Cine
La cartellera de Barcelona, les crítiques de les pel·lícules, entrevistes als directors i protagonistes, recomanacions i divertides llistes cinèfiles!
Les estrenes de la setmana
La buena esposa
Glenn Close, superba, és la protagonista d’aquesta radiografia d’un matrimoni que s’enfonsa sota el pes de la fama i els retrets. Interpreta la Joan, esposa d'un celebrat novel·lista, Joe Castleman (Jonathan Pryce), que espera rebre ben aviat el premi Nobel de literatura. Frec a frec amb el ganàpia del seu fill (Max Irons), la parella americana vola a Estocolm per atendre la premsa, fer actes públics i assajos de la gala... tot i que els millors moments tenen lloc quan es troben a soles en la intimitat d’una habitació d’hotel.
Petra
Té nom de tragèdia grega, però en realitat es tracta de la seva desconstrucció, que unes vegades deriva cap al melodrama fàustic i unes altres cap al fulletó desbordant. Rosales parla de la responsabilitat moral de l’artista en un món en què prima l’èxit sobre l’honestedat vital, la mentida sobre la veritat i els valors de mercat sobre els afectes familiars. I aconsegueix, com a 'La soledad', que els seus dispositius de distanciament gairebé brechtià no ofeguin l’emoció que s’amaga darrere la història d’una dona, Bárbara Lennie, que vol conèixer el seu pare.
Desenterrando Sad Hill
Un cementiri solcat de tombes, amb moltes creus clavades, on no hi ha ni un sol cadàver enterrat. Això és Sad Hill. Guillermo de Oliveira explora els paisatges de la província de Burgos, cercant les últimes ruïnes del decorat d’'El bo, el lleig i el dolent', en una mena d’elegia cartogràfica, motivada pel record del rostre de Clint Eastwood, amb la pell recremada i els ulls entretancats. El to melancòlic del documental ens fa pensar en aquell José Luis Guerin que a 'Innisfree' se’n va anar a recórrer els mateixos camins per on havia caminat John Wayne.
Animales sin collar
El primer llarg de Jota Linares és un estudi de personatges, un retrat dels efectes que la corrupció pot tenir en la vida de les persones. Però no estem parlant, com en 'El reino', de corrupció política, tot i que també de política es parla en aquest film. La carrera d’un brillant polític d’esquerres que ha guanyat les eleccions fent bandera de la seva lluita contra la corrupció i la neteja, es veu amenaçada per un fosc secret de la seva dona que l’afecta directament sense que ell ho sàpiga.
Pel·lícules per a tota la família
Els increïbles 2
Els superherois tenen poders per salvar el planeta, però ser pare requereix més habilitats que uns braços elàstics. 'Els increïbles 2', la seqüela més estimulant de Pixar des de 'Toy story 3', ho explica en una foto familiar que és pura tendresa, servida en un disseny molt anys 60. L’atractiu de la pel·lícula es basa en els moments domèstics més senzills, quan els membres d’aquest clan busquen el seu lloc en un món d’indiferència. Encara incompresos, criminalitzats i perseguits pels seus superpoders, els personatges conviuen en un motel barat. La seva sort canvia quan dos germans rics –el naïf Winston i la intel·ligent inventora Evelyn– els ofereixen l’oportunitat de restablir la reputació dels superherois. Mentre que la mare, Elastigirl (Holly Hunter en la versió original), assumeix la missió sense por, el pare, Mr. Increïble (Craig T. Nelson), es queda a casa ajudant els nens amb els deures i donant biberons al petit Jack-Jack, que comença a desenvolupar unes capacitats una mica peculiars. Quan l’ordre mundial amenaça de trencar-se, pares i fills uniran esforços, amb l’ajuda del seu amic Frozone (Samuel L. Jackson), que no triga a sumar-se a la lluita. La segona part d’Els increïbles arriba carregada de lectures, on trobem qüestions sobre l’apatia social i la paritat de gèneres. Encara que una mica excessiva en el seu clímax, flirteja en clau còmica amb franquícies d’acció com 'James Bond' i 'Missió: Impossible'. En un moment en què el cine dels superherois viu de crossov
Campeones
Per a nens a partir de 7 anys. Javier Fesser abandona l’imaginari visual surrealista que l’havia caracteritzat durant bona part de la seva trajectòria per establir-se en el terreny del costumisme a través d’una sèrie de personatges que no necessiten la fantasia per cridar l’atenció, perquè ja tenen el sentit de la meravella incrustat en el seu ADN. Resulta complicat resistir-se a la tendresa que desprèn aquest equip de bàsquet format per discapacitats intel·lectuals que troben en l’esport, la companyonia i l’amistat una il·lusió amb la qual omplir la vida.
Petits cinèfils: Mi amigo el gigante
Aquesta adaptació del llibre infantil 'El gran amic gegant' de Roald Dahl fa un retrat de la infància amb precisió i fantasia. La Sofia, una nena de deu anys, descobreix un nou món gràcies al seu amic el gegant, un ancià bonàs de més de set metres d'alçada. Quan la seva amistat crida l'atenció de la resta dels gegants, una horda de bèsties vol devorar tots els infants del país, i decideixen demanar ajuda a la reina d'Anglaterra. La presentació anirà a càrrec de Toni Mena, director tècnic de l'FX Animation Barcelona 3D & Film School.
El mejor verano de mi vida
Per a tots els públics. No és casualitat que Dani de la Orden dirigeixi l'anunci d'aquest any d'Estrella Damm i també El mejor verano de mi vida. Les dues obres depreden un imaginari concret, el de l’experiència emocional de les vacances d’estiu, aquí en forma de comèdia paternofilial amb un punt picaresc. Aquesta producció d’Atresmedia converteix l’actor protagonista, Leo Harlem, en el pal de paller còmic d’un film de vocació familiar que explota un humor blanc ple de tòpics servits amb més o menys gràcia (les teràpies alternatives per a rics, la tieta de poble garrepa...).
Han Solo. Una historia de Star Wars
Estàvem convençuts que aquest 'spin-off' de 'Star Wars' no seria més que un munt de porqueria. El fet que els directors originals Chris Miller i Phil Lord abandonessin el projecte va complicar encara més la dura tasca de tornar a la vida el personatge de Harrison Ford. Però d’alguna manera el seu substitut, el llegendari Ron Howard, ha sabut convertir la proposta en una trapelleria espacial que té grapa. Dista molt de ser un producte perfecte, i tot i així és molt millor del que esperàvem. Comença en la infància de Han Solo, a les clavegueres del seu pútrid planeta d’origen, Corellia, just abans que emprengui el primer viatge a través del cosmos i que s’uneixi a una banda de lladregots de diferents estirps, liderats per Tobias Beckett i la seva dona Val (els personatges que encarnen Woody Harrelson i Thandie Newton). El seu primer cop suposarà carregar amb el fuel d’una nau espacial per encàrrec del sinistre Dryden Vos, interpretat per Paul Bettany. La seqüència és pur moviment, i ens recorda que aquesta és una pel·lícula de l’home que va dirigir 'Apol·lo 13', un paio que sap enfrontar-se a l’acció galàctica. I ara l’heroi. Alden Ehrenreich té coratge intentant imitar Harrison Ford. S’assembla al Han Solo original? En absolut, tot i que la pel·lícula no arriba mai a afluixar el ritme com perquè algú s’hi pugui fixar. Això sí, no hi falten els moments de galanteria ni les escenetes de flirteig amb la misteriosa Qi’ra (Emilia Clarke). I és precisament sota l'adrenalina de l'a
