Notícies de Time Out Barcelona

Un bon dia, Jetse Batelaan es va trobar discutint amb el seu fill sobre Cristiano Ronaldo i va arribar a la conclusió que el futbolista portuguès no li agradava gens, perquè “és una icona del poder, algú que només vol ser un heroi, l’estrella més gran”. I va pensar que l’havia de posar en el seu proper espectacle. I així va néixer 'The story of the story', el debut a Barcelona, al Teatre Lliure, de l’holandès Batelaan i la seva tropa, Theater Artemis. 1. Guanyador de l'ITI Award Batelaan arriba a Barcelona just quan li acaben de concedir el prestigiós ITI Award, per ser “un dels protagonistes menys convencionals d’una nova generació de professionals del teatre a Europa”. Un guardó que en els últims anys han guanyat Milo Rau (2016), Christoph Marthaler (2010), Jürgen Gosch (2009), Frank Castorf (2003) i Pina Bausch (1990). 2. Gelós dels ballarinsCristiano és a 'The story of the story' un titella de deu metres casat amb Beyoncé, la parella perfecta, que se’n van de pícnic amb la canalla i tenen “por d’aquest món”. També veurem un grup de gent primitiva que adora CR7, una veu que ens explica la història de la història i una sèrie d’objectes cubistes sense història. “És una performance sobre com una història pot sobreviure sense història”, indica Batelaan, que no amaga la seva “gelosia” cap al món de la dansa. “Als ballarins no els pregunten mai de què va el seu espectacle”, es lamenta. 3. Contra el virtuosismePer ell, “el teatre no és un lloc on expressar l’èxit, sinó el lloc

Què un sembla si us diem que podeu gaudir d'un àpat per a dues persones a meitat de preu? Interessant, oi? Una de les nostres raons de ser és fer-vos gaudir, per això tornem a l'atac amb dues noves boxes: La Time Out Box Burgers i la Box dels Millors Restaurants.  Preneu nota de què consisteix aquest invent tan magnífic. Dins de les capses us trobareu amb 10 targetes –una per cada restaurant participant, triats pels nostres editors–, amb un descompte del 50%. Tant en el cas de la box d'hamburgueses com a la box dels millors restaurants, només pagareu la meitat del total d'allò que us hàgiu cruspit (les begudes no estan incloses).  No, no hi ha trampa! L'únic requisit és que hi aneu dues persones. No importa si és a dinar o a sopar i, quan reserveu, no cal que aviseu que teniu descompte. Això sí, entregueu la targeta en demanar el compte. I tingueu en compte que l'oferta no és només per a un dels locals de la capsa, sinó per a tots i cadascun dels locals! Els millors restaurants de Barcelona A la nostra ciutat tenim molta sort, i comptem amb una bona llista de restaurants excel·lents. La nostra tria inclou 10 d'aquests restaurants top i és força variada. Aquests són els llocs que podeu visitar gràcies a la box dels Millors Restaurants: Can Ros, Chicha Limoná, Windsor, Lluritu, Marimorena, Barraca, Colella, Indochine Ly Leap, Spicy i Gutai. És a dir, una mica de tot. Cuina asiàtica, italiana, paelles, marisc, clàssics que no fallen mai...   Dos per un en hamburgueses Fan

