Notícies de Time Out Barcelona

Encertar-la i endevinar-la Una amiga meva, que és fanàtica dels bíceps Scott Eastwood tant com de l’espiritualitat de Carl Theodor Dreyer, té la teoria que el títol d’una pel·lícula pot influir decisivament en la carrera comercial d’aquesta. I que un mal títol, un títol ensopit, inadequat, sense grapa ni trempera, pot condemnar un film d’entrada comercial i engrescador a ser un fracàs o semifracàs a la taquilla. Ella posa l’exemple de 'Tierra firme', la darrera cinta de Carlos Marqués-Marcet, a qui atribueix una mediocre trajectòria a les sales per culpa d’un títol que, segons ella, "no vol dir res. Perquè, mai millor dit, és un títol que es mou per la terra ferma que no pertany a ningú, en un espai imprecís, erm, sense regar, secot, àrid i aspre”. Opcions millors? La meva amiga, que també adora els ulls de Travis Fimmel i ja ha anat a veure tres vegades 'Lean On Pete', una d’elles amb un servidor, creu que, si li haguessin consultat a ella, s’hagués tret fàcilment de la màniga ("de les calces", diu exactament) tres o quatre títols millors per a la història que protagonitzen Natalia Tena, David Verdaguer, Oona Chaplin, Geraldine Chaplin i l’enyorat gat Chorizo, que mor al principi. Una selecció: 'Te seguiré queriendo siempre' (en una picada d’ullet a Rossellini), 'Sobre aguas tranquilas' o 'La vida es un largo canal tranquilo'. A mi no em semblen tampoc res de l’altre món, com a títols, però no li exposaré el meu punt de vista. El valor i ganxo de les paraulotes Ella tam

MNAC, Macba, Arts Santa Mònica i en una quarantena d'equipaments culturals públics més de tot Catalunya. Cap d'ells es salvarà de la radiografia que farà en els pròxims mesos l'Institut Català de les Dones (ICD) amb "l'objectiu de ser un suport per als equipaments culturals i promoure la igualtat en tots els àmbits i nivells de la creació i gestió cultural", explicaven a la taula de debat que van organitzar. Un projecte que servirà per extreure una fotografia fidel de com estan institucions públiques en termes d'igualtat, visibilitat i sensibilitat de gènere. La presidenta de l'ICD, Àngels Cabré, va afirmar que "cal fer justícia al talent femení i acabar amb la seva infrarepresentació". S'efectuarà a través d'un qüestionari i des de l'ICD asseguren que serà "una intervenció amable i proactiva" sobre la programació, l'anàlisi dels públics, l'equip de treball i la comunicació d'aquests espais. Tot plegat servirà per extreure'n conclusions (finals d'any o principis del 2019) i mirar de posar sobre la taula mesures i un diagnòstic per implantar amb totes les garanties la Llei d'Igualtat en el sector de la cultura. via GIPHY

De llibres especialitzats en sexualitat i erotisme en trobareu de diverses categories: guies pràctiques, llibres novel·lats d’experiències personals, assajos filosòfics i polítics entorn al gènere, l’orientació i la sexualitat i fins hi tot rareses com diccionaris, còmics o magazins d’entreteniment. Avui us recomanem 5 novetats per passar l’estiu llegits a alta temperatura...     'Cómo adelgazar follando'I comencem amb una freakada. Ja sabem que conjugar humor i sexe funciona, pel que aquest llibre no us deixarà pas decebuts. Cómo adelgazar follando és un manual divertit de Richard Smith amb il·lustracions d’Aleix Saló (-us enrecordeu del seu famós Españistán, oi?), que parla de sexe i de com perdre calories al mateix temps. Hi trobaràs completíssimes taules de consum calòric de mil i una activitats sexuals: des de sexe oral fins a idear excuses en cas de pillada 'in fraganti'. I com a postres, inclou una guia dels millors aliments afrodisíacs per a una sessió de plaer apta per a tots els gustos.   'Código Swinger'Ja us hem explicat diverses vegades a Time Out que la monogàmia, no és tendència. Per això cal que us embrinqueu en l’apassionant món de les parelles obertes. L’escriptor i filòsof Jordi Clotas s’endinsa en el món d’una parella swinger a 'Código Swinger', des de les seves primeres investigacions, fins a un dur encreuament de camins emocional... Un road trip per tots aquells espais físics i emocionals que els més puritans no us heu atrevit a trepitjar.  

Aquest any, a Estrella Damm s'han posat melancòlics i, de retruc, també ens fan posar nostàlgics a nosaltres. Fa 10 anys que la companyia cervesera catalana va instaurar l'anunci de l'estiu, un bucòlic film mediterrani que seguia uns patrons que els van portar a l'èxit total: platges de somni –sobretot de les Balears–, personatges coneguts, una cançó enganxosa –que s'acabava convertint en la cançó de l'estiu a casa nostra– i un ambient de gent maca i bon rotllo.Michelle Jenner i Oriol Pla –Júlia i Àlex– protagonitzen l'anunci d'aquest 10è aniversari, que ha dirigit Dani de la Torre, i que repeteix a Formentera. La música és la protagonista absoluta, repassant alguns dels 10 himnes d'aquesta dècada, amb versions de Love of Lesbian, Herman Düne o Billie the vision & the dancers, amb una aparició més que estel·lar per tancar l'spot.A més de veure l'anunci d'enguany, a la web d'Estrella Damm podreu veure tooooots els anuncis d'estiu que ens van fer voler viure una vida així de 'mediterrània'. Per si necessiteu més dosis de melancolia i desitgeu molt fort que arribin les vacances!    

