Notícies de Time Out Barcelona

D'antifaç negre i vestit de licra vermella, el clan d''Els increïbles' va arribar a les nostres vides en un llunyà 2004, just després de 'Buscant en Nemo', quan Pixar ja s'havia convertit a la casa santa de l'animació americana. Catorze anys després, s'estrena la seva seqüela, 'Els increïbles 2', una cinta amb nervi i adrenalina que s'ha convertit en la gran alegria de la cartellera d'estiu. Nosaltres us donem 5 raons de pes per convèncer-vos que no us la podeu perdre. 1. Una altra aventura domèstica. La brillant proposta de Brad Bird a 'Els increïbles' va ser subvertir l'arquetip del superheroi de calçotet cenyit i pectorals tersos com dos bongos africans, per convertir-lo en un pare que surt de la feina emmurriat i arriba a una casa on li toca canviar bolquers. Des de Pixar sempre han demostrat una especial cura a l'hora d'aprofundir en els universos familiars, des de la mare que veia créixer als seus fills, estil 'Boyhood', en les tres pel·lícules de 'Toy story', a la mare de 'Del revés ', que pensava en el seu amant brasiler mentre xuclava fideus xinesos. El gran assoliment d''Els increïbles' és que trasllada el típic justicier supersònic a un ambient domèstic, en el qual el despertador sona cada matí, el nadó plora a la nit i els plats del sopar mai es freguen sols.     2. És una història d'empoderament. Quan es va estrenar 'Frozen', Disney va voler presumir d'haver convertit un conte de fades en una pel·lícula feminista. I un be negre. L'autèntica pel·lícula d'ani

T’estimo i t’abonyego Vàries de les pel·lícules que ens han arribat darrerament ens han explicat històries de pares i mares amb unes relacions complicades amb els seus descendents. Estem parlant de ‘Yo, Tonya’, ‘La enfermedad del domingo’, ‘Lady Bird’, ‘The Florida Project’ o ‘Custodia compartida’. Relats en què s’enfronten dues maneres diferents de plantejar-se l’educació, el respecte, l’estima, el treball, els afectes i la comunicació intergeneracional. En qualsevol d’aquests films hem sentit més crits i retrets que paraules d’amor; hem presenciat més escenes de violència física o psicològica que no pas seqüències de carícies. A la pantalla, ser pares i ser fills s’ha convertit, d’un temps ençà, en esport de risc. Hi ha una pel·li que tot plegat ho portarà encara més lluny, i posarà la família a fotre’s d’hòsties. Ho veurem d’aquí unes setmanes a ‘Mamá y papá’, dirigida i escrita per Brian Taylor (l’autor de la saga ‘Crank’), i interpretada per Nicolas Cage i Selma Blair. Ells són dos pares terribles que fan més por que el bitxo matusser de l’estiuenca ‘Megalodón’.Si tu em robes, jo et... Cage i Blair ens són presentats com a uns progenitors modèlics d’una Amèrica modèlica on les dues generacions conviuen en pau a casa. I s’entenen. El merder no trigarà a fer la seva luxosa o sagnant aparició: tot és mentida, una farsa, un joc d’aparences a punt d’esclatar. I la culpa la tenen uns fills salvatges que han anat aprofitant-se de la bona fe d’uns pares a qui han menyspreat, i