La reina de les 'sitcoms' ha fet 25 anys, però indiscutiblement conserva la seva corona. Si no has escoltat mai 'Smelly Cat' o no saps quina és la frase que el Joey utilitza per lligar, probablement has estat vivint sota una roca. I és que malgrat els ordinadors prehistòrics i els telèfons de l’any de la castanya que utilitzen els personatges, 'Friends' és el fenomen televisiu que mai passarà de moda.  Dues dècades i mitja després de la seva estrena, la comèdia manté unes xifres d’streaming desorbitades tant a la plataforma de Netflix com a la d’HBO, que posen a disposició dels seus usuaris les 10 temporades de la sèrie. Et proposem una llista amb els capítols més èpics que has de tornar a veure segons el teu estat d’ànim i situació, encara que (com molts de nosaltres) ja hagis vist la sèrie de principi a fi unes vint vegades.   Si estàs nerviós i la til·la no et fa efecte T4 C23 i 24 - ‘The One With Ross’ Wedding’ Que potser has de fer una conferència? O és el teu primer dia a una nova feina? Et cases? En moments com aquests, que de vegades requereixen una bossa de paper que et permeti deixar d’hiperventilar, el que va passar al casament britànic del Ross t’animarà. I és que res –absolutament res– podria ser més desastrós.   Frase mítica - Joey: “If you’re gonna make me choose between you and the hat, I choose the hat”.   Si et ve de gust riure fins que et faci mal la panxa T4 C12 - ‘The One With The Embryos’ No passa cada dia això de mirar una pantalla i pixar-te

Quanta pizza us podeu menjar? Sabeu fer una bona pizza? Aquestes preguntes existencials ens obsessionen a tots. Però Time Out i la pizzeria Mucho d’en Jordi Vilà, xef Michelin amb l'Alkimia, i en Xevi Ramon, forner excels de Triticum, us les resoldrem! És per nosaltres un honor anunciar que Mucho, una de les millors pizzeries de Barcelona, crearà la pizza Time Out i la inclourà a la carta. I els lectors en decidireu la recepta! A qui se li acudeixi la més deliciosa tindrà un subministrament de pizza gratis durant un any, sense restriccions (espavilat, només per a tu; la parella, els sogres o el periquito apoquinen). I com es decidirà la guanyadora, doncs? Quatre receptes finalistes sortiran de la tria d’un jurat format per Vilà, Ramon, i els periodistes de Time Out Barcelona Mireia Font i un servidor. Us hem acotat la tria d’ingredients: partint d’una base de massa, tomàquet i formatge al gust (jo hi posaria 'fiori di latte', tu sabràs) haureu d’escollir un màxim de quatre d’aquests ingredients: albergínia escalivada, pebrot escalivat, carbassó, bolets, anxoves, tonyina, ruca, pollastre, pernil, sobrassada, alfàbrega, menta, iogurt, vinagre de Mòdena i taronja. Heu d’estar a l’altura del repte: Mucho no és només una pizzeria, sinó, com diu Vilà, “és més aviat un restaurant d’estil lliure que gira al voltant de l’arc mediterrani, on hi caben moltes coses”.   Mucho © Irene Fernández   Així doncs, us demanem que, a banda dels ingredients proposats, n’afegiu un de darre

Àngels Ribé ha estat guardonada amb el Premi Nacional de Cultura d'Arts Plàstiques 2019, que atorga el Ministerio de Cultura y Deporte. Referent i exemple per a creadors que han treballat en l'àmbit de l'art conceptual, Ribé ha emprat el cos com a articulador d'elements i processos molt connectats a la natura; el jurat ha valorat això la seva "trajectòria centrada en l'experimentació" i "la reivindicació del gènere i la reflexió sobre l'espai en els seus treballs". Repassem el seu treball en quatre obres que evoquen una trajectòria de més de tres dècades. 1. El cos que es mou A finals dels anys 60, Àngels Ribé es trasllada a París fugint del franquisme i allà entra en contacte amb la sociologia i treballa com a ajudant de l'escultor Piotr Kowalski. La seva primera instal·lació és 'Laberint', que es reproduiria en l'exposició que li va dedicar el Macba el 2011: la peça feta de plàstic transparent, amb una sola entrada en l'obra original, es converteix en una escultura participativa que li serveix per explorar la corporalitat. L'acció de l'espectador condiciona l'espai. Estem de sort: actualment aquesta instal·lació forma part de l'exposició 'En caiguda lliure', a CaixaForum.   Foto: Macba 'Laberint', d'Àngels Ribé   2. Mirada feminista Ribé es trasllada a Chicago (1972) i després a Nova York, on hi viurà fins a l'any 80. Les performances i instal·lacions es documenten en fotografies poètiques com les del tríptic 'El no dit, el no fet, el no vist' (1977): el seu cos

