Notícies de Time Out Barcelona

Els amants de la música electrònica és molt probable que sàpiguen què és Suara. Pels que no, que sapigueu que es tracta d'un segell discogràfic dirigit per un dels l'abreviatura.---#---Dj.---#---Dj---#---... segell discogràfic dirigit per un dels Dj's i productors més actius de la ciutat ...---#---43">Dj's i productors més actius de la ciutat com és Coyu, un apassionat de la música... i dels gats! Per això va decidir crear una fundació sense ànim de lucre amb l'objectiu d'ajudar els gats de carrer de Barcelona. La fundació va néixer l'any 2011, i després d'uns anys van crear la Suara Store, una botiga de moda i complements al Born, on també podem trobar els discs del segell. La fundació va obrir fa un any, a la planta superior de la Suara Store, un bonic projecte: la Cat House, la primera llar per a gats abandonats de Barcelona al carrer Fusina número 6.    'Sempre en tenim vuit, de gats. Tres viuen a la fundació i l'objectiu és que ajudin als nouvinguts, i cinc són els que es poden anar adoptant'. Alguns dels gats, com han tingut vides complicades, tenen problemes com que els falti una cama o desnutrició. Però aquesta és la idea de la Cat House: ajudar als gats més desfavorits i aconseguir trobar-los una família.'El que més ens importa és saber on aniran els gats. Amb qui. Per això el primer que demanem és omplir un qüestionari detallat per saber si la persona que vol adoptar sap les seves responsabilitats, què significa adoptar, si tenen coneixements, l'abreviatura.---

Plaça Catalunya és el rovell de l'ou de manifestacions, ocupacions reivindicatives i pistes de gel polèmiques. En el cens no oficial de la plaça hi consten molts turistes, molts coloms i, des de fa uns dies, moltes rates blanques. Es fan visibles cap a la matinada quan el volum de gent baixa i durant el dia fan vida (i en creen de nova) als caus que han fet entre les bardisses i les flors. No és cap sorpresa que en el cor de la ciutat els rosegadors campin sense problemes en busca de menjar i la prova està en les 19 operacions de desratització de la zona que ja s'han fet en el que portem d'any. Les altes temperatures i les restes de menjar que s'acumulen són el cultiu ideal perquè els rosegadors es reprodueixin, tot i això el consistori assegura que no suposa un perill de salut pública i que els equips d'inspecció de plagues procuren que no vagin a més a través de trampes. Aquest mateix equip també va confirmar que les noves habitants de pelatge blanc, quasi albines, provenen d'algun laboratori, botiga d'animals o casa i que no es tracta d'una mutació. Amb un sol exemplar són capaces de crear tota una colònia. 

Doblement salvatge. El títol de la minisèrie de Netflix de la qual tothom parla no enganya. 'Wild Wild Country' és una sèrie documental sobre el gurú indi Bhagwan Shree Rajneesh ( més tard es va dir Osho), la seva mà dreta i assistent personal Ma Anand Sheela i la comunitat utòpica que van formar a Antelope, un petitíssim poble al desert d'Oregon, a principis dels anys 80. 1. És tan fascinant i estrambòtica que no sembla real: Cada capítol us deixarà amb la boca oberta i ganes de més. Hi ha sexe en grup, hi ha un atac bioterrorista en format salsa, hi ha èxtasis col·lectius, complots, traïcions i polis de rosa. I tot, és metratge real: imatges que els mateixos rajneeshees, seguidors d'Osho, van gravar durant la seva estada a la comuna, complementat amb entrevistes actuals als principals protagonistes de la història, tant els habitants del poble, com els seguidors del gurú.   Wild Wild Country   2. Espiritualitat i Rolls Royce: Per què va triomfar una marcianada com aquella? Per què milers de persones, la majoria amb carreres universitàries i un nivell socioeconòmic alt, van deixar-ho tot per seguir les ensenyances d'un sol home? Difícil de respondre. El que sí que sabem, és que Osho apostava per una nova manera de viure que aplegava el millor de l'espiritualitat índia i el consumisme occidental. No a les regulacions de l'estat, no a les interferències religioses i no al matrimoni. Osho proclamava tot això, vestint diamants i al volant d'un dels Rolls Royce (va arriba