Barcelona vol recordar a les víctimes de l'atemptat de la Rambla i de Cambrils amb un acte "auster, senzill i emotiu [...] i no hi haurà parlaments oficials", segons expliquen des de l'Ajuntament de Barcelona, organitzador de l'acte amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya i la Delegació del Govern de l'Estat a Catalunya. Serà un moment d'homenatge a aquells que van perdre la vida als terribles atemptats, als ferits, als seus familiars i també a tothom que va ajudar d'alguna manera, per petita que fos, a evitar més víctimes. L'aniversari se celebra sota el lema 'Barcelona, ciutat de pau' i, tot i que l'acte principal tindrà lloc divendres 17 a les 10.30 a la plaça de Catalunya, abans es farà una ofrena floral al mosaic de Miró a la Rambla. L'homenatge el conduirà la periodista Gemma Nierga i consistirà en una interpretació musical a càrrec de les cinc escoles municipals de música i del Conservatori Municipal de Música de Barcelona. Obrirà l'acte 'El cant dels ocells' interpretat per cinc violoncel·listes, un contrabaix i un piano de mitja cua, i seguirà amb la lectura d'un text en els set idiomes de les víctimes mortals (català, castellà, anglès, francès, portuguès, italià i alemany).     Per la seva banda, l'Associació de Comerciants del Mercat de la Boqueria també vol participar en aquest record amb un enlairament de globus (biodegradables, lligats a mà i sense cap cordill) amb missatges d'amor a les 17 hores. S'ha escollit aquest tipus d'acte seguint el mi

La trepitgem més que la contemplem. La recomanem més que la gaudim. També la critiquem més que la valorem. I en canvi, la coneixem suficient? Avui, un dia marcat i tacat pel terrible record de l'atemptat de fa un any, hem volgut conèixer de prop què suposa treballar en un dels carrers més famosos de Catalunya. Des de floristes fins a manters i des d'experts de la caricatura fins a brigades de neteja. Gent i més gent. Alguns acaben de sortir del creuer i altres fan tard a la parada de la Boqueria. Altres surten del metro orientats i a altres se'ls desfà el granissat mentre contemplen la Marilyn del balcó del Museu Eròtic. Tot bull i tot s'escapa menys els treballadors, ells són fidels a la seva rutina, franquegen i defensen el seu lloc de treball a la vegada que són patrimoni de la Rambla. Se la coneixen més que ningú i la pateixen a la vegada que la cuiden. Qui millor que ells perquè ens expliquin que és la Rambla i, sobretot, què suposa treballar-hi. Anibal. Estàtua humana. 12 anys a La Rambla © Maria Dias "He estat en molts llocs però com la Rambla res". Semblava que ens estès esperant per dir-nos el titular. L'Anibal fa 12 anys que treballa en un ofici tan desconegut com peculiar com és el d'estàtua humana. Colombià d'origen, l'Anibal i la seva versió congelada de drac de dos metres daurat es planten cada dia a la Rambla. "Hi ha dies millors i hi ha dies pitjors, però la Rambla és màgica", ens diu mentre desmunta el seu petit i reduït escenari. L'Anibal estarà ac

Arriba un dels millors moments de l'any per les persones veïnes del barri de Gràcia i visitants! Ja tenim aquí les Festes de Gràcia d'enguany amb un programa ben ple amb les activitats més diverses, amb el ferm propòsit que tots, petits i grans, d'aquí i d'allà gaudim al màxim del barri! Aquest any i veient l'èxit d'edicions anteriors, les festes tenen algunes iniciatives destinades a fer-nos pujar els colors a tots i suar encara més amb aquesta onada de calor. Us expliquem les activitats més calentes de les festes d'aquest any:L'Speed-Dating de Travessia de Sant AntoniAquest carrer va entrar fa uns anys amb força amb la seva activitat d'speed dating durant les festes de Gràcia i ja s'ha guanyat tot un nom gràcies a l'èxit de participació. Què és un Speed-Dating? El seu nom en anglès ho diu literalment, es tracta de cites ràpides. És a dir, tenir diferents cites amb diferents persones, amb pocs minuts amb cada una d'elles. Una bona i divertida manera de conèixer molta gent en poc temps, passar una bona estona i qui sap, potser trobar algú especial que ens vingui de gust conèixer en profunditat. Això sí, només aquelles persones que facin 'match', és a dir, aquelles persones que s'agradin mútuament i així ho comuniquin a l'organització, tindran la possibilitat de tornar-se a veure. En un món 2.0 totalment digitalitzat, és d'agrair tenir l'oportunitat de conèixer en persona algú interessant i nou a la teva vida.On: Travessia de Sant AntoniQuan: Dimecres 15 d'agostA quina hora: D

