hISTÒRIA

 

S'han acabat les historietes. Les històries d'amor, d'amistat, interessants però de volada curta. Aquesta obra de Jan Vilanova Claudín col·loca la companyia Sixto Paz en un altre nivell. Sí, hi ha una història d'amor, un relat diàfan sobre les relacions pares-fills, sobre la manera en què la feina afecta les relacions amb els nostres, però també hi ha un discurs punyent sobre com s'ensenya la Història en majúscules, com mirem el passat... i moltes coses més. Tot això, en una hora i quart podria semblar excessiu, però Pau Roca ha aconseguit lligar-ho tot amb el naturalisme que identifica la 'troupe' i l'ús de recursos simbolistes de gran eficàcia. L'escena de l'afusellament de Marc Bloch és, ras i curt, excepcional.

'hISTÒRIA' juga amb dos plans temporals: el moment en què Bloch és executat pels nazis el 1944 i el present, on tenim un estudiant, el seu professor d'història i la filla d'aquest, que alhora s'embolica amb el noi. Tenim la intimitat de la parella i continus salts endavant i endarrere. I mai no ens perdem, clavats a la cadira a l'espera del que vindrà després. Observem la tragèdia a través dels ulls de Sophie (Vicky Luengo) i Gerard (Roca) mentre el professor (Miquel Gelabert) ens guia pels viaranys de la memòria. Excel·lent.