Si ets un fan incondicional–molt, molt–de Polònia aquest és el teu espectacle. Per a tu 'La família irreal' és un producte quatre estrelles, un somni fet realitat, com diria Bisbal. Un “Especial Nadal” per ser emès just després del discurs del rei com a digestiu antimonàrquic. Si ets dels que es conformen amb els “grans moments” del popular programa de TV3, aquesta paròdia dels Borbons té els seus minuts. Tres estrelles només per veure les infantes Cristina i Helena reciclades en chonis poligoneras. Si t’agrada sortir de nit i entre les teves opcions d’entreteniment consideres un espectacle d’esquetxos, 'La família irreal' no és descartable, encara que el riure no està garantit de principi a fi. Només dues estrelles pels sots d’incòmode silenci. Si t’agrada el teatre i el cos et demana una bona comèdia... llavors repassa de nou la cartellera i guarda’t el repartiment d’estrelles.
Com la crítica teatral es troba principalment entre aquest últim segment de potencial públic, aquesta operació comercial no pot ser valorada des dels paràmetres habituals que mesuren la creació escènica. Actors amb taules, dos: el clown Toni Albà i Mónica Pérez (escola La Cubana), i la resta esforçats professionals del que els anglosaxons anomenen impersonators. Suficient per a un esquetx televisiu de cinc minuts, i insuficient per a una funció de dues hores que és igual a una gala de 'Tu cara me suena' amb els Borbons de Polònia, jugant a ser Madonna o Lola Flores. –Juan Carlos Olivares.