A poc més de quatre setmanes pel Witch Market de Barcelona, la fira dedicada als fans del fenomen literari de JK Rowling que tindrà lloc els dies 23 i 24 de novembre, ens arriba una sorprenent notícia relacionada amb el mag més famós de la literatura. Una família anglesa de Lancaster ha decidit subhastar un primera edició de ‘Harry Potter i la pedra filosofal’, el volum inicial de la saga.  La novel·la forma part de la primera impressió que s’ha fet mai d’una obra de l’autora anglesa. Es van publicar 500 còpies, de les quals 300 van anar a parar a biblioteques. Considerant-lo una relíquia des que els hi van regalar, la família ha guardat el llibre dins d’un maletí durant més de 20 anys per garantir-ne la bona conservació. És per això que, malgrat les dues dècades d’edat, aquest exemplar de 1997 es manté impecable. Després de sentir que algú havia comprat una còpia antiga de 'Harry Potter' per gairebé 30.000 lliures, la família va prendre la decisió de posar la seva a la venda. El llibre, considerat un tresor únic per col·leccionistes aficionats i entesos, s’ha subhastat per un total de 46,000 lliures (53.000 euros, sense sumar-hi els gairebé 13.000  d’impostos i costos addicionals). Això sí que és màgia!   NO T’HO PERDIS: Harry Potter a Barcelona

La germana de Haneke, Von Trier i Lanthimos Immunitzats davant tota mostra de violència física i oral, curats d’espants, vacunats contra la provocació, l’escàndol, la mala llet i la crueltat, ens hem convertit en uns passius espectadors poc impressionables de la vida i del cinema. En una pantalla, petita o gran, ja hem vist desfilar les atrocitats més grans i les mesquineses més sofisticades. És difícil que algun cineasta ens faci girar la mirada cap a un altre cantó o ens convidi a tapar-nos les oïdes. S’ha de ser molt sibil·lí i subtil. En el meu cas, només ho aconsegueixen Michael Haneke, Lars von Trier i Yorgos Lanthimos. Ells tres encara tenen la virtut de convertir el mal rotllo en una arma de destrucció masiva de la societat. A partir d’ara, l’austríac, el danès i el grec tenen un nou col·lega basc, que es diu Aritz Moreno i ha dirigit 'Ventajas de viajar en tren', que s’estrenarà el 8 de novembre.   Ernesto Alterio a 'Ventajas de viajar en tren'   Veritat o mentida? Adaptació d’una novel·la d’Antonio Orejudo, el film comença amb dos personatges en un tren. Xerren. O més aviat xerra Ernesto Alterio, perquè Pilar Castro, sobretot, escolta. Escolta i escolta una història terrible que, lentament, comença a créixer i desenvolupar-se, i, en principi, té tots els ingredients per ser real, per molt al·lucinant que sigui. Està ben explicada per un home que sembla sensat, al contrari dels protagonistes del seu malaltís relat, que tenen greus problemes mentals, d’autoe

Després d'un any sense premi Nobel de literatura per mor de l'escàndol sexual que va sacsejar l'Acadèmia Sueca, aquesta setmana s'han sabut els dos guanyadors, el de 2018 i el de 2019, guardons que corresponen, respectivament, a l'escriptora polonesa Olga Tokarczuk i a l'autor austríac Peter Handke. El segon és molt conegut entre nosaltres, perquè hi va haver una època en què les seves obres eren força presents als nostres teatres. La primera és tota una desconeguda, tot i que el 2001, Proa va publicar en català la novel·la 'Un lloc anomenat antany'. No hi ha molta cosa, tanmateix, de cap dels dos a les nostres llibreries de referència de la ciutat. Fem un repàs del que vindrà i el que tenim editat de fa poc: OLGA TOKARCZUK1. 'Cos/Los errantes' (Rata/Anagrama): aquesta novel·la ja estava prevista que sortís aquesta tardor abans de la concessió del Nobel. No debades, va guanyar l'any passat el que és, segurament, el premi literari més important del món després del Nobel, el Man Booker International Award. L'obra, segons els seus editors, és "novel·la única, lleugera i profunda alhora, que indaga en les possibilitats del gènere per parlar sobre el cos, el món i les estratègies sempre insuficients amb què intentem cartografiar-los". 2. 'Sobre los huesos de los muertos' (Siruela): publicat el 2016, és l'última obra de l'escriptora polonesa que podem trobar a les llibreries, una novel·la que és un "captivador thriller metafísic" que desplega "totes les contradiccions de l'ànima