El fotògraf Eugeni Forcano ha mort als 92 anys. De formació autodidacte, versàtil i vital, va retratar els personatges de la ciutat en blanc i negre, tot i que també va tastar el color en la foto més experimental. El recordem a través de 5 fotografies, que s'exposen a la mostra 'La vida atrapada al vol' al Museu Palau Solterra de la Fundació Vilacasas (Torroella de Montgrí) fins al 22 de maig. 'Angoixa', d'Eugeni Forcano   Origen, 'Destino'Les seves primeres fotografies les va fer amb una càmera de la seva mare i va ser quan va aterrar a 'Destino', als 60 i arran d'un concurs, que va començar-se a dedicar a la disciplina de manera professional, sent autor de moltes de les portades del setmanari. Com indica el crític Daniel Giralt-Miracle al pròleg del catàleg de la mostra a la Vilacasas, "captava amb la seva càmera allò que de mica en mica anava canviant en la nostra societat i en el nostre entorn: el seu desenvolupament social i urbà i la internacionalització de Barcelona". Va retratar el turisme primerenc que aterrava en un barri Gòtic inventat, sense oblidar les classes més humils en una ciutat canviant, "gent anònima que no tenia veu", havia dit en recollir el Premi Nacional de Fotografia el 2012.   'Una dona optimista', d'Eugeni Forcano   Relat de carrerLa comissària de l'exposició, Anna Llopis, explica que Forcano sabia captar "l'essència de les coses i l'esperit de la gent", però el primer que l'empenyia a disparar l'obturador era la història que el fotò

Fruites que regalimen, gelat que es llepa, fulles que s'acaricien. Més que un cant a la vagina com a part del cos d'algunes dones, el que el grup valencià Pupil·les –format per les cantants Natàlia Pons i Mireia Matoses i Joan Dj Rule– ha fet és un himne feminista i per la normalització de la masturbació femenina. "Mi coño, mis normas". "La volen neta, la volen depilada, la volen jove i poquet visitada. La volen perfecteta, la volen ocupar, la volen maltractar". "Mis labios vaginales han salido a pasear. No los tengo guardaditos, no me voy a avergonzar". Aquestes són algunes de les frases que conformen 'V', tema del nou videoclip de Pupil·les i que s'ha convertit en un fenomen viral, aconseguint prop de 30.000 visites en un dia.     La cançó està inspirada en l'obra 'Els monòlegs de la vagina' d'Eve Ensler i segueix la línia feminista del grup, que ja vam poder escoltar als temes 'Les silenciades' i 'Estima't', per exemple. Una lletra potent il·lustrada per un videoclip en tons pastels ple de metàfores que us atraparà. I no podreu deixar de cantar-la! Els valencians no són els únics que li han dedicat un tema a la vagina i la masturbació, la cançó 'PYNK' de Janelle Monáe també és una oda al plaer femení. Pareu atenció als pantalons!     V de vagina, V de victòria!    

Lana Del Rey no és una diva pop com les altres. No encaixa ni amb el model de gran espectacle amb ball de Madonna –que després seguirien des de Kylie fins a Lady Gaga passant per Beyoncé i Katy Perry– ni amb el xou de balades d'Adele, hereu del d'Elton John. La seva proposta, un pop 'noir' empeltat de música urbana a baixes revolucions, tampoc no és carn de radiofórmula, però tot i així el seu poder de convocatòria la situa actuant en estadis. El Palau Sant Jordi –que aparentava estar mig buit tot i exhaurir les entrades de pista, coses dels aforaments post Madrid Arena– no tenia l'ara tan habitual plataforma que permet que els artistes s'endinsin entre el públic. En canvi, apostava per una adequada escenografia horitzontal, amb palmeres, roques i hamaques, que transportava a la Costa Oest nord-americana, de vegades encarnada en platja i d'altres en piscina per efecte de la tecnologia digital, en què Del Rey ubica les seves cançons. I ella, amb el mateix look Laurel Canyon durant les gairebé dues hores que va durar el xou –no es va canviar–, es va dedicar sobretot a cantar, evidenciant amb melismes i variacions respecte les versions enregistrades dels temes que no feia 'playback'. Amb una banda de quatre músics i acompanyada de dues ballarines que feien el rol de coristes, Del Rey va fer un concert –com el que havia fet abans una centrada Cat Power de telonera–, no un xou de diva del pop. El repertori va abundar en temes del disc amb què es va donar a conèixer, 'Born to die

Segur que si us demanen quin és el millor dia de l'any a la ciutat, el 98% (sempre hi ha algun raret) responeu amb una sola veu: Sant Jordi! Sant Jordi! A més, és ben fàcil: només heu de comprar un llibre i/o una rosa. Però, ai las, potser això us estressa més del compte. Aquest 2018, a més, Sant Jordi cau en dilluns, el pitjor dia de la setmana (en això el 100% hi estem d'acord). Tranquils, hem elaborat aquesta guia de supervivència perquè us ho passeu pipa, peti qui peti. 1. Fes campana: tothom ho fa. Sant Jordi en dia laborable? Cap problema, amics i amigues. Segur que tens reunió al col·le dels nens, que el metge només tenia lliure aquest dia, que has d'anar a fer la declaració de la renda, que tens un refredat de por (ja se sap, aquests canvis de temps)... No passis ànsia, el teu cap també ho farà. I tu no pots perdre't Barcelona inundada de gent, contenta, feliç, regalant llibres i roses. 2. Compra (o compra't) el llibre que et roti. Ja saps que els més venuts seran Antoni Bassas, el premi Sant Jordi de Joan-Lluís Lluís, Camilla Lackberg, Maria Dueñas, Martí Gironell i companyia. Saps que algun amic teu els tendrà, si vols llegir-te'ls. Així que aprofita que estaràs tot el dia envoltat de llibres per deixar-te seduir per la teva intuïció. La nostra ens ha portat a fer aquesta llista. Però pensa que dilluns, tu ets el rei del mambo. 3. Si has de regalar un llibre, compra'l diumenge. Totes les llibreries de referència estaran obertes aquest diumenge, com si fos un dima

