Notícies de Time Out Barcelona

Los expertos en medio ambiente aseguran que el planeta va directo al abismo si los humanos, expertos ensuciadores del entorno, no hacemos un cambio radical en nuestros hábitos a favor de la sostenibilidad y la reducción de residuos contaminantes. Cualquier ayuda, por pequeña que sea, supone un paso gigante en esta misión colectiva de proteger el ecosistema y debe de estar en todos los ámbitos de nuestras vidas, también en el deporte. Esto es lo que propone Plogging Barcelona, un grupo de runners madrugadores con la suficiente conciencia ecológica como par poner el despertador antes de las 6 de la mañana y correr por la playa mientras recogen todo tipo de plásticos y residuos que el trayecto les va regalando. Despertar consciencias de buena mañana en la Barceloneta Su rutina eco-deportiva empieza a las 7.30 delante del Buenas Migas en la playa de la Mar Bella. Las luces de las farolas aún relucen, los supervivientes de las discotecas por fin buscan el camino a casa y otros duermen a pierna suelta en la playa y, de fondo, una fina línea de luz del amanecer nos acompaña en el calentamiento previo a la recogida. Bolsas biodebradables en mano, guantes y a correr o andar, aquí cada cual elige su mejor opción para empezar el día combinando el deporte con el reciclaje.   Plogging Barcelona Plogging barceloneta         ¡De Suecia al mundo! En Barcelona aterrizó el junio del año pasado de la mano - o más bien de la mente y los pies - de Enni, una diseñadora sueca que imp

Poc ha durat la tranquil·litat al poble de Hawkins... I ens n'alegrem! Ja s'ha fet públic el tràiler de la tercera temporada d'Stranger Things i la data d'inici d'emissió: el 4 de juliol. Primer es va fer públic un 'teaser' amb el títol dels vuit capítols que ens donen alguna pista del que ens espera: 'Suzie, ¿me recibes?', 'Ratas de centro comercial', 'El caso de la socorrista desaparecida', 'La prueba de la sauna', 'El origen', 'El aniversario', 'La mordedura' i 'La batalla de Starcourt'. La nova temporada ens situa en l'estiu de 1985. Cabells cardats, escalfadors, piscines plenes, parcs d'atraccions amb el patriotisme americà pujat, revolució hormonal, amor entre adolescents i adults i els nostres estimats Eleven, Will, Mike, Dustin i Lucas enfrontant-se al repte de deixar de ser nens. Tot sembla tranquil, bucòlic fins i tot, però ja podeu imaginar què passa. Rates que fugen espantades, l'Eleven més poderosa que mai, persecucions i el monstre enorme, aterridor, bavós i esgarrifós que tants atacs de cor ens ha produït en les temporades anteriors.     Gaudiu del tràiler mentre esperem que arribi el 4 de juliol. I recordeu: un estiu pot canviar-ho tot!   

Abans de l'estiu entrarà en vigor una nova normativa que prohibirà patinar a la plaça dels Àngels i els voltants del MACBA entre les 22 h i les 7h per reduir el soroll al barri i afavorir el descans dels veïns. La normativa municipal contempla multes d'entre 300 i 900 euros per als 'skaters' que la incompleixin. El decret aprovat ahir, que ara entra en fase d'informació pública i comptarà amb 20 dies de període d'al·legacions, fa extensiva la restricció de circular amb monopatí de nit per la Ronda de Sant Antoni i els carrer Tallers, Ramelleres, Pintor Fortuny i Joaquín Costa. Segons ha explicat l'Ajuntament i i la regidora de Ciutat Vella, Gala Pin, la iniciativa sorgeix de la taula de treball que reuneix veïns i 'skaters' per detectar problemàtiques i idear solucions per a una millor convivència al barri. La normativa preveu una campanya informativa i de senyalètica que recorda l'ús responsable i cívic del carrer i la prioritat dels vianants; alhora té una vocació internacional, tenint en compte l'atracció que genera el MACBA entre la comunitat 'skater' i l'edició dels World Roller Games que tindrà lloc a l'estiu a Barcelona. A través de les xarxes els patinadors estan reivindicant el bon ús de la plaça amb l'etiqueta #SAVEMACBA.   Ver esta publicación en Instagram Una publicación compartida de #macbalife (@macbalife) el 19 Mar, 2019 a las 5:17 PDT NO T'HO PERDIS: el nou skatepark de Barcelona   

