A partir de la novel·la homònima de Mark Haddon. Adaptació: Simon Stephens. Traducció: Cristina Genebat. Direcció: Julio Manrique. Amb: Mireia Aixalà, Ivan Benet, Carme Fortuny, Cristina Genebat, Pol López, Marta Marco, Norbert Martínez, Xavier Ricart.
Julio Manrique aconsegueix amb aquesta funció probablement el seu millor espectacle. I és gràcies sobretot a la sensacional interpretació de Pol López, capaç de fer-nos creure des del primer moment que té quinze anys, tres mesos i tres dies, arrossegant-nos darrere el seu Christopher i establint una tremenda empatia amb els espectadors, quan paradoxalment aquell és incapaç d’establir-la.
L’obra és una història de superació i una reivindicació de les capacitat dels malats de la síndrome d’Asperger, una especificació de l’autisme, que qüestiona el que entenem per normalitat. La posada en escena està farcida de brillants solucions per traslladar-nos a una dotzena d’espais. El ritme cinematogràfic i l’excel·lent moviment dels actors i actrius, que fan alhora de secundaris i de figurants, donen vida i ànima a un relat commovedor.