Les obres de rehabilitació del Teatre Arnau no començaran fins al 2019, però la plataforma que ha fet possible que l'antic teatre de barraca del Paral·lel no caigui en l'oblit convertit en un munt de runa o en un hotel ha decidit obrir-lo ja amb una sèrie d'espectacles que es desenvoluparan pel Raval, Poble-sec i Sant Antoni fins que durin les obres. La primera es diu 'Carrer Hospital amb Sant Jordi', de Jordi Prat i Coll. A partir del 28 de setembre, la peça es representarà en 10 funcions durant tres caps de setmana a 7 espais diferents del barri del Raval: la Plaça Folch i Torres, l’espai La Mangrana i en un terrat del carrer de la Lleialtat, la porteria dels Jardins de Rubió i Lluch, un magatzem del carrer de Sant Rafael, el Picadero del carrer Carretes i el Cafè de les Delícies (Rambla del Raval). La peça de Prat i Coll, dirigida per Laia Ricart i Roberto Romei, és una metàfora sobre les dinàmiques urbanístiques i els forats emocionals del veïnat d’un carrer, el Carrer Hospital amb Sant Jeroni, que va desaparèixer amb la construcció de la rambla del Raval.  Curiosament, Prat i Coll, que té 40 anys i mai no ha vist l'Arnau en el seu apogeu, viu a menys de cent metres del teatre. "Quan hi passo per davant em recorda tot el teatre que hi havia al Paral·lel a principis del segle XX", diu. "Ara hi ha l'esperança que es recuperi com un teatre vinculat al barri o el que la societat necessiti", afegeix. De jovenet, a mitjans dels anys 90, hi va poder anar. Hi va veure 'Blues en

Ja sabem que entretenir la canalla mentre duren les seves interminables vacances pot ser tota una odissea. Més encara si els pares no poden coordinar la seva feina amb els prolongats tancaments de les escoles. Els avis, en cas d'estar prop i disponibles, poden suposar una gran ajuda, i més ara que podran portar els nens gratis al cinema.Una de les cadenes de cinema més importants de l'Estat, Cinesa, han posat en marxa una interessant promoció anomenada 'Por cada abuelo, un niño gratis', que com el seu nom indica pot suposar tot un estalvi i, a més, una font quasi inesgotable de diversió. El funcionament és ben senzill. Al llarg del mes d'agost, tots els avis majors de 60 anys que disposin de la Cinesacard –targeta de fidelització dels cinemes- tindran una entrada gratuïta per a un dels seus nets si és menor de 13 anys. __ La promoció és vàlida per a totes les sessions de dilluns a divendres, menys dimecres, fins a les 19 h. La targeta Cinesacard s'obté de forma gratuïta en internet o directament a la taquilla dels cinemes, i permet accedir a altres promocions la resta de l'any. Doncs ja ho sabeu avis (i pares que tingueu els fills a càrrec dels avis), el mes d'agost, a més d'estimular els vincles familiars, els vostres nens es convertiran en uns cinèfils privilegiats. I si no els agrada el cinema, com a mínim, no patiran calor gràcies a l'aire condicionat de les sales. Podeu consultar les sales Cinema de Barcelona al següent enllaç.