Sabem que hi és, que corre i que vola entre banys, butxaques i nassos. És un problema del qual no es parla, sobreviu en el subsòl dels temes de conversa però, tot i això, el seu consum només fa que créixer. Això és el que revela l'últim estudi que ha publicat l'Observatori Europeu de Drogues i Toxicologies, organisme de la UE dedicat a la investigació i seguiment de la producció, consum i efectes de les drogues il·legals sobre la població. Les dades no són positives per Espanya, ja que segons el que s'extreu de l'informe és el quart estat membre de la UE on més joves han tastat almenys una vegada la cocaïna. A tot Europa es calcula que un 17 milions d'adults. És la substància reina de la península Ibèrica, amb el permís del cànnabis, clar. Amb una mitjana de consumidors del 5,1% durant l'últim mes, Espanya està molt per sobre de la mitjana europea amb un 1,1%. Molt per sobre de la mitja i amb una tendència ascendent, de fet es calcula que en l'últim any un total de 2,3 milions d'espanyols entre 15 i 34 anys han consumit aquesta substància i només el 2016 es van fer 98.000 confiscacions en espais com aeroports i ports.     No hi ha un crim perfecte i sinó sempre hi ha les clavegueres i les seves aigües residuals per delatar al més experimentat. L'organisme ha fet un estudi molt exhaustiu de les aigües residuals de més de 60 ciutats d'Europa. No ha de ser una feina agradable però les conclusions són irrefutables, tot acaba transformant-se en residu i al mateix destí. Barc

Ja tenim el Tast a la Rambla aquí. Comença el dijous 7 i estarà a la Rambla de Santa Mònica fins el diumenge 10. I la veritat és que val molt la pena: passejant-hi, un té la sensació que aquest és el Primavera Sound de la gastronomia: el lloc de Barcelona on, sI t'agrada menjar, cal anar-hi sí o sí. I enguany ve més saborós que mai: dels més de 40 restaurants i bars de primera línia –amb estrelles Michelin com Nectari, Dos Palillos o Xerta servint plats a 4 €– que hi participen, predomina la cuina catalana i l'asiàtica: és a dir, que aquest any la cosa va de coccions lentes, suc, molts sofregit i sabor. Aneu-hi: si això es fes a Estocolm, els pacífics suecs es picarien per anar-hi. Ara, com que és a la Rambla, entra en funció aquell estrany masoquisme català: "Jo a la rambla no hi vaig". Malament. Perquè per 20 o 25 euros us podeu inventar un menú degustació impressionant. Tot és bo, però nosaltres us hem fet una tria de 10 plats imprescindibles. 1. Mollete de 'soft shell crab'. Els amics del Mano Rota, mestres en el mestissatge de la cuina catalana, Àsia i la cuina llatinoamericana, s'han tret de la màniga un increïble 'mollete' amb cranc tou i papada de porc rostida, fent saltets entre la Xina, Cadis i el sud-est asiàtic. Picantet, divertit i molt refrescant.   Mano Rota       2. Dorada marinada. El Germán Espinosa de la Fonda Espanya és un dels cuiners de la ciutat que conjunta millor l'anar a cara barraca del sabor primordial i la creativitat. Un exemple: una b

Van néixer l'1 de novembre de 1979 i el 3 de febrer de 2019, després de gairebé 40 anys en escena, Joan Gràcia, Carles Sans i Paco Mir s'acomiadaran dels escenaris. És a dir, que el Tricicle deixarà de rodar. No ho faran amb cap espectacle nou, sinó d'una manera millor, portant al Teatre Victòria 'Hits', una peça que van estrenar al Teatre Circ d'Albacete el 2016 i que recull, com bé indica el títol, els dotze números més famosos (i una traca final) del que encara és una de les companyies catalanes de teatre  més internacional i amb més fans, tant aquí com arreu del món, amb deu peces teatrals al darrere, set sèries de televisió, un llargmetratge... A partir del febrer que ve, Gràcia, Sans i Mir només mantindran la seva feina com a productors i la direcció d'espectacles, cosa que ja fa anys que porten a terme. Amb molt d'èxit, per cert. No hem d'oblidar que Tricicle és l’únic grup teatral de l'Estat que manté tots els seus membres fundadors actuant.  Quan van començar la gira de 'Hits' ja van anunciar que plegarien, que volien acomiadar-se del públic que els havia acompanyat durant aquestes quatre dècades de fer-nos petar de riure sense parlar, només amb gestos i una imaginació infinita.  Fins ara, més de 175.287 espectadors han vist 'Hits' a l'estat, cosa que vol dir 277 funcions i 35 ciutats visitades. Poca broma. En una nota de premsa feta pública per la companyia, Mir esmenta l’escriptor Marcel Proust i la seva magdalena per parlar del seu últim xou, allò de les experi

