Notícies de Time Out Barcelona

Amb la cafeteria-botiga més que consolidada al centre de Barcelona i una projecció internacional que suma centenars d'hotels, restaurants i complexos d'oci, a la cadena Hard Rock International només li faltava fer-se amb un hotel a la capital catalana. La seva ubicació exacta serà en la primera línia de mar a Sant Adrià del Besòs, al costat de la platja, al Parc del Fòrum i el port esportiu del municipi. Es tracta d'una superfície de 30.000 m2 molt buscats pels grans inversors i que, per fi, sembla que tenen propietari i data d'inauguració de l'hotel a principis del 2022. La confirmació de l'obertura de l'hotel arriba després d'una aliança de Hard Rock amb el fons immobiliari AG i, sobretot, amb un municipi que no compta amb una regulació de l'allotjament turístic tan restrictiva com Barcelona i permet que l'hotel pugui ser una realitat en un futur immediat.    Ubicació del nou 'Hard Rock Hotel' © Time Out BCN       Més de 500 habitacions a primera línia de mar El projecte d'hotel de Hard Rock constarà amb 504 habitacions, amb vistes al mar i al Parc del Fòrum. Un restaurant de bufet i un gurmet, sports bar, més d'una piscina i grans terrasses al Moll de la Ronda conformaran una oferta hotelera que s'emmarca en "un nou estàndard en hostaleria, gastronomia i oci" assegurava Todd Hricko, vicepresident sènior i responsable de desenvolupament global d'hotels d'Hard Rock International. L'Ajuntament de Sant Adrià, per la seva banda, ha signat un conveni amb la multina

Igual que en el seu dia es va llançar el joc de LEGO de 'Joc de trons', la marca s'alia –per fi!– amb Netflix i d'aquesta col·laboració ha sortit el set de 'Stranger things'. Els fans de la sèrie podran construir i explorar la casa dels Byers i el món sobrenatural del revés. Aquest primer 'set' inclou també la recreació de vuit personatges de 'Stranger things', inclosos el xèrif Hopper, Joyce Byers, Eleven, Mike, Lucas i Dustin mentre intenten salvar en Will d'una versió del Demogorgon en mini figura.     Juego LEGO de Stranger Things     El joc inclou 2.287 peces i un munt d'accessoris per a cada personatge, com la tassa de cafè d'en Hopper, gofres, llanternes, bicicletes i walkie talkies. Podreu muntar la casa de Winona Ryder amb tot luxe de detalls: inclou la paret del menjador amb l'alfabet –que també s'il·lumina–, i el dormitori de Will, amb els pòsters que la decoren. També incorpora la patrulla del xèrif Hooper, amb el cotxe inclòs. La versió del món del revés és un reflex del món real però molt més fosc i tenebrós, igual que es veu en la sèrie.     Personajes LEGO Stranger Things   És un joc amb el qual us ho passareu d'allò més bé construint el món creat per Netflix: una bona manera de matar el temps mentre esperem que arribi la tercera temporada.   NO T'HO PERDIS: Així serà la nova temporada de 'Stranger Things'.  

Si passeges per la Rambla amb freqüència sabràs que en ella abunden les samarretes relacionades amb el món de l'esport. No hi ha discriminació, ni d'equips ni d'activitat física, fa poc més de dos anys es va obrir el NBA Cafè Barcelona, ​​dedicat a l'univers de les estrelles del bàsquet i fa tres mesos el club de striptease més gran de Catalunya. No hi ha dubte que la Rambla és un gran carrer comercial per al turista que, a l'espera d'una anunciada reforma, els seus locals segueixen obrint i tancant al ritme que l'essència d'aquella Rambla de les Flors de Josep Maria de Sagarra va desapareixent. Però no ens posarem nostàlgics amb els temps passats, la Rambla d'avui hi cap de tot, des del Museu de l'Eròtica passant pel recentment inaugurat monument a les víctimes de l'atemptat terrorista i, molt aviat, també acollirà una macrobotiga del Barça. Al cap i a la fi, si alguna cosa és la Rambla i la seva icònica (i sobrevalorada) Font de Canaletes, és culer i dels seus hooligans. "Ara estem d'acord, estem d'acord, un Rambla i samarretes penjades ens agermaaaaana"   © Flickr   2.000 m2 de 'feel and look' Fins a l'any passat el Barça, pel que fa a botigues, era literalment 'Més que un club', ja que compartia, juntament amb Nike (el seu gran patrocinador), una societat per explotar els seus locals. Aquesta germanor va acabar el 2018 i des de llavors és només el Barça qui gestiona i decideix sobre les seves botigues i 'merchandaising'. El primer nou local de l'era sense Nike

