Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Cine

Cine

La cartellera de Barcelona, les crítiques de les pel·lícules, entrevistes als directors i protagonistes, recomanacions i divertides llistes cinèfiles!

14 pel·lícules que has de veure al BCN Film Fest
Cine

14 pel·lícules que has de veure al BCN Film Fest

Els cines Verdi acullen la tercera edició del Festival Internacional de Cine de Barcelona – Sant Jordi

'La vida de Brian' torna als cinemes: es podria estrenar avui?
Notícies

'La vida de Brian' torna als cinemes: es podria estrenar avui?

Els Cinesa celebren el 40 aniversari de l'estrena de la paròdia dels Monty Python

El millor del D'A Film Festival 2019
Cine

El millor del D'A Film Festival 2019

El D'A porta a Barcelona una selecció del millor cinema independent i d'autor de l'any

Les estrenes de cine de la setmana
Cine

Les estrenes de cine de la setmana

Us costa decidir-vos a l'hora d'escollir una pel·lícula per anar al cinema? Aquí teniu el més nou de la cartellera

El TOP 5 de la cartellera de cinema
Cine

El TOP 5 de la cartellera de cinema

Les pel·lícules que recomanen els nostres crítics

Les estrenes de la setmana

Gracias a Dios
Cine

Gracias a Dios

En la seva estrena a la Berlinale, la pel·lícula de François Ozon va recollir un conjunt de males crítiques que no fan justícia ni a la valentia del tema que tracta, els abusos a menors per part d’un sacerdot de Lió i el silenci culpable de l’Església francesa durant més de 30 anys, ni a la forma en què el director desplega aquesta història. Desplegar és la paraula clau per entendre la pel·lícula, que comença amb una frase casual i de mica en mica va obrint-se com un ventall, dibuixant un paisatge d’horror, d’hipocresia i de silenci. 'Gracias a Dios', frase fonamental que resumeix la postura de l’Església, està basada en el cas real del pare Bernard Preynat, acusat el 2016 d’abusar sexualment de desenes de nens. És terrible pensar que el seu cas encara segueix obert. I més encara imaginar com s’estén la taca d’oli.

Time Out diu
4 de 5 estrelles
La llorona
Cine

La llorona

Tot i que no es trobi estrictament adscrita a l'Univers Warren (si es considerés, en seria la sisena aportació), 'La llorona' porta tatuada a foc la marca que James Wan ha imprès no només a la seva saga, sinó també a bona part del terror contemporani a través de un estil que bascula entre l'elegància formal i els ensurts efectistes. En aquesta ocasió l'element generador d'horror procedeix d'una llegenda ancestral mexicana: una dona indígena que va assassinar als seus propis fills després d'assabentar-se que la seva parella l'havia repudiat i des de llavors vaga com un espectre maligne per saciar la seva set de venjança. El debutant Michael Chaves es mostra tan efectiu com rutinari en una producció en la qual no hi ha lloc per a la més mínima sorpresa. És una pel·lícula que compleix rigorosament amb la fórmula establerta i potser per aquesta raó es troba a faltar una major imaginació visual i atmosfèrica. En aquest sentit resulta decebedor que no sigui capaç de treure profit al ric folklore mexicà, condemnant-lo a una simple qüestió d'attrezzo, ni tampoc al tema de la pèrdua, de la maternitat ferida i de l'orfandat, qüestions que queden apuntades sense arribar a la rellevància dins d'una trama supeditada al sobresalt esporàdic.

Time Out diu
2 de 5 estrelles
Donbass
Cine

Donbass

Les estampes decadents de 'Krotkaya' (2017), l’anterior pel·lícula de ficció de Sergei Loznitsa, semblaven caricatures grotesques de George Grosz, pintades per un hereu de Dostoievski. Podríem dir que 'Donbass' n’és la seqüela realista. El director de 'Maidan' segueix obsessionat a obrir en canal una societat corrupta i violenta en el marc d’un conflicte, el de Rússia i Ucraïna, que és un dels innumerables forats de la vergonya europea. Ho fa dibuixant una mena de cercle de l’infern, a partir d’una estructura narrativa que lliga cada seqüència amb la següent en una ronda infinita i tancada en si mateixa. A la manera del clàssic de Max Ophüls, hi ha sempre un personatge que serveix d’anella perquè aquesta cadena de l’horror empresoni l’espectador. La creació d’una notícia falsa per demostrar un atac terrorista inventat per ser televisat té el mateix valor que un casament esperpèntic i que la humiliació pública, amb pluja de cops i escopinades, d’un pària per una improvisada colla d’ucraïnesos indignats. Amb exemples semblants, no cal dir que ens trobem davant d’una pel·lícula-denúncia, i malgrat que Loznitsa utilitza un mètode que ens pot recordar el del cinema directe, que grava un tros de realitat en brut perquè el públic el digereixi amb ossos i tendrums, i la càmera d’Oleg Mutu mai no defalleix, ni rebolcada en el fang, el tremendisme d’algunes de les situacions ens fa enyorar una mirada una mica més humanista sobre el món. I arribem a la conclusió que, en definitiva,

Time Out diu
3 de 5 estrelles
La espía roja
Cine

La espía roja

La policia es planta davant de la casa de la Joan per arrestar-la per espionatge i col·laboració amb els soviètics. Fins aquí, tot sembla normal, si no fos perquè som al segle XXI i la Joan és una dona de cabells blancs, amb les faccions amables de Judi Dench. L’actriu interpreta aquest personatge basat en la figura real d’una científica que va ser decisiva en el transvasament de secrets nuclears. Era l’època de la guerra contra el nazisme i de la bomba devastadora sobre Hiroshima. Aquest fet es presenta crucial en la pel·lícula a l’hora d’entendre per què una jove Joan decideix convertir-se en espia, però els motius continuen sent un misteri, i això que s’intenten explicar mitjançant flashbacks. Entre les imatges del passat, apareixen el present i Dench, una gran actriu perduda en la simplicitat de la proposta.

