Notícies de Time Out Barcelona

Ja s'han donat a conèixer les nominacions als Oscars i encara falta més d'un mes per a la cerimònia nosaltres no podem resistir la temptació de començar a pensar. Haurem d'esperar fins a la matinada del 24 de febrer per descobrir com es reparteix el peix, però aquí ja estem escalfant motors.1. El calat dels #OscarsSoWhite. Fa tres anys, Chris Rock presentava una de les gales dels Oscars més bel·ligerants que es recorden, marcada per la polèmica dels #OscarsSoWhite, suscitada per l'absència d'actors negres a les nominacions. Sembla que Hollywood no vol tornar a passar per una xafogor similar. A l'any següent, 'Moonlight' va guanyar com a Millor pel·lícula. I enguany encara van més forts: estan nominades al premi més cobejat 'Green book' (on Mahersala Ali interpreta el pianista negre Don Shirley), 'Infiltrado en el KKKlan' (una caricatura molt punyent de l'arrelament del racisme als Estats Units, dirigida per Spike Lee) i 'Black Panther' (amb un càsting eminentment negre, on destaca Lupita Nyong'o, que ja va guanyar un Oscar per '12 anys d'esclavitud').   2. 'Roma', un cas sense precedents. La pel·lícula d'Alfonso Cuarón opta a deu estatuetes, incloent les categories de Millor pel·lícula i de Millor pel·lícula de parla no anglesa. Només quatre vegades abans s'havia donat una situació similar, i en cap cas la pel·lícula s'havia portat el doblet. Les travesses apunten que 'Roma' podria fer història. Tinguem en compte dos factors. El primer, que és una pel·lícula mexicana: tal

Si l'altre dia vam deixar anar la trista notícia de la pèrdua del bar Cosmos, avui toca una petita alegria. Mai millor dit, perquè el proper mes de març reobrirà el Bar Alegria, joia modernista i popular oberta el 1898 del xamfrà de Gran Via amb Borrell, i una de les talaies favorites dels veïns de l'Eixample i Sant Antoni, a l'hora de fer el vermut del diumenge. Aquest bar i carismàtica terrassa –que va tancar el febrer passat– apujarà la persiana el proper març, gràcies a què la societat formada per Carles Abellan, el seu fill Tomàs i Max Colombo (Xemei, Bar Brutal, Can Pizza i Frankie Gallo...) l'han recuperat. Això era un bar de 'tapas vulgaris' de tota la vida, i Abellan descarta aplicar-hi el repertori del Tapas 24: «Això era un bar normal i serà un bar normal. I hi aplicarem el mateix concepte de bar: de deu a dotze del matí cuina ininterrompuda, i de dilluns a divendres plat del dia. Els dijous arròs, esclar». I què s'hi menjarà? Doncs el que hi havia, que eren tapes i entrepans (encara que val a dir que tot i el carisma del lloc, el menjar justejava molt, un s'hi asseia més que res per l'esplèndida atmosfera de voluta de fusta, pota de ferro i marbre). «Producte, entrepans, alguna cosa de llaunes i sobretot tapes, ensaladilla russa i similars, cuina tranquil·la», vaticina Abellan. I més aviat bàsica, perquè «hi haurà una planxa a la barra i poca cosa més», encara que tenint en compte la cura amb què Abellan i Colombo tracten el producte, seran més que bones. El xe