Reciclar-te i informar-te, o empobrir És llei de vida cinèfila: mai hauràs vist totes les pel·lícules que s’han fet des del 1895 ni mai estaràs al dia en qüestió de novetats de la cartellera. Sobretot, si cada divendres s’estrenen una dotzena de pel·lis. Algunes d’elles, amb poques còpies i fora de la teva àrea. O en horaris criminals, impossibles de combinar amb les teves tasques quotidianes de persona decent. A tot això se li afegeix una tasca suplementària: què passa quan llegeixes una crítica o escoltes una entrevista, i l’una i l’altra estan plenes de referències a cineastes i films del passat? Quan el reflexionador, en el primer cas, i el personatge entrevistat, en el segon, amaneixen el seu discurs amb referents que potser no controles, amb exemples que no visualitzes i paeixes, amb comparacions que s’escapen dels teus coneixements. És el moment de fer els deures. O de fer un repàs en determinades assignatures. Cinema neorrealista? Nouvelle Vague? Comèdia de Hollywood dels anys 40? La cartellera actual t’obliga a reciclar-te per, com a mínim, enfrontar-te a tres estrenes amb tots els seus elements controlats i poder fer la millor i més detallada de les anàlisis. Un western d’Audiard o de Ford? Estic parlant de 'Los hermanos Sisters', de Jacques Audiard, un realitzador que, per començar, ha dit que el western és tema secundari en la pel·li que protagonitzen Joaquin Phoenix, John C. Reilly i Jake Gyllenhaal. Que la seva història, extreta d’una novel·la de Patrick De

Fa molts anys que parlem de les noves (i no tan noves) companyies, del context advers que s'han trobat, del menysteniment de cert establishment teatral per donar-les entrades, suport, recursos. I La Calòrica, que ara fa deu anys, ha estat sempre un exemple: com és que amb premis de la Crítica, Max, Butaques, al sarró, no han aconseguit fer el gran salt? Amb 'Els ocells', que és en cartell ara a la Beckett, han estripat la baralla. Perquè han demostrat que les grans infraestructures, els grans padrins, ja no calen quan es tracta d'oferir la millor obra de la temporada. Almenys, una de les dues o tres més bones. 'Els ocells' és gairebé una peça perfecta. Perfecta per als nostres dies: no oblidem que el teatre sempre parla en present. La posada en escena d'Israel Solà és digna d'un Stravinsky, pel tempo que dona a la funció, que fa que els 90 minuts que dura passin volant, per l'excel·lent direcció d'uns actors (Xavi Francés, Aitor Galisteo-Rocher, Esther López i Marc Rius) que saben què han de fer en tot moment, que canvien de rol amb una plasticitat encomanadissa, que miren al públic amb decisió per menjar-se'l. L'escena del dinar dels coloms és, per exemple, del millor que he vist mai en teatre, una obra dins l'obra. I què hem de dir del text? Joan Yago, el dramaturg de la tropa, em deia que per fer 'Els ocells' havien canviat d'estratègia i havien fet un procés de creació col·lectiva que ell, després, havia endreçat. L'excusa era agafar l'obra clàssica d'Aristófanes a part