Els Premis GAC, que atorguen conjuntament el Gremi de Galeries d'Art de Catalunya i l'associació Art Barcelona, han celebrat l'11a edició de la nit del galerisme reconeixent els prinicipals agents de l'any en vuit guardons. Els premis honorífics han estat per a Frederic Amat i el galerista Alejandro Sales; després de 40 anys dedicat a la pintura i la fotografia analògica, d'exposar obres de Francesc Artigau, Joseph Beuys, Javier Corberó, Eduardo Chillida, Anish Kapoor, Robert Llimós, Jaume Plensa, i Antonio Saura, entre d'altres, Sales va cessar l'activitat de la galeria de Gràcia l'estiu passat. Frederic Amat va fer seva la planta noble de La Pedrera la primavera del 2017 instal·lant-hi creacions que dialogaven amb l'arquitectura de Gaudí. A banda, hi presentava projectes emblemàtics (l'hotel Ohla, l'escalinata del Lliure, la pintura de la biblioteca de l'Ateneu Barcelonès) i altres de frustrats, com el de la decoració de la façana del Liceu, a base de cercles oberts inspirats en Vitruvi i Palladio tenyits amb el color dels cortinatges del teatre.   © Maria Dias       L'artista Soledad Sevilla ha rebut el premi de la trajectòria consolidada i millor projecte presentat en galeria. El jurat ha destacat el tractament dels espais, la llum, la matèria, el color, els gestos controlats i l'ús precís de la geometria; prova d'això va ser la mostra 'Génesis', a la Galeria Marlborough, ressenyada per la crítica Aina Mercader.        © Soledad Sevilla   El GAC al p

Òbviament, la música és el pal de paller del Festival Cruïlla –amb un cartell que arriba a tot tipus de públic–, però des de l'organització el defineixen com molt més que un festival i amb molt més que música. Per això, aquest any, entre concert i concert, passaran moltes coses! Per aconseguir-ho s'han aliat amb el White Summer, festival centrat en la gastronomia, les compres i les arts escèniques que es fa anualment a Pals, i que seran els 'curators' de tot allò que passi fora dels escenaris. Segons Jordi Herreruela, director del festival, aquestes novetats surten dels desitjos del públic "que és gairebé 100% local i que té uns interessos culturals amplis que van més enllà de la música".A més de les ja confirmades actuacions de la Fura dels Baus, amb l'espectacle 'Dreams', i de l'Aquelarre de Cervera, per fer més entretinguda l'espera entre concert i concert i per no desvincular-vos mai de la sensació d'estar de festival, us anireu trobant amb espectacles de dansa i de teatre de carrer com les simpàtiques girafes de Xirriquiteula Teatre i els dragons de la companyia Traps.Les novetats d'aquest any arriben a tots els àmbits. El Cruïlla serà el primer festival a Espanya i un dels pocs del món en fer servir gots 100% biodegradables –estan fets amb blat de moro– i es reduirà tant com es pugui la presència de plàstic al festival. També augmenta el número de food trucks –fins a 35– i milloren en qualitat i en varietat posant especial atenció en oferir plats per a vegetarians, vega

En un matí de pluja apocalíptica a Sitges, l'equip del Festival s'ha desplaçat a la Fàbrica Mortiz per anunciar les primeres notícies de la 51a edició –del 4 al 14 d'octubre– que aquest any ret homenatge a la magistral '2001: una odissea de l'espai' d'Stanley Kubrick. "La pel·lícula de la meva vida", ha dit Àngel Sala. Aquell mític monòlit que havia de conduir als primats a un estadi d'intel·ligència superior és la imatge del cartell d'aquest any que, segons Sala, ha sigut un dels més complexos de gestar (fins una hora abans de la presentació encara no se sabia el què) entre consensos amb Warner –que té els drets de la pel·lícula– i els hereus de Kubrick, amb qui l'equip es va reunir a l'última edició de Cannes.     Cartell del Festival de Cinema de Sitges 2018, fet per Agencia China   Kubrick i la seva gran obra mestra de la ficció, estrenada fa mig segle, són l'eix principal que des del festival aprofiten per celebrar altres grans esdeveniments que van revolucionar el cinema i concretament la ciència-ficció l'any 1968, com 'El Planeta dels Simis', 'La llavor del diable' i 'La nit dels morts vivents'. La gran notícia del dia és que el Festival ja ha anunciat deu de les pel·lis que veurem aquest any, moltes d'elles dins de la secció oficial a competició. Prepareu-vos per cridar fort: El primer nom de la llista és Lars von Trier. El realitzador danès ens porta 'The House That Jack Built', la pel·li amb què ha tornat a Cannes després de les polèmiques declaracions que