Avui sentirem a tot arreu que és el Dia del Pare, en singular, però avui hi ha moltes nenes i nens del món que ho celebraran en plural. Arribaran a casa amb dos dibuixos per als seus pares, dos collarets fets amb macarrons o, el que és pitjor, plorant per haver defensat en classe que no només té un súper papa, sinó que té dos. En el matís de l'ús del singular o plural, per inofensiu que sembli, hi ha una càrrega discriminatòria i una falta de visibilitat que segueix aixafant una societat on mana només la idea de família heterosexual (pare i mare). Per sort hi ha iniciatives com aquesta que ajuden a construir un món més divers. Príncep busca príncep 'Prince and Knight' tracta d'un príncep en edat de casar-se que es veu obligat a passar un càsting (un pèl masclista) de diferents princeses. Les rebutja a totes per desgràcia dels seus pares que no entenen el perquè. El gir, sorprenent encara que estiguem en 2019, és quan s'enamora profundament d'un altre cavaller mentre els dos lluiten contra un drac. El final feliç es multiplica quan aquests dos es casen i els reis estan encantats amb la decisió del seu fill.       Trenca tòpics i xifres en xarxes Encara que va sortir publicat al maig de l'any passat i no és el primer conte infantil que s'atreveix a reivindicar la diversitat LGTBI en les històries per a nens, 'Prince and Knight' ha aconseguit una resposta a la xarxes inèdita. Tot es deu a una usuària de Twitter que va decidir compartir algunes fotos del llibre agraint

A principis d’any vam rebre una proposta ben bonica per part dels professors del primer curs del Grau Universitari en Disseny d’Elisava (UPF): que Time Out Barcelona proposés als alumnes un tema de portada sobre un reportatge que tinguéssim previst publicar. La idea era que els 180 estudiants del curs tinguessin una experiència similar a l’encàrrec que rebran quan siguin dissenyadors professionals. Vam decidir que un bon tema seria el d’aquesta setmana i els vam donar el títol i un petit brífing perquè s’inspiressin. Els professors, per la seva banda, van establir com a part de l’exercici que cada alumne presentés dues propostes: una de fotogràfica i una altra d’il·lustrada. El resultat ens ha deixat bocabadats: tot i que tot just començaven els estudis, el nivell creatiu que han demostrat és molt alt. Aquí en teniu uns quants exemples perquè vegeu com se les gasten els nous talents del disseny.     © Rubén Paradinas       © Anna Carazo     © Núria Fandos   © Livia Tilli     © Andrea Bascunana   © Irene Mayor   © Josep Solé   © Anna Moya Romeu     © Marc Reyes     © Ainoha Reyes     © Júlia Gibert Badia        Felicitats a tots i totes, sou molt cracs!      

De 'Tras el cristal' a 'Boi' L’ex teatre Capsa, reconvertit en cinema a partir del 1977 i tancat definitivament l’any 1998, va acollir l’estrena de 'Tras el cristal' (1986), la pertorbadora òpera prima d’Agustí Villaronga, una pel·lícula malaltissa i incòmoda, morbosa i claustrofòbica, que protagonitzaven l’alemany Günter Meisner, Marisa Paredes, Imma Colomer i, en la seva presentació com a actor, un noi de mirada intranquil·litzadora anomenat David Sust. La carrera posterior de Sust no va ser la que s’esperava: va repetir amb el cineasta mallorquí a 'El niño de la luna'; va passar per una altra òpera prima ('Massa vell per morir jove', d’Isabel Coixet); va intervenir en algun film més ('Material urbà', de Jordi Bayona) i en produccions televisives ('13 x 13', 'L’avi Bernat', 'El despertar de la primavera'); i després va desaparèixer del mapa audiovisual. Un amic, aquell típic amic brètol que es mou entre els alts i els baixos fons, em va dir que treballava de fuster al barri de Gràcia. Com quan Daniel Day-Lewis es va retirar per fer de sabater a Itàlia. Potser, en aquest repàs de la seva trajectòria, m’he oblidat d’alguna pel·li, però sempre li podré donar la culpa a la base de dades IMDB, que encara no ha inclòs el retorn de David Sust a la pantalla: en un petit paper, surt a 'Boi', llargmetratge de Jorge M. Fontana que s’estrena el 29 de març. A la cinta, després de diversos embolics, malentesos i mogudes variades, Sust coincideix en una escena amb el veritable protagonis

Un recull de les últimes sèries preferides de Serielizados, els experts en sèries que cada setmana ens diuen què hem de veure.  1. 'After Life'. Si ricky Gervais ha sublimat algun art, aquest és el de l’insult. La llengua més corrosiva que desnuca Hollywood cada vegada que presenta els Globus d’Or torna a les sèries amb 'After life'. La vida d’un periodista de merda, que treballa a un diari de merda, a un poble de merda i amb un dia a dia de merda arran de la mort de la seva dona. El fill depressiu de The office i l’hereu natural de Derek. Riureu amb la ‘o’, però també plorareu desconsoladament. Disponible a Netflix. A favor: Estem davant d’una interpretació i uns guions terapèutics que desborden honestedat. Gervais és un rondinaire nivell expert però cada vegada és més tendre. Un fill de puta entranyable. En contra: Els haters criticaran la sèrie perquè no arriba al nivell de The office o perquè els recorda un Gervais ja vist. És el que hi ha. Ja ho va fer amb Life’s too short i Extras, sèries curtes i senzilles, però brillants. Com diria Gervais a 'After Life': "Fuck off!".   2. 'Mira lo que has hecho' (temporada 2). Una dramèdia d’autor en la línia de 'Better things', 'Catastrophe' i 'Master of none'. En aquesta segona temporada hi ha menys riures, més drama i més metaficció. Després de protagonitzar la pel·li de Carlo Padial ('Algo muy gordo'), Berto Romero juga mostrant les costures de la sèrie, darrere les càmeres i amb el constant joc autoreferencial