Time Out diu
2 de 5 estrelles
Veure totes les estrenes

Pel·lícules per a tota la família

Dumbo
Cine

Dumbo

Començarem parlant de l’elefant a l’habitació: quina pinta fa en Dumbo en aquesta nova pel·lícula d’acció real? Per sort, el tendre paquiderm és una presència adorable en aquest remake relativament ortodox de Tim Burton. Els seus ulls gegants i expressius, les seves orelles pesades... És en les escenes on vola on se’l veu més maldestre, però potser aquesta era la intenció, convertir-lo en el personatge volador menys aerodinàmic des que Brian Blessed va fer Flash Gordon. El fet que ja coneguem la història és un repte que Ehren Kruger, el guionista de Transformers, intenta resoldre introduint una carretada de nous personatges humans. Danny DeVito és el pompós empresari d’un circ decadent que fa gira per la polsegosa Amèrica profunda. En aquest circ hi ha un veterà de la Primera Guerra Mundial, Holt Farrier (un molt oblidable Colin Farrell) i els seus dos fills, la Milly i en Joe. D’altra banda, arriba un magnat extravagant (a qui encarna Michael Keaton) que té un parc d’atraccions monumental i que es vol quedar el petit elefant costi el que costi. La seva amant (Eva Green) és una acròbata que haurà de fer un número aeri muntada sobre l’elefantet. Tanmateix, sembla que a Tim Burton li ha mancat la imaginació aquesta vegada. Gran protector dels desclassats, dels monstres i els marginats des d’Eduardo Manostijeras, no ha aconseguit esprémer tota la inventiva que li oferia la història.

Time Out diu
3 de 5 estrelles
Gordon i Paddy
Nens

Gordon i Paddy

El cap de policia del bosc Gordon està a punt de retirar-se i ha de trobar un nou assistent. Paddy, una ratolineta intel·ligent amb un gran sentit de l’olfacte, sembla ser la candidata adequada. Junts han de resoldre l’últim cas de Gordon: el misteri de les glans desaparegudes de l’esquirol. Podria ser la guineu qui se les ha endut? Gordon i Paddy aviat ho esbrinaran. Una pel·lícula sobre l’amistat entre generacions, l’intercanvi de coneixements i la importància de no fer cas de les conclusions massa ràpides.

Zog, dracs i heroïnes
Nens

Zog, dracs i heroïnes

El Zog és un drac que va a escola per aprendre a volar, a treure foc per la boca i a raptar princeses. No se’n surt massa bé, però va superant els obstacles gràcies a l'amistat d'una princesa que l'ajuda i li fa entendre que no han de ser el que el món espera d'ells. Una història acompanyada de quatre curts protagonitzats per nenes valentes i imaginatives.

Petits cinèfils: Moonrise Kingdom
Nens

Petits cinèfils: Moonrise Kingdom

Els més petits podran gaudir d'aquesta joia de Wes Anderson gràcies a una explicació prèvia a la projecció que farà un educador i on donarà les claus bàsiques perquè els petits entenguin la pel·lícula.  Ambientada en una illa de la costa de Nova Anglaterra durant l'estiu del 1965, el film narra la història d'una noia i un noi de dotze anys que s'enamoren, fan un pacte secret i fugen cap a terrenys inexplorats. Quan les autoritats miren de perseguir-los, es forma una violenta tempesta a la costa i la comunitat de la pacífica illa es veurà irremeiablement alterada.

El último round
Cine

El último round

Buster Keaton. Estats Units. 1926. 78' Muda amb rètols en castellà. L'escarransit Alfred Butler és el fill d'un milionari que, per tal de guanyar l'amor d'una noia, es fa passar per un famós boxejador amb els evidents embolics i problemes, especialment quan apareix el boxejador autèntic. Aquest film també és conegut amb el títol 'El boxeador'. L'èxit de Battling Butler va permetre a Keaton realitzar el seu film més ambiciós i car, 'The General'. Acompanyament musical d'Anahit Simonian.

Fantástico Sr. Fox
Nens

Fantástico Sr. Fox

Dir. Wes Anderson. Una magnífica adaptació del famós conte de Roal Dahl, realitzada amb la tècnica d'animació stop-motion. El Sr. Fox és una guineu que viu una plàcida i rutinària vida domèstica amb la seva família. Però és difícil desempallegar-se d’un passat en què va ser el lladre de gallines més reputat de la comarca. Apta per a tots els públics.

Les millors pel·lícules de...

Escenes de sexe
Cine

Escenes de sexe

Les 50 millors pel·lis catalanes
Cine

Les 50 millors pel·lis catalanes

13 tatuatges mítics del cinema
Cine

13 tatuatges mítics del cinema

Impostors de pel·lícula
Cine

Impostors de pel·lícula

De zombis
Cine

De zombis

Jean-Luc Godard
Cine

Jean-Luc Godard