Els artistes visuals Mina Hamada i Zosen tornen a l'acció, aquesta vegada al barri de la Mina, on ara mateix pinten la paret mitjanera d'un bloc de pisos entre el carrer Llevant i el de les Estrelles. El projecte titulat 'Una Mina de color' neix de la col·laboració amb diferents entitats del barri i l'ajuntament de Sant Adrià del Besòs i, més enllà d'artístic, té una voluntat social, per donar color i vida a una part de ciutat "a vegades oblidada o estigmatitzada", diuen els artistes. La intervenció està basada en un conjunt de dibuixos de nens i adolescents del barri, la qual cosa treballa el caràcter col·lectiu de la pintura. Com explica Zosen al seu perfil d'Instagram:   View this post on Instagram (Eng below) Esta semana hemos empezado con @mina_hamada un gran mural en el Barrio de La Mina, Barcelona. Gracias a la colaboración con varias entidades del barrio y l@s más jóvenes con l@s que hemos compartido ideas,sueños y visiones de futuro para esta parte de la ciudad; una parte muchas veces olvidada o estigmatizada. Este proyecto tiene especial interés para nosotros ya que a Mina le llamó la atención cuándo llegó a Barcelona que hubiera un barrio con su nombre y lo quiso conocer. Por mi parte me crié al otro lado del Río Besós y no fueron pocas las veces que cruzábamos el puente y quedábamos con los que pintaban graffiti. En ésta época del año hace frío para pintar pero es cuándo se han unido los planetas de la galaxia y hemos podido hacerlo r

Trad. d'Oriol Sánchez Vaqué. Llibres Anagrama. 288 pàgs. 19,90 € 1. La caigudaLes prop de 300 pàgines de 'Serotonina' no són sinó una crònica d'una caiguda, de l'enfonsament d'un home en la quarentena que va deixant anar llast amb un únic company, el Captorix, un antidepressiu que, entre d'altres efectes, redueix a zero el desig sexual, el qual ha estat el motor de la seva vida. És un viatge que comença al sud d'Espanya, que fa parades al País Basc francès, fa estada en diferents barris de París i a diversos indrets de Normandia, per acabar en un suburbi parisenc. 2. Els trensFlorent-Claude Labrouste és un Nathan Zuckerman (Philip Roth) envellit abans d'hora, un Jean Baptiste Clamence (Albert Camus) del sexe, és un protagonista totèmic, un pèl ridícul, masclistot, que busca desesperat l'autèntic amor de la seva vida en una fugida endavant autodestructiva que el porta a elaborar plans macabres que, per sort, no arriba a concloure mai. Fugirà de Yuzu i anirà darrere de Claire, Kate i Camille, els amors de la seva joventut. Però en un moment clau, se n'adona que no té res a dir-les, que els trens passen un cop i ell, imbècil, els ha perdut tots. Només Audrey, la recepcionista de l'hotel Mercure on viu durant mesos, sent llàstima per ell. 3. La culturaMichel Houellebecq, mentrestant, fa servir el ridícul Florent-Claude per teoritzar sobre la decadència letal d'Europa, el gran tema de les seves últimes novel·les, sobretot de 'Submissió'. S'apropa a Baudelaire, a Proust i a les

Hi ha poques coses en aquesta vida que puguin compensar el terrible i rutinari fet de matinar. Un eclipsi total de lluna com el que s'ha produït aquesta passada matinada es podria incloure en la curta llista de 'Les petites alegries de matinar'. Per qui no ho sàpiga, aquest espectacle lunar passa quan la Terra es col·loca entre el Sol i la Lluna, bloquejant els rajos solars que l'astre rei envia al satèl·lit. A més, el d'aquesta matinada, també es coneix com a 'superlluna', ja que la Terra es trobava en el punt més proper a la Lluna. Aquest fenomen, que no es repetirà a Espanya fins al maig del 2021, ha estat vist per centenars de persones (no gosem dir-ne milers pel tema de matinar) i nosaltres us hem recollit les millors imatges de la lluna de sang en el seu màxim esplendor sobre la ciutat. View this post on Instagram #eclipsi #superlluna #bloodmoon #Barcelona #montjuic #Collserola #paisatgesdecatalunya #catalunyaexperience #descobreixcatalunya #clikcat #catalunyagrafias #movilgrafias #natura_catalunya  #naturawalks #instantdestacat  #instantaniacat #comparteixocatalunya #elmeupetit_pais #ok_catalunya #igerscatalonia #fotosemana  #ilovepiques #fotonline_es #postalsdecatalunya #addicted_to_catalonia A post shared by Jordi Pinyol Guamis (@jordipinyolet) on Jan 20, 2019 at 11:52pm PST View this post on Instagram #eclipsi #superlluna #bloodmoon #Barcelona #montjuic #paisatgesdecatalunya #catalunyaexperience #desco