La guitarra de Carlos Santana, la música negra de Kool & The Gang i el tàndem de veu i piano de Sílvia Pérez Cruz & Marco Mezquida són algunes de les cites imprescindibles d’aquest agost a Peralada Si la calor t’empeny a fugir de Barcelona i vols gaudir de nits amb molt bona música, en un jardí a la fresca i un entorn medieval inigualable, el Festival Castell de Peralada, a l’Alt Empordà, és el teu destí. El festival enceta la recta final d’aquesta edició amb un agost carregat de cites imprescindibles de l’escena nacional i, sobretot, internacional. I és que, entre els noms que hi programen, destaca amb lletres lluminoses el de Carlos Santana (11 d’agost), una llegenda viva de la guitarra, probablement el millor guitarrista del món, que arriba amb el seu ‘Divination Tour’. D’origen mexicà i pioner en la fusió de ritmes afrollatins, blues, jazz i rock, Santana va saltar a la fama l’any 1969, en un concert mític al festival de Woodstock de San Francisco. Des d’aleshores, els seus directes no han perdut la força inicial i segueixen vibrant amb un so genuí i inimitable que cal sentir i viure almenys un cop a la vida. Una altra formació que ha fet ballar a nombroses generacions des de meitat dels anys 60 amb la seva barreja de soul, funk i disco són els Kool & The Gang (15 d’agost). Al llarg de la seva existència, la banda de Nova Jersey ha venut més de 70 milions de discos, ha guanyat dos Grammy entre altres nombrosos premis i ha esdevingut una de les formacions de música negra

Que David Byrne era fan de Maria Rodés  ya lo sabíamos: el ex-Talking Heads fichó a la cantautora de Barcelona cuando se encargó de la programación del festival Meltdown de Londres en su edición de 2015. Pero a su admiración por Rodés, Byrne suma ahora también el descubrimiento de otra artista barcelonesa: Rosalía. Las dos cantantes tienen un lugar destacado en la 'playlist' mensual que el neoyorquino publica el día 1 de cada mes, y que este agosto dedica a lo que él denomina "música latina alternativa" ('alt latin'): Rodés con tres temas en la lista –'Tres puñales', incluido en 'Maria canta copla' (2014), y 'Sirena' y 'Luciérnaga en el suelo', del reciente 'Eclíptica' (2018)–, y Rosalía, encabezando la 'playlist' con una foto extraída del vídeo de 'Pienso en tu mirá', el tema seleccionado por Byrne, y que estará incluida en su segundo álbum 'El mal querer', previsto para septiembre. Byrne, que presento su último LP, 'American utopia' (2018) en España la primera quincena de julio, en conciertos memorables en el festival Cruïlla de Barcelona y en las Noches del Botánico de Madrid, cuenta en el texto que acompaña la lista que ha encontrado la inspiración para la lista en el recorrido de la gira para confeccionarla. “Algunos de estos artistas son de España (Maria Rodés nos acompañó en algunas fechas), y antes estuvimos en Sudamérica, donde algunos otros artistas de la lista nos acompañaron o tocaron en los mismos festivales”, dice Byrne en el texto. “En la lista no hay plan n

Doncs sí, al final ha arribat la inevitable inefable bossa d'aire saharià de cada estiu (tot i que a finals de juny ens les prometíem molt fresques!). I com que en el fons som bona gent, us oferim unes quantes opcions per a què no us quedeu com una botifarra a la graella humana. 1. Fes veure que treballes. Has de tenir la sort d'ésser del sector de població que treballa en una oficina amb aire condicionat. D'acord, no tens la més mínima intenció de fer hores extres. Però no passa res: tu posa cara d'estrenyiment i navega per la web fins a quart de nou, remugant nosequé d'un full de càlcul, ben espitregat. Refrescant paradoxa: quan més escalfis la cadira, més fresquet estaràs. Si t'hi quedes fins les nou, problema resolt.   2. Menja gel! Has de saber que aquesta és la darrera moda entre els 'millenials' xinesos. Asseure's a menjar gel cruixent durant hores i hores (puntua més alt si el gel té formes o colorins). Si endrapes una peixera de gel plena de glaçons és impossible que sentits calor. Ara, de ben segur que acabaràs no sentint tampoc ni les dents ni les galtes. Però pensa que amb deu minuts de mastegar gel pots arribar al milió de visionats! 3. Ves al bar... del tanatori! Hi ha moltes categories de bar de Tanatori –el de Sancho d'Ávila abans de la reforma tirava a antre, en canvi el de Collserola habita en la dolça boscada– però tots tenen un tret en comú: s'hi està fresquet! I cada cop que hi vagis hi trobaràs gent diferent. Encara que dubto mo