Puerto Madero

Time Out diu

Dc Oct 5 2011

Puerto Madero és a Buenos Aires sinònim de bona cuina, sobretot de bona graella i carns rostides, ja que des de la seva remodelació en espai lúdic i comercial s'hi han instal·lat les principals parrillas de la ciutat. Potser els propietaris d'aquest restaurant barceloní van posar aquest nom al seu establiment per cridar l'atenció dels qui han tingut la sort de menjar algun dels bifes extraordinaris que s'hi fan allà. Però el que potser no sospitaven era que ho farien gairebé tan bé com allà, amb les limitacions òbvies de la distància pel que fa als productes.
La fórmula pensada per Sebastián, Yann i Pere ha estat un encert. Des de l'hora dels esmorzars es poden assaborir especialitats argentines. Esmorzars amb facturas (pastisseria típica argentina), tapes d'aperitiu o menjar (barquetes de xoriço, bifecito, milanesa, tapes de provoleta, mollejas, entranya) i després els dinars i sopars, amb bones carns i bons vins argentins o catalans que mariden òptimament amb aquesta cuina tan particular i especiada. L'Alfredo, el responsable de la cuina, és la clau de l'èxit. Amb la saviesa i la tranquil·litat que la llegenda atorga als gautxos, posa sobre la barra i les taules productes que alimenten la nostàlgia a uns i la sorpresa i la curiositat a uns altres. Els pastissos (sobretot la Pasqualina a base d'espinacs), les empanades i els plats que enriqueixen una carta molt satisfactòria passen per les seves mans. La nostra visita va coincidir amb un sopar maridatge amb vins del Penedès de Parés Balta. Plats d'allà, amb vins d'aquí, una boníssima combinació. Vam tastar un exquisit vitello tonato, de salsa suau; matambre casolà molt ben preparat, mitja ració d'unes excel·lents mollejas a la brasa, que vam tornar a assaborir en ocasió de la graellada per a dues persones que és vàlida per a tres. Entre les tapes de l'aperitiu destacava la llengua a la vinagreta, a més d'unes empanades molt saboroses que es mengen “amb les cames obertes”, com diu la dita popular argentina per com de sucoses resulten, i que s'han de menjar així per evitar les taques.
El local és molt alegre, està ben decorat, animat amb fotografies que marquen una època d'esplendor a l'Argentina. Entre la clientela hi ha futbolistes argentins, els seus representants o familiars, però sobretot comensals locals que guarden un bon record gastronòmic dels seus viatges o que volen tastar per la boca el que després li diran els ulls i les emocions en un futur viatge. El servei és impecable, gràcies a la simpatia d'en Pau, la Inés i la Cristiane. Les postres, ideals per a llaminers, amb l'almívar de llet (dulce de leche) com a principal protagonista.
– Marcelo Aparicio.