El MODA-FAD, l'associació de moda vinculada al Foment de les Arts Decoratives, reneix després de cessar l'activitat a principis de 2016 per problemes econòmics. "Des de l'associació es volia mantenir la connexió amb la moda", explica el dissenyador colombià Edgar Carrascal, president del nou Moda-FAD. L'associació era l'encarregada d'impulsar els dissenyadors emergents, establint ponts entre les escoles i i la passarel·la del 080. Aquesta relació va donar fruits i van sorgir noms com Miriam Ocáriz, Ailanto, Josep Abril, Juan Vidal, Cecilia Sörensen o Krizia Robustella, entre d'altres, "però amb la crisi, tot plegat va començar a flaquejar", exposa Carrascal. El plantejament actual del MODA-FAD passa per enfortir els lligams amb la indústria i el mercat, donar suport a creadors amb vocació comercial, i fer pedagogia sobre el consum de moda; tot, esclar, sense oblidar els dissenyadors que comencen. "Anem poc a poc, però estem oberts a tot tipus de projectes", indiquen des de la junta, que està formada per Mireia Playà, especialista en calçat vegà; Elisenda Oms i Elisabet Carlota (el duet Carlotaoms, que fan roba per a dona); i Pau Esteve i Antonio Calderón (Matalafría), especialistes en punt. S'estrenen amb l'exposició The Shopping Talent, que descobreix el treball de 20 marques i creadors, des de Manuel Bolaño a Munich (calçat), passant per Bobo Choses (infantil), Lurdes Bergada i Ölend (bosses). La principal novetat és que, a més de mostrar producte i vídeos del procés de t

Atenció cinèfils que encara teniu algun mur de casa vostra sense empaperar, això us interessa. El Phenomena, el refugi dels films de culte, liquida el seu 'stock' de creativitats a un preu súper reduït. Sí, es tracta d'aquells famosos cartells de pel·lícules de tots els temps que pengen al seu vestíbul i que tants bons records ens evoquen. Si voleu adquirir algun espaterrant 'souvenir' d'aquella sessió de cinema que us va robar el cor cal que visiteu l'estand de marxandatge del Phenomena entre el 20 i el 22 d'abril de 15.30 a 21 h. Podeu trobar pòsters, creativitats de façana i, fins i tot, anuncis de marquesina molt per sota del seu cost habitual. Els pòsters disponibles, mesura 70x100 cm, tindran un preu de 8 euros, mentre que les marquesines es podran comprar a 5 euros. Les Opis, els pòsters de façana exterior de mesura 140 cm d'ample per 100 cm d'alçada, tindran un preu de sortida de 15 euros que variarà segons el model. Si sou seguidors de la programació del Phenomena, ja sabreu que es tracta de cartells actuals però també hi trobareu altres clàssics de tots els temps que han passat per la sala o que simplement mereixen ser considerats de culte pels cinèfils de cor. Aprofiteu la ganga i transformeu la vostra llar en un museu del setè art. Llums, càmera, ganga! via GIPHY

El dron, aquesta evolució veloç i pes ploma dels teledirigits de tota la vida, porta anys encapçalant les llistes dels més venuts per Nadal. El ressorgir dels teledirigits amb càmera, tant a nivell professional com aficionat, és una realitat i la prova són la infinitat d'imatges que ens arriben captades amb dron, les gairebé 3.000 empreses que ja s'han creat en el sector o les 74 escoles de formació que hi ha a Espanya.   Indrone Park   El dron ha arribat per quedar-se, per fer-nos sentir pilots a 200 km/h i sense despentinar-nos un pèl. Un fenomen fan que s'ha multiplicat en pocs anys i que a forçat establir una normativa clara sobre aquest tema. No poder volar el dron en espais urbans,  limitar l'altura del vol a 120 metres o recórrer distància inferiors a 500 metres ha propiciat l'aparició de circuits tancats on puguis saciar les ganes de velocitat a cop de comandament a distància. Indrone Park és el primer de Catalunya i compta amb una nau de 1.200 m2 a L'Hospitalet (Avinguda Pau Casals, 98) on pots portar el teu dron de carreres o bé llogar-lo. "Les restriccions de la normativa no permeten gaudir al 100% d'uns aparells que arriben a molta velocitat i que cada dia hi ha més gent amb ganes de competir professionalment", ens explicava un dels impulsors d' Indrone Park. De fet, està entre les seves prioritats muntar una equipació i competir a nivell nacional.   Indrone Park   Indrone Park compta amb una tecnologia FPV, és a dir, pilotar el dron amb ulleres on