Un pare ha vingut a recuperar el cos del seu fill, que s’ha suïcidat a les aigües de la base d’hidroavions. Mentre espera que s’acabi l’autòpsia, en la foscor d’un dipòsit de cadàvers, evoca com va ajudar aquell fill —simulant que en secundava la bogeria— a afrontar i a superar els obstacles i paranys del traspàs durant el transcurs d’una tumultuosa trucada telefònica nocturna. Una decisió extrema genera una entesa fatal en un llenguatge extrem: o millor dit, capaç de desfer els nusos d’una existència «dramàtica», densa en problemes dispersos, en accidents. Allò que pot afavorir, fora de qualsevol litúrgia, el retrobament amb el mite.
Autor: Antonio Tarantino. Traductor: Albert Arribas. Director: Jordi Prat i Coll. Repartiment: Oriol Genís, Roger Vilà.
