De: Victoria Szpunberg. Direcció: David Selvas. Amb: Laura Aubert, Javier Beltrán, Paula Blanco, Pol López, Mima Riera, Manel Sans, David Selvas, David Verdaguer.
Pol López és un crack. Tant se val que es posi en la pell d’'Enric V', del noi autista d’'El curiós incident...' o en el de bo i senzill Roc, que quan beu massa es fa passar pel fill del president en una escena d’humor espaterrant. L’actor converteix en únic, en singular, un paper petit i convencional, un perfil força corrent. De fet, a 'L’onzena plaga', tercera i última entrega del cicle 'Tot pels diners' del Teatre Lliure, tots els personatges són corrents, arquetips de l’actual societat. I la veritat és que el text de Victoria Szpunberg els fa recognoscibles però insignificants.
L’obra és molt coral i arrenca amb un atractiu plantejament, un sopar. Els sopars donen molt de sí en el teatre. En aquest cas una parella heterosexual amb greus dificultats econòmiques convida una altra d’homosexuals amb l’objectiu d’aconseguir feina. Però res no surt com estava previst per culpa d’unes rates. Si, l’onzena plaga és de rates. I ben segur que la idea introdueix un interesant nivell de desassossec que podria donar molt de sí però que pràcticament desapareix amb les postres del sopar.
I què en queda? Doncs una successió d’escenes ben escrites i ben interpretades d’una història convencional. Certament que hi ha la voluntat d’oposar la realitat a la superestructura mercantil (els poderosos són absents però se’ls cita) que tot ho converteix en mercaderia subjecta a tràfic però la mirada és ingènua i aquella voluntat s’esvaeix com Dylan Bravo, el magnífic personatge coprotagonista de la primera entrega, 'Mammón', i que aquí sembla ficat amb calçador. Malgrat això, la posada en escena és àgil i entretinguda.