Collserola és la serra imponent que limita la ciutat pel nord, la muntanya que ubiques amb l'ajuda de la Torre de Telecomunicacions de Norman Foster o el Tibidabo, és un pulmó verd en majúscules, també és un barri - el de Collserola - i el lloc on es cultiva el primer i únic vi que es fa a Barcelona. No som terra de vins però som terra de somnis fets realitats i l'Ajuntament i la cooperativa d'integració social L'Olivera, ho tenen molt clar. Per què no recuperar les antigues vinyes de Collserola ubicades dins del terme municipal de Barcelona per fer 'Vi de Barcelona'? 18 anys després de fer-se amb 3 hectàrees i la masia de Can Calopa, l'elaboració d'aquest vi municipal permet donar feina a 12 persones en risc d'exclusió social i/o discapacitat intel·lectual i fer realitat un projecte social referent que ara s'atreveix amb la primera vinoteca de Collserola.   Interior masia Can Calopa     Can Calopa: espai de degustació únic El dissabte 23 de març és el dia elegit per obrir per primer cop les portes de la vinoteca i masia Can Calopa, un punt de trobada pels amants del vi, la natura i la degustació. Els vins negres que s'elaboren en la mateixa serra i els que es fan sota la marca L'Olivera, procedents de l'altre celler que gestionen a Vallbona de les Monges (Urgell), seran els protagonistes d'un projecte d'agricultura social que arriba a la majoria d'edat de la millor manera.   Vinoteca Can Calopa     A partir del 23 de març, la Vinoteca estarà oberta de div

Si es fes un 'remake' de la sèrie dels 90 que va marcar a una generació, com us la imagineu? A en Carlton de gira amb Tom Jones? A l'Oncle Phil jubilat i jugant a golf matí i tarda? Al Will Smith exercint de pare? A la Hillary dirigint una gran empresa? Fantasiar és tan fàcil ...Però un mega fan de la sèrie anat més enllà i ha creat una obra d'art, un tràiler d'uns tres minuts titulat 'Bel-Air' que ens explica la història que ja sabem però com si tot passés avui. El director de la peça és Morgan Cooper i Jerry Madison interpreta a Will Smith. No val la pena explicar molt més. L'heu de veure!   BEL-AIR from Morgan Cooper on Vimeo.   El tràiler s'ha fet viral, rebent elogis de gent del cinema i la televisió com Alyssa Milano, i no s'ha quedat en la superfície més còmica de la sèrie, sinó que ha volgut donar-li dramatisme i utilitzar-la com a excusa per parlar de temes i problemàtiques actuals.  

Un llenguatge que es va perdent M’arriba el següent missatge al mòbil: “Per cert, fa tres dies vaig veure ‘Wildlife’, de Paul Dano, al festival Americana. Quan surti als cines l’has de veure. Mola mil”. Me l’envia un jove i talentós director, li agraeixo i m’apunto la seva recomanació, lamento no haver passat per l’Americana tant com jo hagués volgut, i em quedo amb la penúltima frase i, concretament, amb el primer dels seus verbs: sortir. Des de quan les pel·lícules ja no s’estrenen, sinó que... surten? Què ha passat amb el verb estrenar i la seva relació íntima amb el cine, amb les novetats cinematogràfiques? Un cop més, són signes dels temps? ¿És un empobriment del llenguatge en general o són els canvis de costums en el públic, que ja no té en les estrenes de les sales l’única manera de gaudir d’una novetat? ¿Hi més paraules, verbs i expressions que, com en el cas d’estrenar, corren el perill de no ser mai més usats per les noves generacions d’espectadors?     Wildlife, Paul Dano   Adéu, acomodadors!Si comencem el repàs, els primers que van patir les retallades laborals, i eren figures molt identificatives dels cinemes, van ser els acomodadors. Deixo que algun o alguna millennial exclami un WTF ben sonor. Qui coi són els acomodadors? Ves per on, eren aquells homes o dones amb uniforme que t’acompanyaven fins a la teva butaca, després de preguntar-te el següent: “I per on vol seure vostè? Potser pel centre, que ho veurà millor”. Si la sala estava fosca, amb llante