Aquest local està tancat
Al casc antic de Barcelona, zona Raval noble, encara hi ha molt mal karma gastronòmic acumulat: resisteix, polsegós, un clúster important de locals papaturistes. És una deliciosa ironia que una empresa anglesa acabi d’obrir La Bellvitja, un més que recomanable restaurant de cuina catalana, just davant de la no menys recomanable plaça de Sant Agustí. Esclar que hi ha cat amagat: Monika Linton, la copropietària del restaurant, ho és també de Brindisa, empresa londinenca pionera en la importació de producte català i espanyol cap al Regne Unit. Brindisa, que té cinc restaurants de cuina espanyola i catalana a Londres, tanca el cercle amb La Bellvitja.
Aquest restaurant, “una celebració del producte de proximitat del mar i de la terra”, explica Linton, està ubicat en un edifici del carrer Hospital, abans una capella dedicada a la verge de la Bellvitja que va passar deu anys tancada.
La recuperació de l’espai, d’austeritat protestant més que de luxe catòlic, és exquisida. Sense toc british. Això és una coproducció catalana amb capital anglès, perquè a la cuina hi ha Josep Carbonell (xef executiu), en Carles Ramon, cap de cuina, i l’Oriol Lagé, sotsxef i exsoci del restaurant Ot, pioner de la cuina creativa a Barcelona. La carta de La Bellvitja és curta i meditada: directa al producte i a la tradició, fins i tot amb algun toc medieval –patates rostides amb salsa almadroc i botifarra negra, una mena d’allioli amb formatge documentat al Sent Soví– i amb un apartat de platillos on l’enunciat té el seu significat original: cuina tradicional de sofregit, aus i menuts. Com, per exemple, una tripa de bacallà amb cigrons i sobrassada.
