De: Tennessee Williams. Dir: Josep Maria Pou. Amb: Míriam Iscla, Dafnis Balduz, Meritxell Calvo, Peter Vives.
El gran tema de l’obra que va suposar el primer gran èxit de Tennessee Williams és el fracàs personal i el de l’amor. El fracàs de la mare, Amanda Wingfield, que no sols no va aconseguir viure en una gran casa amb criats com somiava sinó que el seu marit la va abandonar. El del fill, Tom, que treballa en un magatzem de sabates i que desitja fugir a la recerca d’una vida millor que, de moment, només troba en el cinema. I el de la filla, Laura, personatge inspirat en la germana de Williams, Rose, d’una extrema timidesa i una fragilitat emocional equiparable a les seves figuretes de vidre.
Amanda vol casar a la seva filla per garantir-li un futur que no veu gens clar i pensa que l’amic de Tom, Jim O’Connor, pot ser l’elegit. Williams situa l’obra als anys 30 del segle passat, just després de la gran depressió, i malgrat la distància històrica, la situació de Tom com les optimistes aspiracions de Jim tenen molt a veure amb els moments que vivim.
'El zoo de vidre' és una obra delicada i Josep Maria Pou la serveix amb absoluta fidelitat a l'original tot accentuant l’atmosfera d’irrealitat, malgrat tractar-se d’una obra realista. Míriam Iscla composa una Amanda de gran força que és debat entre el seus records i l’amor pels seus fills. Iscla té força i resulta convicent tot i que li manqui una mica de matís entre la falsa alegria del seu passat i l'angoixa pel futur de Laura i Tom.
Ben dirigits per Pou, els intèrprets resulten molt creïbles, autèntics, però qui la clava de dalt a baix és Dafnis Balduz (Tom). 'El zoo de vidre' és un drama que invita a viure emocions diferents de les que circulen pels escenaris barcelonins. I val la pena.
