Aquest local és tancat.
El passeig de Joan de Borbó és ple de gom a gom. I si no tingués l’objectiu clar, tornaria a casa cansat de l’estiu i l’ambient d’una Barceloneta que fa olor d’'aftersun'. Feia temps que volia anar a El Suquet de l’Almirall i hi arribo amb ganes de seure i tastar els plats d’en Quim Marquès.
El seu aspecte clàssic és reconfortant. De tant en tant, les còrnies agraeixen un cert distanciament de la postmodernitat. M’agraden les pissarres rebotides de plats escrits. Evidentment, demano coca de vidre amb tomàquet, plat fonamental per aguantar l’espera dels plats, i de primer, em decideixo per unes anxoves del Cantàbric, mitja ració de pernil de la devesa i mitja de bunyols de bacallà amb espinacs. No sé si és la calor, però en el meu esperit de comensal avui impera el classicisme. Pel que fa a les anxoves, considero que les del nord d’Espanya no tenen rival. Respecte als bunyols, la textura és molt curiosa i no apta per als ortodoxos del bunyol.
De segon, demano arròs. Feia dies que ho portava a la cornamenta i no me n’he pogut estar. Em decanto per una paella catalana mixta, en record dels arrossos que feia la meva àvia. Dels seus plats sempre vaig preferir el fricandó, però un homenatge és un homenatge. La paella catalana de l’Almirall és molt bona. El gra d’arròs no només està cuit a la perfecció, sinó que té impregnat tot el suc del caldo mar i muntanya.