'Arlequí' va ser la primera obra que Picasso va donar a Barcelona l'any 1919 i el Museu Picasso celebra el centenari d'aquest regal amb diferents activitats que permeten redescobrir l'obra i també la relació de l'artista malagueny amb la ciutat.   1. Un ballarí retratat 'Arlequí' és en realitat el retrat del ballarí i coreògraf Léonide Massine, membre dels Ballets Russos de Sergei Diaghilev. Autor de més de 50 ballets, va ser en una estada a Roma el 1917 quan es van conèixer amb Picasso: el malagueny havia viatjat a Itàlia per dissenyar els decorats, el teló i la indumentària de 'Parade' amb Jean Cocteau, que també faria el llibret. La música la signava Erik Satie i la coreografia, de Massine, va ser considerada revolucionària. L'obra es va estrenar a París el maig d'aquell any i d'allà va fer cap al Liceu de Barcelona. Fins a la Ciutat Comtal va viatjar Picasso, com si fos un membre més de la companyia: l'artista s'havia enamorat de la ballarina Olga Kokhlova.   Picasso i Léonide Massine asseguts al jardí de la casa de Marco Lucrezio (març de 1917). Foto: RMN-Grand Palais (Musée national Picasso-Paris) / Mathieu Rabeau © Successió Pablo Picasso, VEGAP, Madrid 2019   2. Picasso i els arlequins Picasso va pintar l'obra entre el juny i el novembre de 1917 a Barcelona, però la relació amb l'arlequí s'inicia molt abans d'aquesta data. El 1901 recrea la figura de la Commedia dell'arte que l'acompanyarà en diferents etapes –i l'interpretarà amb els diferents estils qu

Sí, vivim en campanya electoral perpètua: ara toquen la de les municipals i les europees. La temporada de campanya electoral té dos eixos: els insults entre partits i la regurgitació de promeses difícils d'acomplir. Ara bé, l'hemeroteca és l'espasa de la veritat, i més ara que la tenim a un cop de clic. Preneu-vos set minuts per recordar les promeses electorals més demencials que mai han planat pel futur de Barcelona. I una per imaginar el futur distòpic que ens cauria al damunt si aquestes propostes es fessin realitat a la vegada. 1. El Tibidabo al Fòrum. Aquesta és la meva favorita. L'any 2007, Jordi Portabella, el candidat d'ERC a l'alcaldia, va proposar traslladar a la zona del Fòrum el Parc d'atraccions del Tibidabo. El principal motiu per fer-ho era que el parc d'atraccions "té dificultats reals i conegudes per accedir-hi en transport públic". No és mal argument, però trontolla si tenim en compte que el carisma i l'encant del parc és la seva ubicació al Tibidabo. L'antic eslògan del Parc era Tibidabo, la Muntanya Màgica. Què en dirien, ara? El Fòrum, l'Esplanada de Ciment Màgica? 2. Una pista d'esquí a la Zona Franca. Aquest clàssic de l'era Trias està enterrada definitivament. I no és estrany; la hipotètica construcció d'una pista de neu artificial per donar suport a l'eterna candidatura de Barcelona als Jocs Olímpics d'hivern –vinculada a l'empresa holandesa Snow World– s'havia de fer on hi ha el Banc dels Aliments i La Mercè, l'institut amb mes oferta de formació d

Una nova escultura de Jaume Plensa al territori: aquesta vegada el destí és l'atri de la basílica de Montserrat, que estarà presidit pel cap de l''Anna' fins al novembre. L'obra de filferro, que fa quatre metres d'altura i pesa prop de 150 quilos, s'ha acabat de muntar a l'atri del temple i funciona com a preàmbul de la mostra dedicada a Jaume Plensa que es pot visitar a l'Espai d'Art Pere Pruna del Museu de Montserrat, on es presenten estudis i gravats de l'artista conegut arreu.  Foto: Museu de Montserrat Fa temps que des de Montserrat s'havien interessat per l'obra de l'artista; de fet va ser Josep Laplana, monjo i director del Museu de Montserrat, qui va sol·licitar la possibilitat de fer una instal·lació semblant a la que Plensa va realitzar a Sant Giorgio Maggiore per a la Biennal de Venècia del 2015. 'Mist', el cap eteri que omplia la nau de l'església de Palladio, feia 5 metres i estava inspirat en el rostre de la Nuri, una nena xina. El cap de l''Anna' és lleugerament més petit, però suggereix el mateix: un joc de percepció que canvia segons la distància i proximitat a l'escultura i permet reflexionar sobre l'ànima i l'esperit. "La pell és la frontera final entre el nostre cos i el buit; és la petita i fina línia que separa el ple del buit. M'interessa el cos com a lloc. Fins i tot quan no treballo la figura, el cos està present per la seva absència", ha explicat l'artista. Foto: Museu de Montserrat Conegut per la seva obra pública escampada pel món, en

