Hi ha dues escenes consecutives d’aquest magnífic 'Luces de Bohemia' d’Oriol Broggi que són definitives, que fan que un muntatge teatral arribi al màxim nivell. La primera, la del judici a Max Estrella, un delirant Lluís Soler que posa contra les cordes l’autoritat i ens fa riure davant la farsa. La segona, la del protagonista valle-inclanesc tancat al llòbrec calabós que comparteix amb el “pària català”, sincera i emotiva. Soler no es mou de lloc. Broggi, amb un canvi de llum fulgurant, converteix el jutjat del ministeri de governació, encès, de sàtira, en un indret fosc i rotund. I passa de la comèdia al drama en un tres i no-res.
Convertir un muntatge de tres hores en un altre de dues hores, passar d’una trentena de personatges a vuit actors, té els seus riscos. Però la tropa d’aquest 'Luces de Bohemia' fa del ‘problema’, una virtut. Soler encarna un dels papers de la seva vida, amb una gesticulació exacta i una paraula afinada. Manel Dueso esdevé un mutant pletòric, que ara fa de portera, de bohemi alcohòlic o de periodista de torn de nit. Ernest Villegas, Jacob Torres, Camilo García, Berta Giraut, Jordi Martínez i Marissa Josa, més que actuar, canten. Interpreten una partitura parida per Valle-Inclán i que Broggi dirigeix com si fes Shakespeare. És a dir, conjuga èpica, lírica i comèdia en el punt just. És difícil fer-ho millor. –Andreu Gomila.
