1. Sala Beckett
    Foto: Edgar Ortiz | Sala Beckett
  2. Sala Beckett
    Foto: Edgar Ortiz | Sala Beckett
  3. Sala Beckett
    Foto: Edgar Ortiz | Sala Beckett

Sala Beckett

La Sala Beckett, un emblemàtic teatre de Barcelona que combina l'arquitectura industrial amb la creació teatral contemporània
  • Teatre | Clàssic
Publicitat

Time Out diu

Si hem de parlar d’un referent dins el món de la dramatúrgia catalana, un d’ells és, sens dubte, La Sala Beckett. Amb més de 3 dècades de trajectòria i experiència ha deixat passar pels seus escenaris artistes amateurs i grans professionals, sempre apostant per la creació, la formació, l’experimentació i la promoció de dramatúrgia contemporània, a part de la gran producció i programació d'espectacles. L'edifici és un exemple d'arquitectura industrial reconvertida. Anteriorment, era una fàbrica tèxtil i aquesta essència que es manté en l'estructura i el disseny, que combina elements històrics i moderns, el fa un espai únic i inspirador per la creació teatral. 

Un imprescindible del teatre i la cultura!

Detalls

Adreça
Carrer de Pere IV, 228-232
Barcelona
08005
Transport
Poblenou (L4) Glòries (L1)

Què hi ha ara mateix

El número setze dels arcans majors

3 de 5 estrelles
El número setze dels arcans majors és la Torre, si parlem del tarot; i és la proposta que Oriol Puig Grau, l’autor resident de la Sala Beckett enguany, ha escrit especialment pel Grec 2026. Al tarot, la carta representa un canvi brusc i sobtat, la seva aparició comporta canvis i fins i tot daltabaixos que ho regiren tot. A l’obra, qui origina el caos és el llamp que cau a una casa, ara abandonada, a La Varda. Laura Roig interpreta una periodista que, a partir d’una fotografia que li crida l’atenció, decideix fer un reportatge sobre les festes que es fan al casalot. Ho investiga en tres entrevistes que seran tres actes: amb una de les joves assistents a les festes (Mariona Pagès), amb l’antiga propietària de la casa (Lluïsa Castell) i amb la filla d’un antic treballador de la casa (Alba Pujol). Totes treballant amb contenció però amb solvència. Cal destacar també l’espai lumínic i sonor, de Raimon Rius i Fernando Epelde respectivament. La protagonista indiscutible és la casa La protagonista indiscutible és la casa. Com ho era a l’última novel·la d’Irene Solà, Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres, on el passat i el present del mas convivien per entendre’n la totalitat. El text, que fan ganes de recuperar el llibret de tan literari com ressona, recorda el realisme màgic de l’escola llatinoamericana que encapçalen autors com Gabriel García Márquez i Mariana Enríquez. El de El número setze dels arcans majors és aquell ambient oníric i tètric de les històries de cases...
Publicitat
Últimes notícies