Autor: Wadji Mouawad. Traducció: Cristina Genebat. Direcció: Oriol Broggi. Amb: Clara Segura, Julio Manrique, Màrcia Cisteró, Claudia Font, Carles Martínez, Xavier Ricart, Xavier Ruano.
Mouawad té el do d'agitar els budells fins i tot dels que amb cada nova trobada amb les neotràgiques obres de l'autor canadenc-libanès senten com es multipliquen els anticossos que aixequen una barrera de seny davant del seu retorçat concepte del dolor humà. A més astut, amagat darrere de la seva exquisida poètica que viatja als orígens dels mites universals. Mouawad escriu teatre com els oracles sentencien destinacions.
Implacable i cruel. El seu profeta a Barcelona és Oriol Broggi. Fa tres anys va impactar la sensible audiència del Romea amb la seva versió d''Incendis'. El text que recupera ara a la Biblioteca de Catalunya amb un to més despullat, més atemporal, més tocat per la substància invisible de les llegendes, com si l'experiència de 'L'orfe del clan dels Zhao' hagués exercit sobre ell un bàlsam beneficiós .
La memòria pot errar, però la sensació és que aquest 'Incendis' de 2015 és un millorat exercici d'essencialitat teatral, que s'explica plenament en l'última escena: retirats gairebé tots els elements superflus, queden dos intèrprets enfrontats (superlatius Clara Segura i Julio Manrique), els cossos cansats sobre dues galledes després de sobreviure a l'odissea de la seva biografia recuperada, i a les seves mans una carta compartida. Ni tan sols la memòria és requerida. Només llegir.
També Màrcia Cisteró contribueix a la fabulació de l'horror amb una veu que sembla sorgir de l'eternitat dels contes, i la incorporació de Carles Martínez en el paper del notari Lebel estén sobre el conjunt del repartiment l'aire dels personatges que es reparteixen Olimp i avern. És el servidor del destí, el que guia als cecs mentre al seu voltant el món s'esvaeix.
