un cocteler que es van ensenyar respectivament els oficis. "Això és un homenatge al ciclisme urbà sense estereotips", m'informen.

Tot l'interiorisme és obra seva i, tot i que qui escriu mai no ha sentit cap fetitxisme pel món del pedal, no pot evitar embadalir-se davant uns manillars exhibits com si fossin caps de caça, i admirar la funcionalitat i la classe d'un disseny angulós, metàl·lic i al mateix temps acollidor. "Això està fet perquè, si entres amb una bici, no puguis trencar res", explica Santiago. Deixen aparcar la bicicleta dins el bar de dijous a divendres, tenen música en directe, exposicions itinerants i una carta de còctels ben executada i assequible. Qualsevol objecte no clavat és a la venda. Un lloc fenomenal per agafar un bon pedal!

Per anar com una moto
Assegut a la barra del Paddock (Paral·lel, 92. T. 93 329 51 42), veig brollar cervesa d'un tirador que és un motor Yamaha cromat. La Chelo m'explica com cap al 91, als de la colla de son germà, bojos de les motos, la policia els va prohibir baixar els revolts de Montjuïc. El furor motorista es va canalitzar convertint el restaurant familiar en un bar de motards. Ara, amb 22 anys de vida, el Paddock ja ha esdevingut una barra clàssica. Si vols comprar o vendre una moto, compartir un viatge o, senzillament, intercanviar històries de moto, aquest és el teu lloc. En un Paral·lel cada cop més orfe d'esperit de barri, ells són un local que freqüenten junts pares i fills.

Per recordar 'Perdidos'
A la cicatriu urbana de Pere IV l'any 2005 va obrir el Bharma (Pere IV, 93), un bar dedicat a la sèrie Lost, un fet tan insòlit que el va convertir en un petit fenomen. El seu propietari, Rafael García, va muntar el bar "perquè volia fer un bar temàtic però que fos original". El va erigir durant la segona temporada de la sèrie, abans que es desfermés la histèria. I va tenir moments de glòria: "Els caps de setmana passàvem els capítols. Primer venien dos amics, i amb el boca-orella van acabar sent més de cent persones". El final de la sèrie aquí es va viure amb la mateixa desesperació que el Barça-Madrid més cruel. Dels dies d'ansietat made in J. J. Abrams, en dóna testimoni la cua de l'avió clavada a la vegetació, una reproducció de l'escotilla i totes les parets recobertes de roques de cartró-pedra.

I també una fotografia signada de quan Jorge Garcia, el grassonet Hurley, va visitar-los. Com a bar de copes, és misteriós; però reconvertit en restaurant de menú, és insuperablement entranyable. Mentre menges la fideuà, s'obrirà l'escotilla? Ara bé, tot sovint dediquen nits a 'Homeland', 'Game of Thrones' i altres fites d'ara.

Per recordar que el rock és urbà
Si alguna cosa defineix el xilè Alex Schoihet i els seus socis és que, a més d'empresaris de la barra, són fans del rock. Irreductibles i curosos. Els seus locals són petits parcs temàtics que vessen amor, detallisme i fan venir unes ganes boges d'entrompar-se. Bollocks (Ample, 46) és un bar heavy "inspirat en una estació de metro abandonada de Queens dels 80".

Amb hard-rock i metal 80's a tot drap i cervesa glaçada i un interiorisme apocalíptic -grafits, cuir negre i tatxes, el nino d'Iron Maiden a mida real assegut en una tassa de vàter penjada del sostre!-, esperem que entri una banda estil film de The Warriors per la porta d'un moment a l'altre. Nevermind Raval (Tallers, 68) encara és més radical: centrat en l'skate i l'street art, aquest skate-bar al fons té un half-pipe, una U de formigó polit on es poden fer cabrioles amb el monopatí. Més de mil taules trencades -regalaven quatre cerveses si la portaves- adornen sostre i parets.