'Petra': aquí, sí; allà, no Els Premis Gaudí han nominat quatre dels actors de 'Petra': Alex Brendemühl, Bárbara Lennie, Oriol Pla i Marisa Paredes. Absolutament a favor d’aquesta decisió, i encara diria més: Joan Botey, debutant, i Carme Pla, que té algunes escenes duríssimes, sobretot aquella en què hi surt despullada, també s’ho mereixien. 'Petra' té unes quantes nominacions més als Gaudí: Guió, Direcció, etcètera. Per altra banda, els Premis Goya s’han oblidat completament de la pel·lícula de Jaime Rosales, el mateix director que, uns anys enrera, va triomfar, en els mateixos guardons, amb un film més estrany i complicat d’empassar: 'La soledad'. Mirem algunes curiositats més dels Gaudí? Una comandant amb fans i un humorista sense partidaris Sense apartar-se de la senyora Lennie, 'La enfermedad del domingo' no ha gaudit (un joc de paraules facilíssim, indigne!) de cap nominació en aquests guardons que tenen forma de xemenenia de La Pedrera. M’ha sobtat que 'Sin miedo', del veterà i sempre arriscat Claudio Zulian, no estigui entre els documentals escollits pels acadèmics catalans. Ja m’havien xivat que 'Comandant Arian', d’Alba Sotorra, tenia molts (i moltes) fans, i només m’ha sorprès que el documental sobre Eugenio no opti, finalment, a un Gaudí. Hagués estat un cas de justícia poética, un desenllaç feliç per a una història, la de l’humorista homenatjat, d’allò més trista i malenconiosa. Sospito que la comandant vencerà el rumber 'Petitet'. Ja ho veurem. Què passa

Els museus ens meravellen amb les seves exposicions temporals i amb tot el patrimoni que atresoren. Però, teniu curiositat per descobrir les seves entranyes? Tot allò que el públic no pot veure? Dissabte 2 de febrer, de 10 a 19 hores, se celebra la tercera edició d'iN MUSEU, una jornada on els museus municipals de la ciutat ofereixen visites exclusives gratuïtes a les reserves, els tallers de restauració i altres espais habitualment restringits al públic, i que aniran a càrrec de guies especialitzats i de conservadors, restauradors, documentalistes i altres professionals dels museus. © Robert Ramos   A partir d'avui, dilluns 21, ja us podeu registar a la web www.barcelona.cat/inmuseu o passant per les oficines de Tiquet Rambles al Palau de la Virreina (la Rambla, 99) de dilluns a diumenge de 10 a 20.30 h / Tel. 93 316 10 00. Els centres culturals que hi participen són: Museu d'Història de Barcelona (MUHBA)Centre de Col·leccions del MUHBAEl Born Centre de Cultura i MemòriaReial Monestir de Santa Maria de PedralbesMuseu Frederic MarèsMuseu del Disseny de BarcelonaMuseu Etnològic i de Cultures del Món - Seu de MontjuïcMuseu Etnològic i de Cultures del Món – Seu MontcadaCastell de MontjuïcLaboratori de Natura. Museu de Ciències Naturals de BarcelonaMuseu de la Música     Monestir de Pedralbes © Roberto Ramos      NO T'HO PERDIS: les millors exposicions de Barcelona    

