Direcció musical: Marc Sambola. Dramatúrgia i direcció: Marc Vilavella. Amb: Elia Corral, Gracia Fernández, Nacho Melús, Ona Pla, Marc Vilavella, Víctor Arbelo (Cover), Patricia Paisal (Cover). Músics: Oriol Mula (Flauta), Laila, Martí (Viola), Gerard Alonso (Piano).
I olé! Quanta sensibilitat, emotivitat en la interpretació i quina magnífica feina d’arranjaments i disseny musical (Gerard Alonso i Marc Sambola) té aquest espectacle híbrid amb suficients cops teatrals per aconseguir molt més que el que seria un recital de les velles i populars cobles (copla del occità), sovint menyspreades per la intel·lectualitat i la seva exaltació en l’etapa franquista.
Èlia Corral, Gràcia Fernández, Nacho Melús, Ona Pla i Marc Vilavella són els actors/cantants acompanyats per un exquisit trio de piano (Gerard Alonso), flauta (Oriol Mula) i violí (Laia Marti). Fixin-se que no hi ha guitarra. La dramatúrgia i direcció de Vilavella és depurada, intel·ligent. En la part més teatral, petita picada d’ullet involucrant el públic, per exemple, a la divertidíssima 'La vaselina', i perfecta en la interpretació d’uns cantants entregats que viuen les petites i dramàtiques històries de les lletres amb una intensitat i veritat fora del que és comú.
Deixin-me citar la de 'Tatuaje', cantada amb llàgrimes als ulls i una emotivitat que posa la pell de gallina, o el medley 'Lorca' amb frases d’algunes obres i cançons del poeta, o la commovedora 'Mi niña Lola'. El joc de moviments, els solos, però també els duos o els temes cantats coralment, enriqueixen i engrandeixen aquesta petita joia que tanca cada tema amb un cop emotiu i brillant, i que dóna la volta a qualsevol sensibleria i a qualsevol mirada tòpica sobre el gènere. Un espectacle musical? Un musical sobre la cobla? Com vulguin, però no el deixin escapar. A gaudir-ne!