El preu dels hotels no para de pujar a Barcelona i altres ciutats europees mentre els sous segueixen fossilitzats en condicions de fa més de 10 anys. Però ara tenim una nova opció. Per a tots aquells que no renunciem a viatjar però no volem passar per albergs sorollosos ni caure en l'urpa tramposa dels llits d'economia compartida, ara podrem sentir-nos com autèntics executius japonesos que han perdut l'últim tren.A Bilbao obrirà la pròxima setmana el primer hotel càpsula d'Espanya –abans a Europa s'havien inaugurat a Zagreb (Croàcia) i Lucerna (Suïssa)–, amb instal·lacions i dissenys ultramoderns i un preu molt competitiu: des de 24,95 euros/nit per una simple (120 x 200 cm) i 34,95 euros en cabina doble (180 x 200 cm).Els propietaris d'Optimi Rooms garanteixen l'insonoritzat dels habitacles, a més d'altres detalls com la televisió 'smart', connexions USB i d'auriculars, caixa forta i despertador lumínic. Tampoc patiu per la comoditat –hi trobareu matalàs viscoelàstic– ni per la intimitat, perquè una persiana us permetrà passar una nit sense mirades indiscretes.   Interior de l'hotel càpsula.    L'ambient futurista no només s'hi percep a les habitacions, també la resta d'instal·lacions –rebedor, zona per deixar l'equipatge, petit espai d'esbarjo amb microones, banys, dutxes...– comparteixen un disseny com de nau espacial. Com a serveis extres ofereixen allargar l'hora de sortida fins a les 14 h, continguts multimèdia per a la televisió, servei extern de bugaderia i un

Tot i que no van néixer amb aquesta funció, és habitual que es lligui a través de Twitter, Instagram i Facebook. Els humans som éssers socials i la "protecció" de les xarxes ens dóna un plus de valentia a l'hora de tirar-li la canya a tot bitxo vivent. Mark Zuckerberg ha vist el filó de Tinder i fa uns mesos va llançar Facebook Dating, una eina per lligar, però només com a prova i a Colòmbia. Després de crear el teu perfil, es veu quins altres usuaris estan buscant alguna cosa més que una amistat i es pot trobar un possible matx entre els teus amics, els amics dels teus amics, grups i esdeveniments als quals diuen que hi assistiran.     Facebook Dating Facebook   Però Zuckerberg vol anar més enllà i en la Conferència de Desenvolupadors de la companyia, la F8, que s'està celebrant aquests dies a San Francisco, han presentat 'Secret Crush', una nova eina per a Facebook Dating. Amb ella es pot crear una llista amb un màxim de 9 amics de Facebook amb els que t'agradaria tenir una cita. Aquell company de classe que sempre et va agradar, aquell amic que només coneixes a través de la xarxa i que vols desvirtualitzar ja, la veïna, l'amic de la teva amiga... Si alguna de les persones de la teva llista també utilitza Facebook Dating, li arribarà un avís dient-li que hi ha algú interessat en ell/ a, però només podreu contactar si l'altra persona també t'afegeix a la seva llista de 'crush'. Si no ho fa, mai sabrà –a no ser que l'hi diguis directament- que aspiraves a tenir una