Ens lamentem per les botigues de souvenirs. Però el 1971, un empresari indi va comprar el bar Glaciar –que aleshores ocupava tot un angle de la plaça Reial sense interrupció– i el va seccionar per posar-hi botigues de records. El bar, segmentat entre una cuina, una botigueta de marxandatge i el saló gran que coneixem avui, és hereu d’aquesta època. L’agost del 1932, La Vanguardia parlava de «invasión comercial hindú-africana en La Ramblas. El Glaciar, una de las víctimas, desaparece». El bar va reaparèixer el 1978, quan l’empresari indi el va llogar a una caòtica societat de divuit socis, universitaris idealistes. I poc després va acabar en mans de l’arquitecte Joan Martínez Manent, qui hi va instal·lar la preciosa barra marmòria que potser et penses que és allí des de fa cent anys. Manent, molt ficat en política, va organitzar tertúlies al soterrani i va col·locar-hi catorze tiradors de cervesa. Tot això m’ho explica en Rafael González, un dels dos socis actuals, que n’havia sigut cambrer pels volts del 1990.   Glaciar © Maria Dias   Un aniversari molt especial Tot ve a tomb perquè l’actual emplaçament del Glaciar, inaugurat el 12 d’octubre del 1929, celebra 90 anys de vida. I ho farà amb una tanda de concerts potent: ritmes caribenys amb Palmerita Coco Blue (dv. 18), troba cubana amb Mane Ferret & Carlitos Lage (ds. 19), swing & roll italià amb Rivolta (dv. 25) i el supergrup de soul-funk Cardova (ds. 26). Els concerts seran a les 22 h, amb una sonorització elèct

L'Ajuntament de Barcelona implantarà una nova superilla a Poblenou, un projecte que es preveu que finalitzi a principis de 2022 i que s'ubicarà al Tanatori de Sancho de Ávila. El projecte pretén reduir l'espai dels cotxes, donant prioritat als vianants i creant noves zones de vegetació i passeig. Actualment a Barcelona hi ha sis districtes amb superilles: Poblenou, Sant Antoni, Horta, Gràcia, Les Corts i Sants. La superilla tindrà forma de T gegant i els trams que quedaran pacificats seran el carrer dels Almogàvers (entre Pamplona i Joan d'Àustria) i el carrer Zamora (entre Almogàvers i Pere IV). L'epicentre de la súper-T serà l'encreuament entre aquests dos carrers per crear una plaça nova on l'espai que està destinat als cotxes quedarà substituït per una zona de vegetació que recrearà la flor de les rajoles de Barcelona. La súper-T estarà situada a prop de la primera superilla de Poblenou –constituïda pel govern d'Ada Colau l'any 2016– per tal de "donar continuïtat a la superilla per arribar fins al centre de la ciutat", creant així, un "eix verd que travessi el Poblenou fins a l'Arc de Triomf", ha afirmat el consistori. Alguns dels canvis que deixarà aquest nou pla són els següents: només quedarà un carril per als cotxes als trams pacificats i hauran de circular a una velocitat reduïda, compartint espai amb els vianants i les bicicletes; es plantaran més arbres i parterres amb plantes; hi haurà més bancs per poder-hi seure; es renovarà l'enllumenat públic que serà compl