Molts pensareu que les estàtues més eròtiques de Barcelona son les humanes. No seré jo qui us contradigui: no tant les escultures humanes, diguem-ne professionals, que poden trobar-se a les Rambles, com les més casuals, que vindrien a ser qualsevol ésser humà aturat badant en qualsevol lloc, son susceptibles de despertar en qui les mira, pulsions eròtiques fortes. Tanmateix, en aquesta capital de província sense 'grandeur' ni imperi, hi ha també algunes escultures monumentals. Posades en l’espai públic amb més o menys gràcia per l’administrador de l’època, 2.196 escultures esperen, immòbils, una bona repassada per part nostra. Comencem per les tres que ens posen més: La font del geni català. Pla de Palau. Trobem aquesta figura al capdamunt d’una font neoclàssica que celebra l’enginy civil, que es va construir en ocasió d’unes canalitzacions d’aigua que no ens interessen ni vénen al cas. Aquesta font la corona aquest geni, obra d’autoria controvertida, representat per un vailet imberbe però d’una bellesa efeminada que, a l’època, va aixecar polèmiques i passions: la llegenda conta que només inaugurar-se ja s’hi apinyaven al voltant les fadrines i algun que altre fadrí, per, entre mantellina i vano, entrellucar l’hermosíssim penis del geni. Ja fos per posar fre al furor que provocava, ja fos més probablement per obeir les ordres de Pius IX de fer tapar tots els genitals masculins, el bisbat va ordenar emascular el geni a cop de ¡ai! cisell. Recentment, diversos equips de rest

El Teatre Lliure ja té director. I no és una dona, sinó Juan Carlos Martel, mà dreta de Lluís Pasqual de 2015 a 2017. La decisió l'ha presa aquest migdia el patronat del teatre després que el jurat (format per l'actriu Marta Angelat, el director del Grec Francesc Casadesús, la directora de l'Institut del Teatre Magda Puyo i la directora artística de dansa al Théâtre de la Ville de París Claire Verlet, entre d'altres) optessin per Martel i una altra candidatura (que no s'ha revelat) de les onze presentades al concurs. Segons el jurat (o comissió de valoració), el projecte de Martel és "el més complet i adient per a la nova etapa del Teatre Lliure, atès que proposa tot un seguit de mesures d'organització interna i remodelació del funcionament que, en bona part, coincideixen amb el procés de reforma ja iniciat per la Fundació amb la revisió del estatuts i que podran acomodar-se a les propostes del nou director". A més, respecte al projecte artístic, el patronat destaca que "hi ha una voluntat integradora i d'obertura, i en diverses línies, amb la incorporació de noves generacions de creadors que satisfan les necessitats d'aquesta nova etapa, que s'aniran concretant en els mesos propers en diàleg amb l'equip del Lliure i amb el Patronat i la Junta de Govern". El director escènic, nascut el 1976, ha dit a Time Out per telèfon que està molt content i que és conscient de "la gran responsabilitat ciutadana" que assumeix, alhora que deixava clar que el seu era un projecte "obert i i

Aquest és el mes de Michael Houellebecq. La setmana passada celebràvem la publicació de 'Serotonina', la seva última novel·la, i ara sabem que el seu polèmic llibre 'Sumisión', que ens situava a la França del 2022 amb l'arribada al govern de Mohammed Ben Abbes, líder d'una nova formació islamista moderada, tindrà la seva versió en sèrie de televisió.  Segons informa 'El Mundo', el director encarregat de l'adaptació serà Guillaume Nicloux, que no és la primera vegada que treballa amb l'escriptor. El 2014, va dirigir 'El secuestro de Michel Houellebecq', un film on l'escriptor és segrestat durant la promoció del seu llibre, i també ha començat a filmar 'C'est extra', que reunirà a Houellebecq i a Gérard Depardieu. El projecte és una coproducció d'Incognita Films (França) i Maze Pictures (Alemanya) i encara no se sap l'elenc d'actors, la data d'inici del rodatge ni quan s'emetrà.  'Sumisión' va arribar a les llibreries franceses el 2015, el mateix dia de l'atemptat contra la revista satírica 'Charlie Hebdo' en el qual van morir dotze persones i onze van ser ferides i Houellebecq va ser acusat d'islamofòbia i de donar ales a l'extrema dreta.  NO T'HO PERDIS: les 19 cites culturals del 2019